lavidaésunamerdanoPITJOR.

La vida és una puta merda.
Merda és lo que és la vida.
Vaig tajada, una mica.
La gent no para de mirar-te i es pensen que per això diré més coses? O no estaré sola? doncs s'etivoquen...
 Deixeu-me en pau joder... vull ser feliç d'una puta vegada.
T'odio vida. T'odio vida. T'odio vida. T'odio vida. T'odio vida. T'odio vida. T'odio vida. T'odio vida. T'odio vida. T'odio vida. T'odio vida. T'odio vida. T'odio vida. T'odio vida. T'odio vida. T'odio vida. T'odio vida. T'odio vida. T'odio vida. T'odio vida. T'odio vida. T'odio vida. T'odio vida. T'odio vida. T'odio vida. T'odio vida. T'odio vida. T'odio vida. T'odio vida. T'odio vida. T'odio vida. T'odio vida. T'odio vida. T'odio vida. T'odio vida. T'odio vida. T'odio vida. T'odio vida. T'odio vida. T'odio vida. T'odio vida. T'odio vida. T'odio vida. T'odio vida. T'odio vida. T'odio vida. T'odio vida. T'odio vida. T'odio vida. T'odio vida. T'odio vida. T'odio vida. T'odio vida. T'odio vida. T'odio vida. T'odio vida. T'odio vida. T'odio vida. T'odio vida. T'odio vida. T'odio vida. T'odio vida. T'odio vida. T'odio vida. T'odio vida. T'odio vida. T'odio vida. T'odio vida. T'odio vida. T'odio vida. T'odio vida. T'odio vida. T'odio vida. T'odio vida. T'odio vida. T'odio vida. T'odio vida. T'odio vida.

lavidaésunamerdano,pitjor.com.....................................

Absurda vida

No em digueu per què... no ho sé ni jo. Després d'un dia més o menys bo em toca un de malament. O més aviat un seguit de dies dolents.
Només espero que acabi el dia bé...a més avui.
No tinc ganes de res.
La foscor torna a estar aquí.
Tot i així us desitjo un bon any nou!!!!!!!!!!!!! Feliç 2015!

T'odio menjar

MERDA MERDA MERDA... L'he tornat a cagar. He menjat de més.
Sóc tonta inútil acabada.
Més jilipolles no puc sé...
A més acabo de veure que al google que "qualsevol" cosa que busco hi han fotos del meu blog... i algunes d'aquestes fotos és el meu braç.... i això pot ser bo o dolent depèn de com t'ho miris... Ara m'adono com de perjudicial és per mi haver penjat tals fotos, ho pot veure TOTHOM! Sabeu què és això? Bo perquè suposo..., ja que veuran el meu blog, però i si són persones que em coneixen?

No puc parar de pensar en menjar... i sóc tonta sóc tonta i bffff ...........

6:00

Aquest cop no he begut res. El 25 en vaig beure 2. Aquesta nit cap. Crec que feia temps que sortia de "festa" i no bevia res de res, bueno, he de confessar que he fet un glop del cubata de me amiga, però ja està.
Una part de mi em deia que volia alguns cubates... però l'altre no volia i una molta part era els diners.
Sort que no he begut res perquè no ha anat molt bé la nit.
Cap el final he tornat a quedar-me sola i m'he quedat flipant amb el panorama  que tenia davant meu.
Quan no has begut t'adones com fas la pena quan vas borratxo... Tot i que suposo que sempre hi han persones que són com realment són.
Tot i donar-me compte d'això segueixo pensant que necessito l'alcohol per desinhibir- me, però suposo que ho aniré superant.
Una altre desgràcia que m'ha passat quan he arribat a casa és que... m'he posat a menjar com una boja :(: gorda gorda gorda gorda gorda tonta tonta tonta tonta......

La felicitat que aporten els nens

Avui he vist el concert de nadal d'on faig pràctiques. On vaig fer la primària.
Totes les actuacions que han fet m'han portat un somriure. I m'han fet sentir bé i m'ha encantat veure'ls. Després t'adones com d'important són els nens i de com et poden fer treure un somriure quan estàs malament.
He trobat a faltar allò. Volia tornar a ser una nena, però amb una altre vida.
També he vist els de la ESO i també m'ha fet pensar.

En què voldria tornar a passar la meva vida d'una altre manera... que vull tornar a tenir 16 anys amb ganes de menjar-me el món i ser diferent...


Canvi de tema radical...

El menjar:
El menjar em tempta. Sembla que com més intento evitar-lo més ve a mi.
Maleit sigui, per què havia de ser una persona de vida?
Com més intento evitar-lo més menjo i això em produeix malestar i angoixa.

Per acabar....

El meu desig de nadal és trobar la felicitat, amor i tenir salut...

