La vida és massa bonica per passar-la patint

Hola!!! Avui modifico l'entrada que sense voler i encara no ser com vaig publicar....
La publicació d'avui és una barreja de divendres (ahir), d'avui, i de la que vaig publicar sense voler...

Encara no entenc a la vida. No sé si l'entendré mai. És injusta. Encara és hora d'entendre què va passar aquella època de la meva vida en que no vaig fer res per millorar-la. Avui, ara, les 00:13 de la nit, d'un divendres estic intentant recordar 5/7... anys enrere. Sí, estic intentant recordar uns temps difícils, perquè em sento malament. Tot i així no és com si haguessin passat 5 o 7 anys... perquè tot i que no els he passat bé m'han passat volant. I em penedeixo. Em penedeixo de no disfrutar-los. Però la meva vida ha sigut així i no hi ha més. No hagués pogut anar millor, perquè crec que vaig intentar buscar solucions. Però com voleu que tingués gaires solucions als meus 12,13,14,15,16... anys si sóc una persona molt indecisa, insegura.... i si estava sola?

Neixes i passa la vida volant. Un dia et despertes i tens 20 anys, no t'ho pots creure i vols tornar enrere. Però ser una altre persona, en el meu cas.
La vida pot passar bé, pot passar malament, pot haver moments de tot i temporades de tot. Com passes la vida? Ets dels que la passen feliç o ets dels que els costa? Jo la segona opció com gairebé tot. Tot depèn de tu, de com siguis, tu has de ser el positiu a la teva vida, tu és el qui has de voler sortir-se'n, perquè els anys m'han ensenyat que tot és depèn de com ho veu un mateix. Que la felicitat és més fàcil del que pensem, però hem de posar de la nostre part. Que si tu no lluites, ningú ho farà per tu. La gent és molt dura, ho sabem. Perquè la vida és injusta. Però si caus t'has de tornar aixecar, perquè com he dit ningú ho farà per tu. És dur i injust, però si un mateix no s'estima no esperis que t'estimin i t'acceptin.
Viu: llegeix, escolta, pensa i actua! Demà serà massa tard, fes-ho ja, no esperis...
Escolta música, balla, canta i passa de la gent, estima als que t'estimen, demostra-ho, no deixis que t'enfonsi la gent que no val la pena i disfruta de la vida! Que si ho fas així segur que serà molt millor!

Aquesta teoria l'haig d'aplicar a mi mateixa

PD: no vull ser molt popular en el món dels blocs, només vull que si algú ho llegeix endavant, i que si us sentiu identificats amb coses doncs que comenteu..., i si voleu explicar coses vostres doncs endavant!

cansada, desmotivation

Bones gent!
He acabat les classes! però em queden els exàmens! dilluns és l'últim!!
Avui he començat les pràctiques!!!! M'han fet fer de tot, he acabat rebentada, però a més m'he despertat a 2 quarts de 5 i no he pogut dormir més!!!
He donat dinars, tant als petits com als grans, he canviat bolquers, he fet dormir als petits, m'han fet netejar. M'han fet explicar un conte, i com no en tenia ni idea ho ha tingut que fer la mestra. He fet jugar als més petits, i he fet dormir als grans. Són molt macos! Però he acabat rendida...
Ahir a classe vaig fer una obra de teatre....,  i per deixar-me anar se'm va acudir la gran idea de fer exercicis per això. Ho vaig fer després de dinar, i sabeu què em va passar no? EM VA SENTAR COM EL CUL..., vaig acabar marejada, i amb mal de panxa i amb ganes de vomitar. Ah, i amb un mal de cervicals que flipes, (per el paper que em va tocar fer i per assajar massa..., total que avui estava morta...). I bueno vaig acabar vomitant, tot i que me'l vaig tindre que provocar. Però és que em feia mal la panxa..., i avui tampoc em trobo molt bé... entre lo cansada, que noto que no tinc forces i mal a les cervicals...
A més tinc molta gana, no menjo lo que menjava abans, però menjo com una persona que menja suficient, lo únic que sóc de menjar i potser per això passo gana... arriba un punt que tinc una ansietat enorme de menjar, però porcaries i ser que si ho fes em penediria.

