GORDA..

Només puc posar que odio la meva xixa i que em vull aprimar...per molt adolescent que sembli em sento així amb el meu cos, malament.

Una mica de tot

Sabeu què? Ara no veig tan clar, l'entrada "d'aquí 10 anys tindré el món a les meves mans" o algo així. Per què? doncs perquè no passen gaires coses.Sé que potser depèn de mi... però no ho sé.
Noto tota la meva puta xixa... que m'he engreixat un munt.. torno a pesar lo que pesava.
Maleït el dia que vaig ingressar allà. Des de llavors m'he engordit, i fins i tot no puc amb la meva ànima, caminar, abans que podia tant... ara amb els què vaig a caminar no els atrapo... em fa molta ràbia. I de tant en tant em miro la pàgina web d'"ana" i "mia". Tinc que aprimar d'alguna manera... una part de mi té ganes de fer-ho malament, l'altre de fer-ho bé. Però ho he intentat tants cops de fer-ho bé.
Faig fàstic tota la meva xixa. Si ara no em caben caps pantalons, tots em van apretats. I m'he de posar un que no el suporto, em queda fatal.
Tinc una altre cosa per dir-vos.
És sobre el prelaboral, a on vaig a treballar i no em donen res de diners. És un lloc que t'ensenyen a treballar, et preparen, per persones amb trastorn mental i/o discapacitat.
Ahir va passar una cosa. M'agradaria fer-me més amics d'alguns, però crec que no els caic suficientment bé.
Ahir vaig acompanyar a 2 a un lloc, i vaig dir: què fareu ara? i em van dir "anar a prendre algo", em podrien haver dit si hi volia anar... que jo volia, i no m'ho van demanar. Segur que no m'hi volien. I després va passar la cosa. Que millor no ho expliqui.
Ah, i demà dissabte potser aniré a veure txarango♥, bueno més ben dit a escoltar. Però no estic segura, espero que sí♥. No m'agraden normalment els concerts de festa major, però txarango m'encanta i seria el primer concert que hi vaig perquè m'agrada.
Ah, i crec que m'agrada una mica un del prelaboral. Però crec que mai he oblidat tots els què m'han agradat algun cop, com per exemple... el primer va ser de 1r a 4rt d'eso, que m'agradés un noi. Tenia un any més que jo. I crec que sempre em va agradar, perquè de tant en tant quan el veia sentia coses per ell, però cada cop m'he adonat que és més jilipolles, i no s'ho mereixia. era un amor platònic, perquè mai parlàvem, només el mirava. El segon tenia com uns 20 anys més que jo. Era el primer noi que em parlava i reia amb mi, tot i que jo quasi sempre no he dit mai res. Però era un amor impossible... no li agradava com el primer... encara em segueix "agradant" quan el veig, però no és agradar de veritat.. és com si encara sentís algo, però com que l'he oblidat, en fi no sé. I la quina em va agradar finalment... mai m'havia sentit així amb ningú... a més teníem molta confiança i era com una millor amiga, però de seguida em vaig adonar que m'agradava. Però també era i és impossible, perquè no sóc el seu tipus i moltes coses més. ara ja no sé si m'agrada, com els altres, no sé si lo que sento per ella és amistat o que encara m'agrada, però jo crec que com m'he fet a la idea que no pot ser... doncs ja no m'agrada tant.
I ara el quin crec que m'agrada torna a ser un noi. Un noi del prelaboral. Però tampoc estic segura que m'agradi... és que només que m'agradin com em tracten doncs ja sento alguna cosa. Potser perquè no estic acostumada que em tractin bé.
I no sé crec que ja he parlat massa.