Crits silenciosos

23 , Contradiccions. TLP.Ansietat.My"happy"life. Sfp

diumenge, 16 d’abril del 2017

Desitjaria no ser jo/ estimada cosina 2

Estimada cosina, no sé si te'n recordes que ja et vaig escriure una altre entrada dedicada només per tu, però sense que ho sabéssis.
No sé per què jo segueixo com una estúpida a escriura't.
No sé com em veus tu a mi.
No sé si sóc jo o ets tu.
No m'estimes o si més no, com jo voldria... i per què? Per què merda tinc la merda caràcter que tinc. Que no parlo amb ningú perquè no sé què dir.
De veritat, ojalà que sabés què dir, que fos simpàtica, que a la gent li caigués bé.
Perquè sé que si dins meu hi hagués algú altre segur que seria més sociable.
Que no us ho podeu imaginar. No us podeu imaginar com és tot.
Cosina (no poso nom per si de cas) t'estimo mil però tu ja tens una prefe i no só jo.
Per què merda idealitzo les persones? I per què merda m'encantaria no sé jo? I per què no m'accepto???
Desitjaria no ser jo.

dimarts, 11 d’abril del 2017

Desitjo que us agradi

Hola gent. Us escric des del mòbil al terrat de casa meva.
Vaig amb pirates i màniga llarga, a sota màniga curta. A estones tinc calor així. Vaig amb pirates perquè a les 7 de la tarda aniré a caminar.
Ara em trec el jersei màniga llarga ja que tinc calor.
Avui el matí he anat al curs de regulació emocional i bé, en aquests momebts no sento res, més aviat tristesa, però no sé...
És de lo pitjor quan em sento així.
Ara que bé el bon temps tothom surt o treballa.. però jo no faig res. Per començar tinc poca gent. Per acabar, quan tinc oportunitat de sortir són els diners... i tot és una volta... començant pel viatge que fan els de la coral la 1a setmana dr maig que aniran al pais basc... quina enveja...
Aquest any no sé ni si aniré de vacances a algun lloc..
I la meva gana és una merda. Estic intentant menjar bé i tinc moltíssimes ganes de menjar xocolata, però després em penadiré. Però és que no entenc per què no puc menjar saludable sense passar gana i totes aquestes coses.
No sento res, sento tot. No sento res, sento tristesa.
No sento res. I lo pitjor és no sentir res.
Digueu com ho he de fer perquè aquest estiu no torni a clabar-me'la (no sé si s'escriu així). De moment estic anant pel mateix camí i estrallar-me a l estiu.
I lo pitjor d'això és que m'estic perdent la meva edat, els meus 23 anys que tinc acabats de fer..