En fi... demà un examen... passo masses hores intentant estudiar i sense concentrar-me..., i per més que estudio em va fatal... val la pena estudiar? serveixo per algo em pregunto???? buff... 

no jutgem les persones per com són, CONEIXEM una mica millor

 FOTO D'INTERNET (NO SÓC JO)
https://www.youtube.com/watch?v=qRA-eDAlheU 

Hola aquesta sóc jo. Una persona tímida, insegura, vergonyosa, amb sentit de fer la pena, amb fòbia social?Sóc negativa, no m'accepto, no tinc qualitats, no sóc atrevida, sóc observadora, però no m'agrada que em mirin, em costa explicar-me i em costa dir què sento, em poso trista amb facilitat, però no em rendeixo ni a la primera, ni a la segona, ni a la tercera...i em miro i reviso molt les coses i les penso massa... no ho ser són paraules, que em defineixo a mi mateixa, com crec que sóc amb l'altre gent. Sóc tranquil·la a simple vista, però realment per dins i si em coneixes de veritat veuràs que sóc molt nerviosa. A vegades sóc impulsiva. A vegades em sorprenc a mi mateixa. I mai, mai, mai m'entenc a mi mateixa.
Com sabeu tinc molta ràbia, però només amb els de casa. Amb els de fora en canvi, puc tenir molta paciència... però em rebenta que critiquin, si ningú és perfecte.
Si no em coneixes 100% et donaré la sensació que sóc una persona trista, pot ser que molt dels dies ho estigui, però et dic que si em veiessis sola, o amb qui realment m'hi sento bé i m'hi faig de fa molt de temps sóc d'aquelles persones que dius: està boja, però d'aquelles que t'enganxen, que t'agraden que siguin així, malauradament estic així amb molt poca gent.
Si m'ajuden agafar confiança i m'hi sento bé, podré parlar i dir alguna cosa, fins i tot ser més com sóc de veritat. Sinó semblo una estàtua.
Normalment no m'agraden els dies de pluja, a vegades sí, però no sóc d'aquestes que em poso trista quan hi és. Puc estar contenta o trista depenent de com estigui jo. Evidentment m'agraden més els dies de sol. Sí, sóc de sol. M'agrada prendre el sol, i prefereixo la calor. A casa a vegades em diuen sargantana. M'agrada la muntanya, però sóc més de platja. Sóc de poble i no ho canviaria per res del món a ser de ciutat, però és una experiència que vull viure. En un futur molt futur, m'agradaria viure en una casa de pagès, sóc molt del meu poble, però perquè no a la platja, per somiar?...
M'agrada l'esport, però només faig natació, caminar i a vegades córrer. M'agrada ballar, però no ho faig bé, i què? M'encanta cantar i escoltar música. He pogut comprovar que els dies que escolto música i canto estic més bé i em sol anar millor el dia, si més no m'ho miro tot amb més positivitat, tot i que pot ser que el final vagi malament. M'agraden les caramelles del lloc on vaig. M'agrada cuinar, tot i que ho faig molt poc i en ser poc. M'agrada escriure, no en ser tan com altre gent, però m'agrada, i he comprovat que quan m'inspiro més és al llit quan m'acabo de llevar. He començat milions de llibres/contes des de petita, mai n'he acabat un, tinc la intenció de fer-ho, eh? No m'ho pensava mai, però he acabat fent un bloc, i estic decidida aquest estiu sinó acabar un llibre que vaig començar, el menys avançar-lo.