Estàs Sola i ser que et fa mal.

Tots ballen. Tothom riu. S'ho passen bé. Tot té una explicació: Tenen amics. Veig com passen els anys i ho veig perquè ara nosaltres ja no som els més joves. Ja no tenim aquell descontrol. I em pregunto per què passa això? Ara són ells. Els de 16 anys són qui beuen "alocadament" . Potser ara, amb 20 anys ja no ens afecte igual.... deu ser lo que té començar a beure als 14. M'he acabat el primer cubata . Tinc ganes de beure'n més , evidentment no m'ha pujat gens. Penso que igualment amb la psico vam quedar que podia beure 2, per tant no passarà res... però oju! quans diners em queden? També hi ha festa el 25, 27 i 31... A més alguna cosa em diu que quan m'acabaria el 2n vindria el 3r i potser un 5è. Acabo optant per no beure més. Però què em passa? Que estic sola. Com sempre. Com per variar. Clar, anys enrere bevia per no ser conscient i poder ballar, encara que fos amb coneguts molt coneguts que mai parlava. Després la nit podia sortir bé o acabar fatal..., però el menys passava alguna cosa. Ara no. això em fa pensar més en acabar agafant el cubata. Penso, i penso en la millor decisió. Lo més dolent que pot passar és fer la pena... però és que ja l'estic fent, estant sola. Sóc com aquells altres 2 nois del poble, algo més grans que jo que sempre van sols i per dissimular es posen a ballar amb gent que no coneixen. Estan sols, com jo. Però hi ha una diferència molt gran. Jo sóc una noia i més jove que ells. No em vull convertir en ells. Em vull morir. No veig res més trist que estar sola en una nit així. Se m'acaba d'acudir una altre idea terrible, que no és la correcta. Puc atreure l'atenció de la gent si bec més, em descontrolo, puc ser jo, o simplement deixar-me anar més, d'aquesta manera no tindré tanta vergonya... em posaré a ballar com he fet altres cops sense importar-me el què digui l'altre gent... i després quan vegi que tothom em mira, perquè realment pensaran que fa: L"Ina" ballant sola, súper borratxa, sense ningú.... està boja... però després encara em veuran més boja. Se m'acudeix tallar-me davant d'ells. Què farien la gent? Estic fatal... Se me'n va... ho sé.
Decideixo no fer res. De 3 a 5 l'he passat amb la meva amiga. Però ella ballava amb més gent... jo només amb ella. De 3 a 5 he estat sola en un racó pensant tot això que us he descrit.
És insuportable. No puc més. Això és una merda. La gent et mira perquè estàs sola. Jo vull passar-m'ho bé com els altres. Per això surto. Altres anys em quedava a casa per no passar aquest mal "trangul", però llavors era l'adolescència i encara sortien més... era insuportable quedar-se a casa mentre els altres de la teva edat sortien, per això un dia vaig decidir sortir sola. Va ser la pitjor decisió de la meva vida... però el menys vaig fer algu al respecte. No me'n penedeixo, perquè sinó no hagués passat res a la meva vida. Al menys sabien que existia.
Així és com se sent una persona quan està sola, tothom s'ho passa bé menys ella. Tothom la mira i ells es vol morir perquè tots la coneixen... i aquí s'adonen de que està sola. Al menys és com em sento jo. Tothom et mira, però mai et diuen res. I sabeu què és això amb 15 anys? Penso, i penso perquè ara no passa res i suposo que la resposta és, que llavors era més jove i els hi devia fer més pena. Ara m'he fet gran i semblo desgraciadament aquells nois que foten fàstic.
Ja veuré què faré els propers dies....

Nadales

Estic trista. Estic trista de soledat, estic trista de gordesa i estic trista de sé jo. Ho sento.
Sento que decepciono a tothom amb la meva manera de ser i fer. Em faig fàstic i no ho suporto.
He estat amb la coral. Els estimo d'alguna manera, però em fa vergonya. Per què demostrar amor costa més que l'odi? Sóc rara i ho sé. Sóc així. No parlo gaire. No sé si perquè no en sé més o perquè no tinc seguretat... o potser per una mica les dues coses. Si no ho demostro gaire no m'ho tingueu en compte. Pf, què dic? Si de jutjar-me ja ho faig jo, per una mica més no passarà res...
La vaig cagar. L'he cagat. No em vol. La quina admiro més... Ella és molt oberta amb tothom i em dono compte que em vaig aferrar a ella i ara potser vol que la deixi en pau, m'ha ajudat molt, perquè és bona persona, però no perquè em vulgui, crec. Però alguns dies ho va aconseguir em va fer sentir molt bé amb ella, però sé que ella no em vol tan com jo l'admiro. Però jo no deixaré de sentir-me bé amb ella i jo espero que no s'acabi continuar parlant amb ella.
La cago constantment. El que faig, el que dic i el que escric. El que canto. TOT ho faig malament.
Ho sento torno a dir. Ho sento...

