Pués nah.. aquí estamos.

No entenc per què merda tothom és més feliç que jo. Bueno de fet jo no n'estic gens de feliç... però no puc fer res per canviar-ho perquè jo quasi no parlo. No sé què dir, és una merda.
Com és que hi ha gent que se'n surt tan bé i jo no?
Jo conec persones que abans estaven una mica com jo i ara són felices, sens dubte però, passen els anys i jo estic igual... és que no canvia res...
Jo em vull morir tio... i per què merda menjo tant per berenar....? Tot és una merda...

Avui estic molt...

Sóc tonta tio, TONTA, TONTA, TONTA....
La meva mare està boja, igual que el meu pare i el meu germà també, tots ho són.
Quan el meu pare no fa res (de cridar i totes aquestes coses)llavors me mare es fica amb mi tio... i em crida i jo no li he fet res. A sobre que la defenso quan el meu pare es fica amb ella.
I amb mi es fica tots de la meva família. Però és que el meu pare no us podeu imaginar com em crida i m'insulta... tot i que per mi ja és lo normal. No sé. Avui estic molt trista, de fet molts cops ho dic això.
Què serà de mi?....
Sabeu què em passa ara? Que els de la coral (jo estic en una coral, per si no us recordeu o no sabíeu) doncs els de la coral van de viatge 3 dies i jo tinc un problema...bueno 2.
El primer és que tinc hora amb una psicòloga que no és la de tota la vida, és una especialista d'una altre cosa que em fa falta anar, no us diré de què és, encara que potser alguns ho heu pensat. No deixaré d'anar amb la quina vaig, només que un dia tinc hora amb aquesta, i clar per demanar una altre hora a saber quin dia em diu......... és un dels dies que aniríem de viatge...
El segon problema són els diners... No hi ha més a dir.
I avui tinc que fer un pagament ja... i evidentment no els tinc jo.
I sóc tan "guai", que encara no li havia dit al meu pare, per por als seus crits i perquè jo ja havia decidit que aniria a la psicòloga... però ara a últim moment estic pensant si anar o si què, tot i que ara segurament ja he fet tard.
I tot plegat em fa estar trista.
No sé si m'enteneu.