Sóc addicte a les series: Vendelplà, el internado, FoQ, inuyasha, pequeñas mentirosas, gossip girl, la chica invisible, el barco, luna: el misterio de calenda, KMM, diaris de vampirs, resurrection, beauty and the beast, diseñando a Jane, el circulo secreto, vive cantando, sin identidad, bienvenidos al lolita, arrow, juego de tronos, la cúpula, podria seguir amb una llarga i llarga llista..., lo mateix de pel·lícules: la saga crepúsculo, los juegos del hambre, dando la nota, criaturas hermosas, megapetarda, Matilda, PD: te quiero, podria continuar i no acabaria mai..., les que m'agraden les puc veure molts i molts cops. Programes: La voz, TCMS, Oh Happy Day....
M'agrada la música de: Britnney Spears, Beyoncé, Rihanna, Shakira, Bridget Mendler algunes, altres de Demi Lovato, Geriona, 10deveu, Bruno Mars, algunes de velles, com la trinca (que em descontrolen les neurones :P), Beatles...etc. Tot i que la meva llengua és el català, no n'escolto gaires, de castellanes poques i les que més m'agraden són amb anglès. Escolto Flaixfm, tot i que sóc més de Flaixback. Em feia vergonya, dir la música que escoltava, però ara no. Puc dir que sóc diferent positivament.
Quan m'agrada una cançó l'escolto mil i un cops fins que me'n canso, la deixo d'escoltar i el cap d'un temps hi torno.
També m'agrada llegir, no ho feia molt, últimament més.
M'agrada el color taronja i el número 3 i 12.
Sóc de l'any 1994 i m'agrada aquest any, però no m'agrada la meva edat.
M'agrada menjar, ho faria tot el dia a totes hores, però em controlo molt. M'encanten els croissants, les galetes, el pa... m'entusiasme més el que porta xocolata, croissants de xocolata, els enfarinats amb nutella, pa amb nutella, galetes de xocolata..., en canvi no m'agraden els gelats de xocolata ni pastissos. Puc menjar i m'encanten les patates de bossa, llonganissa, però sóc més de bollaria i no m'agraden tan les xuxes, carmels...
Tot això m'encanta, però m'ho menjo molt de tan en tan. En canvi, la fruita fins fa poc (uns anys) no en menjava, podríem dir ni una peça el dia, ara 3 al dia. Verdura, la odio, i és que més menjo...Ah, i m'encanta la pasta, pizza, pa, macarrons... també Mandonguilles, croquetes, empanades... també ho menjo més de tan en tan...
M'agrada anar de compres, però no em queda res bé. M'encanta viatjar, però no tinc suficient diners.
M'agrada molt l'aigua i banyar-me. M'agrada pensar, reflexionar mentre camino al bosc.
M'agrada estar amb les meves poques amistats, m'agrada estar envoltada per gent i sentir-mi a gust, però la veritat estic més sola que la una. M'agrada estar amb gent més gran, no la meva família. He descobert, com una altre petita família entre cometes, la gent de la coral, els adoro. També m'agraden els dinars familiars, però no tots. Agraeixo els professors que tinc aquest any. M'agrada la psicòloga que m'ha tocat i tinc por que s'acabi. Admiro a moltes persones que ni elles saben.
M'agrada el què estic estudiant, tot i que no ser si serveixo. En un futur m'agradaria ajudar, com ara ho estan fent amb mi.
Em costa estudiar, però m'hi esforço. No ser dibuixar ni m'agrada. No m'agrada la gent falça i que critica per criticar.
I no, de moment no sóc feliç, i no ser ben bé què és això. Però estic fent el possible, i crec que sóc forta, només ho crec. Però he tingut moments de felicitat.