Prou ser jo. No vull ser jo.

No és gaire normal de mi no renovar sovint, però no he tingut temps. Exàmens, etc.
Porto 5 dies sense pesar-me i no sabeu les ganes que en tinc, tot un record per mi... de pesar-me 4 o 5 cops cada dia a ara... En moments he estat apunt de fer-ho però he resistit. En principi havia d'estar una setmana sense fer-ho, però ho vaig fer un dia que no tocava... però demà el matí em pesaré ja, que és el dia que ho puc fer!
No em puc treure del cap i em culpo constantment... que jo no vull ser jo.
Em faig fàstic i em culpo ser com sóc i entenc perquè les persones s'allunyen de mi o perquè no em volen perquè jo tampoc em vull. No estimo la meva manera de ser.

Sorpresa... un gasto més a casa meva... 3000€ per les dents del meu germà..... vaja hòstia eh... No tindré reis ni res... i la bronca que ens va caure a nosaltres -.- Diu que si li ve un xungu serà culpa nostra. Perquè no us ho havia dit però ja fa un temps van ingressar el meu pare de alguna cosa o no sé si relacionat amb els nervis que li produïm o ell mateix li ve, això que no és molt vell (40 i algo).

I per acabar... aquest dissabte el matí farem nadales al carrer amb la coral! Dissabte per la nit hi ha festa al meu poble... però no sé si anar-hi per anar sola. Finalment diumenge a la tarda tinc concert amb la coral. Un dia vaig publicar el cartell, però el vaig eliminar per si de cas, si el veu veure us convido a venir!

https://www.youtube.com/watch?v=eOyBqO7SVe8

Una merda d'entrada.. ho sé... explicant la meva vida...Aquest blog m'agradaria fer-hi uns quants apartats, un de llibres i pel·lícules, un altre de les meves reflexions, un altre de més explicar la vida... i algun més... però és que no sé com es fa, i ho he mirat ja uns quants cops!

Somnis de nadal.

S'acosten les festes de nadal, cap d'any, reis... Tothom surt aquests dies per la nit. Jo si surto és per anar sola.
Un dia em van preguntar: i què sols fer per cap d'any? Surts amb els teus amics? Quins amics vaig pensar jo... Què representa que tinc que contestar? Si sóc sincera l'altre quedarà flipant i pensarà: què hi faig aquí amb ella? Per tant només em queda mentir o no ser sincera del tot:
           -Sí... bueno amb els amics....
La resposta que jo pensava de veritat era:
          -Suposo que li preguntaré a la meva amiga si puc anar amb la seva colla, com sempre, ja que sinó no pensa amb mi, i per no quedar-me sola.. i ella passarà de mi i estarà amb la seva colla i novio.
Jo em quedaré aïllada, sense dir ni piu bevent i mirant a tothom com sempre. En aquells moments és com si no existís. La meva vida havia estat així la majoria de temps.
En aquell moment sóc l'única noia que no riu. Sóc l'única que mira tothom d'allà i veu com tots excepte jo tenen amics. I penso què he fet per merèixer allò?...
El meu cap d'any serà així. Aquesta és la pura realitat.
Sopar amb els meus pares i germà (segur que tot serà crits).
Anar al pavelló sola o amb la colla de la meva amiga, que segons com ho passo pitjor. O bé quedar-me sola a casa. Aquest serà el meu súper cap d'any.

El que jo voldria: Sopar amb uns amics que no tinc. O l'altre opció que és impossible, els qui més o menys si que em volen fer un sopar amb ells.
A continuació sortir al pavelló o més igual, allà amb ells muntant la nostre festa.
Només vull sé feliç... i està amb gent que m'estimi...
Realment quan penso aquests penso en concrets uns. Però sé que allò és impossible, que ells tenen una vida i ............

En fi. Només amb tot això ja veieu que jo no faig res en aquesta vida.

Només nosa.

És un secret...