Aquesta sóc jo. Una persona rara, diferent, millor, pitjor... podria tornar com el principi. Tothom és diferent i tothom està bé sent ell. No vulguem canviar, perquè nosaltres no ens acceptem..., perquè potser som diferents, però cada un és únic.
Dic això m'entres jo sóc la primera que ho contradic. Però és igual. Feu-me cas! 
Vull donar les gràcies a totes les persones que s'ho mereixen, que m'han ajudat un dia o altre, que elles no saben o si, sí! potser tu ets una d'aquestes persones, GRÀCIES. MIL GRÀCIES!



PD: AVUI NO ANAVA A RENOVAR, DE FET TENIA UN ALTRE ESCRIT, PERÒ M'HE INSPIRAT I NO HE POGUT EVITAR-HO

DESITJO QUE US HAGI AGRADAT....podeu comentar gràcies:)

forat negre

https://www.youtube.com/watch?v=8jymrH8fFh8

Que hi han temporades més bones i més dolentes? MENTIDA, acabo de sortir d'un forat i n'entro a un altre. La eso, com molt ja sabeu va ser un infern per mi, i ara entre cometes n'està sent un altre... diferent, però també dur i llarg.
La vida és una constant lluita. O t'enfonses o t'agafes les coses amb positivitat i pensant..., què? pensant gràcies, gràcies això sóc més...mmm... madura?..., la vida és una merda, una merda on segons com t'ho agafes pot ser una meravella.
No, el meu cas no és aquest. Avui estic molt negativa, ho ser. Tot i la negativitat que tinc avui penso ser millor persona hòstia... ho dic ara i ho dic sempre... que no ser com puc sortir endavant perquè n'estic farta. Em sento una merda i em sento enrabiada. Perquè? Perquè hi ha gent que necessita criticar? Què en trèieu? o què en trèiem? En la meva opinió persones necessiten criticar, perquè la seva vida ja els hi va prou malament, i necessiten sentir-se bé criticant els altres.
Doncs mira que ho facin, però que es posin amb gent de la seva mida.

Jo tinc clar que avui és un dia negre per mi, però ser que no tiraré la tovallola, i em fan un favor aquesta gent que em critiquen, perquè ara estic així, però això et fa créixer, i et fa ser més fort. Estic segura que entre la gent que critiquen entre ells també se les foten. És trist sabeu? és trist i em fa ràbia. Ho sento per les persones així, es posen en evidència elles mateixes.
Encara fa més ràbia pensar que a tu et preocupa una cosa que potser les altres no en donen ni cabal, és més potser elles se'n foten de tot el que estic pensant.

MAMA continuo dient: si estàs llegint això no saps com t'odio i no et pensis que estarem mai bé si ho estàs fent..

PD: Allò que tens examen... però no pots estudiar, per pensar en coses.

Anèmia?

Aquests any he intentat donar sang dos cops, amb diferents temps, i els dos cops em van dir que em faltava ferro...
em van recomanar que anés al metge i ho expliqués i que em fes anàlisis de sang, que potser tenia anèmia, però no se sap. És lo que vaig fer anar al metge, i ja tinc hora per l'anàlisi.
He d'admetre que fa temps vigilo bastant amb el menjar, podria ser això. Em peso els cereals, i miro les calories de tot. Menjo pavo en ves de pernil dolç, intento menjar molt saludable, etc.  ja que em vull aprimar.  Vaig a caminar cada dia, en part per lo mateix.
Quan es converteix en una obsessió això? tinc una amiga que està una mica preocupada. Em peso uns 3 cops al dia.
El meu físic, ha passat per tot, quan era petita vaig començar estant prima, als 8 anys potser una mica més "relleneta", però més o menys bé, després quant anava creixent m'anava aprimant, però potser més aviat havia estat més aviat "gordeta", però sent alta tampoc es veia molt exagerat. Què em va passar a l'adolescència? als 14 anys menjava moltíssim, suposo que el passar-ho malament també m'ajudava a tenir més gana, i menjava moltíssimes porqueries, aquella edat estava gordíssima, tot i que la meva millor amiga, la quina només érem amigues quan no estàvem a classe, em deia que no semblava que pesés tan, ja dic per l'alçada. A 3r d'eso vaig decidir fer dieta perquè em volia sentir bé amb mi i veure'm millor, amb un any em vaig aprimar 10 kg anant al metge, és a dir tooot controlat (una de les coses que estic orgullosa de mi). Ho vam deixar estar llavors, ja que em va dir que per la meva alçada era lo que em tocava, i que ho havia fet molt bé, etc. i que com a molt em podia aprimar 5 kg més, jo pel meu compte em vaig seguir aprimant 5kg amb el cap del temps, sense que fos la meva intenció, però volent, m'explico? i vaig estar fins fa poc mantenint-me així, per tan el meu pes era correcte, tot i que jo em volia aprimar més i vull, i com he dit  fa un temps estic vigilant molt amb el menjar, bueno total que m'he aprimat una mica més, però vaig fent ara 1 kg + ara 1 -, potser si que una mica obsessionada estic, no és gaire normal pesar-se 3 cops al dia? i fer-se infusions que posa que és per aprimar i fins i tot demanar informació d'unes pastilles per passar la gana, i només penso en això!! En ocasions penso que + o - estic bé, però hi ha dies que vull aprimar. Tinc una gana excessiva, de veritat, no és normal!! Però no ser, els àpats per exemple, jo sóc d'aquelles de menjar molta quantitat, i clar fa temps que no en menjo molta, i potser per això em fa tenir més gana... En fi... penseu que és molta "obsessió"? Quins remeis recomaneu per no passar gana i aprimar-se? en realitat ser que no existeixen les "dietes milagro".