Mai hauria pensat que fer el que he fet avui em costaria tan...
Tenia hora amb la psico i allà, amb ella he tirat l'objecte que em tallava. M'ha costat bastant tot i així ho he fet.
M'ha produït bastant malestar... M'he posat molt nerviosa i jo en el fons no el volia tirar. Sé que és lo correcte, però m'ha fet tal mal que desgraciadament m'he tornat a tallar.
Ho he fet a classe. Ningú s'ha donat compte. Com faig educació infantil ha sigut fàcil. He agafat un cutter. Ara penso sóc tonta. No ho hauria d'haver fet. Només em faig mal a mi mateixa. Però és que en el fons només tenia ganes de fer-me mal.
No entenc res. Una època semblava que els meus pares em deixaven de mirar el braç, però ara ho tornen a fer. Em posa molt nerviosa. Em tornen a llegir el blog? Havien deixat de mirar-lo per dissimular i ara ho tornen a fer? Tot són imaginacions meves? O simplement hi ha una època que es pensen que ho faig i que altres no? O com va la cosa?...
No m'entenc. I crec que una part de mi no vol sé feliç.
Em faig por i no sé a on puc arribar.
Mai, torno a repetir, com he dit al principi... mai hagués imaginat que haver de tirar aquella cosa em produís tan malestar de veritat.
Amb això podeu veure quan de perillós pot sé començar a fer aquestes coses, no? Havia vist pel·lícules sobre això i pensava que era terrible i ara sóc jo la què ho fa. No ho proveu.
PD: no li he dit a ningú. No vull decepcionar, ara que una cosa havia fet bé. És un "secret".

Les claus de la felicitat.

https://www.youtube.com/watch?v=xtSye1rio40
-Fer coses per un mateix.
-Cuidar-se.
-Fer les coses que a tu t'agraden.
-Hobbies (llegir, música, teatre, cantar, ballar...)
-Fer esport.
-Menjar equilibrat i saludable.
-Acceptar-se a un mateix: valora't.
-Entendre't. (mindfulness suposo)
-Controlar-te amb els teus impulsos. (mindfulness).
-Superar-te.
-Informar-te de les coses per enriquir-te: Encara que només sigui llegint.
-Fer el que a tu t'agrada.
-Ajudar a la gent.
-Voler sé feliç.
-Esforça't.
-No paris de fer coses.
-Compleix els teus somnis a poc a poc.
-Surt amb els amics i si no en tens fes moltes coses, tipus activitats, etc.
-Canta.
-Riu.
-Balla.
-Passa de la gent
-No et rallis pel què has fet, el que no o el què hauries d'haver fet.
-Disfruta cada moment.

Pensa que les persones no les pots canviar i no esperis res de ningú, tu ets qui decideix com vols estar. 


Bé, a veure si m'ho aplico a mi mateixa, no sé són coses que ja és de lògica i suposo que ja ho sabeu, però no està de més que ho recordin a vegades, no? :) Petonets...

La p... realitat

I lo pitjor és que ningú es dóna compte de res. Lo pitjor és que et veuen un innocent. No veuen la part fosca de tu, però jo sí, la veig i la visc dia a dia.
L'habitació és fosca i només tinc ganes de tapar-me amb la manta. Les llàgrimes em cauen desconsoladament. Poso música trista, ideal per ensorrar-te més. Només vull dormir. No existir. Prou crits. Vull felicitat. I a casa meva no hi és. Aquí només hi ha ràbia i això fot pena.
Sé que no hauria de pensar, o simplement hauria de pensar en l'ara, però és l'únic que tinc ganes de fer... Ensorrar-me en els meus maleïts pensaments. Escoltant els teus crits de merda.. malgrat tinc la música. Que aquests si que no vull sentir, però sento sense voler...
Només puc sentir dins meu com una hòstia ve darrere d'una altre, però no físicament, pitjor.
No sé què pensar.
Em dones les culpes a tot i em jutges constantment i ara em castigo jo mateixa per ser com sóc.
Juro que em tinc infinit fàstic. Sento no ser millor persona i ho sento perquè l'he cagat moltíssim. Perquè molts cops faig les coses sense pensar.
Malgrat tot juro que jo mateixa seguiré endavant, siguin quines siguin les condicions i malgrat les llàgrimes i els cops seguiré lluitant per ser feliç.
I el final... espero en un futur no molt llunyà jo seré jo.


Últimament estic fatal a casa.
Cada dia són bronques i merdes. El meu pare em crida i em dóna les culpes de tot. Avui m'han dit que tinc 7 o 10 dents amb càries, i me les rento cada dia. M'han dit que em costarà cap a 800 € total més o menys entre un cosa i l'altre. Em va caure un tros de dent... i sempre m'havien dit que tenia les dents perfectes. Cada dia a casa meva és una constant lluita i jo no puc més.
A casa només treballa el meu pare, ara a sobre a part de la salut hi han més gastos grossos i tot em culpa a mi...
Tinc por a quedar-me sense casa.
Per culpa d'estar malament a casa ho faig pagar a molta gent. A classe m'aïllo més, si ja em costa sense ajuda, doncs si m'ajuden a estar malament ho empitjora tot.
Últimament l'he cagat molt.
I per culpa d'estar així participo encara menys a classe de lo que faria si no estés així... i segur que es pensen que és perquè no m'importa.... aquesta setmana m'he penedit de moltes coses.... i em penedeixo ser jo de veritat i em faig fàstic per tot i no puc més. I sento explicar me vida.