Qui em veia i qui m'ha vist. França

FRANÇA (foto feta per mi)

 

Joder, perquè em costa tant dir que tinc 20 anys, l'altre dia, ja fa dies em van preguntar quants anys tenia i em vaig quedar pensant... se'm fa tan estrany tenir 20 anys... no m'ho puc creure.... és que passa el temps tan ràpid... impressionant... tot i que passi ràpid, no vol dir que ho disfruti molt, és que passa realment ràpid, els que tingueu que fer els 18 no tingueu pressa per créixer i feu-se grants, de veritat, tot i que m'imagino que ja us ho hauran dit, a mi m'ho havien dit molt, però jo ja no tenia ganes de fer-los... ho ser... sóc raraaa.... m'espanta fer-me gran, tot i que podríem dir que ja ho sóc... 20 anys... bf... no m'ho crec...
La veritat és que sí..., que he millorat des de fa uns anys enrere, no deia res, i ara almenys estic una mica més "suelta", i encara tinc que millorar molt més, tot i que no ser si seré millor, ja ho faig com puc, intento..., i a més ara faig moltes més coses! :)
...mireu aquest cap de setmana a França amb els de la coral ha estat molt bé, m'ha agradat molt... però m'he sentit molt malament, perquè? Doncs per lo de sempre..., crec que ho vaig fer molt malament per començar el concert.... Crec que sembla que faci playback, i a més a mi mateixa no em sento..., i a més quan em sento afluixo la veu perquè em dona la sensació que ho he fet fatal....
em, vaig sentir malament,aquest cap de setmana, no perquè passin de mi, sinó per mi, perquè és culpa meva, joder, que no sóc jo... perquè ser que podria ser més oberta... però hi ha molt moments que no dic res..., però la veritat si hagués parlat més haagués estat ja INCREÏBLE, va ser increïble, com he dit altres cops m'encanten els de la coral, són una gent Collonuda !!!!! només em vaig sentir malament per no dir res, i clar evidentment hi havien moments que anava sola...
Els llocs que vam anar, sobretot el primer dia (lo de la foto), em va agradar molt!
M'agrada molt això de viatjar ^^ M'encanta... llàstima que jo de diners no vaig molt bé.
Ah, una altre cosa que em posava nerviosa: què tinc a la cara o als pits? joder...... la gent no em para de mirar... i em posa molt malament, perquè em pregunto què és el que tinc malament?.... no són imaginacions meves, em miren la cara molt, i els pits... jo per mi o que se'm veuen... o els tinc caiguts... o els tinc enormes... jo que ser... :( i la cara pues dec tenir monos, o la dec tenir molt lletja ... o com tinc super grans  vegades... o potser perquè sóc una empenada... bf no ho ser..., però em posa molt trista tot això la veritat....

Què vaig fer a França: Vaig acabar el divendres, al vespre, 21:00, vaig anar a casa, vaig fer coses i vaig fer-me la maleta, vaig anar a dormir quarts d'una, no podia dormir... a les 6:15 toca el despertador, vaig a la parada de bus. Arribo, m'assento a un seient, uns quants de la coral es van assentar al darrere, més de lo que em vaig posar, m'hauria d'haver posat un més enrere per estar amb ells, hi va haver un moment del viatge que es van posar a cantar, i com van veure que em girava a mirar-los i això, em van dir que em posés allà amb ells, i m'ho vaig passar molt bé.
Vam fer una parada pel camí, vam esmorzar. Vam continuar el viatge. Vam fer una parada llarga al lloc de la foto, algunes hores. Era molt maco el lloc. Vam tornar anar al bus, i vam continuar el viatge fins a Perpinyà, a l'hotel.Ah i vam dinar pel camí diria, amb entrepà. Quan vam arribar a l'hotel només ens vam instal·lar, i ja de seguida a sopar. Vam sortir a un pub, i vaig agafar un cubata, bodka amb coca-cola, no ser perquè en vaig agafar... vam fer el got i de seguida vam marxar a dormir..., i a més no em va pujar RES, i a més em va costar 6 €.... i em podria haver-los gastat en una altre cosa... ja que em vaig quedar sense res al final...., ah i a més no em van posar un bon trago de bodka i una coca-cola, no, allà em van posar una mica de bodka i la coca-cola, no la donaven la van posar ells i punto, i era amb un got saps? tope poc....
Bueno, i diumenge doncs vam fer visita per Perpinyà, i després vam dinar a un restaurant. Vam fer el concert, i no va anar gaire bé, ens vam posar nerviosos, i va sortir una mica malament. No vull fer-me pesada... vaig acabant, quan vam acabar el concert vam sopar, un menjar una mica diferent que nosaltres, mengen verdures crues! Per acabar mentre sopàvem van començar a cantar i va estar molt bé. I vam tornar al bus cap a casa i vaig arribar a quarts d'una a casa de la nit.

PD: He fet l'exposició oral!!!! i m'ha anat bé diria jo...!!!!! Estava molt nerviosa, però crec que m'ha anat bé!

jo mai mai...

Hola de nou!!! aquí us deixo una cançó que m'agrada :D https://www.youtube.com/watch?v=fAWoUu07JoI

Bueno, avui ja estic millor que a principi de setmana, aquests dies que no he escrit he estat més positiva, semblo bipolar, no? :S
M'han anat millor a estones, tot i que segueixo pensant que critiquen massa, i en algunes coses tenen raó, però altres es passen, i molt... i la veritat és que ja no ser amb qui confiar...

Sabeu  de què va el jo mai mai....? doncs d' alcohol, i aquest dijous amb la meva amiga que viu a casa meva, se'ns en va anar una mica la pinça i vam beure i vam muntar la festa a casa, mentre me mare dormia. Va estar molt bé, però no ens va pujar res, perquè vam agafar una ampolla de whisky peach i no puja res allò xD

Avui m'ha dit una mestra, que és la quina em va ser tutora a la eso, que des del setembre havia millorat, que jo no ho dubto, perquè com sabeu ho intento molt, però és que no estic segura que me'n surti del tot.... ara us he de confessar, que si hi ha una cosa positiva que penso de mi, que me n'he adonat recentment, és que sóc forta.... vaja jo crec que sí... mai em rendeixo, sempre busco fer coses, sempre sempre intento millorar... i crec que a poc a poc ho vaig fent..., que m'ha costat molt, però estic orgullosa de mi, crec que és lo únic positiu que tinc, que malgrat tot sempre vull canviar i tirar endavant (exemple als 15 anys em vaig aprimar 10 kilus... ja us explicaré més endavant), que sí, que hi han dies molt molt negres, però la vida és per viure-la, i per anar bé s'hauria de disfrutar cada dia com si fos l'últim. Tinc por que es pensin que estic sortint endavant, i que el final torni a ser la d'abans, perquè continuo fent passos enrere alguns dies..., continuo pensant coses negatives de mi, i continuo pensant que no tinc habilitats ni res, i constantment veig que la gent em mira estrany, és per això que no ho veig clar clar, i l'altre és la meva família que no ser si canviarà...

Tinc unes bones notícies per mi! el final si que aniré als camps de treball, dues setmanes!!! i a més aniré una setmana a Mallorca! Mai havia tingut un estiu "tan ple". Estarà bé estar fora de casa un temps.


PD: Vaig a fer-me la maleta!!!!! que demà vaig a França amb la coral!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! espero que vagi bé!!! 

quan tot és culpa teva

https://www.youtube.com/watch?v=dC0v5tYLQQw

Tot és una merda.... no puc més no puc.
M'estic llegint un llibre que diu que pensis com t'agradaria ser i que el final ho aconseguiràs. Jo crec que això no és veritat... sempre ho feia fins que em vaig cansar, em posava trista saber que allò mai seria així.
Em sento tan fora de lloc, què em passa? estic tornant enrere?
Sento que no quadro amb les de la classe, no estic al corrent de res, cada una ja té el seu grup, i jo, jo sobro...

I a més tot és culpa meva, jo sóc la que sóc com sóc. A vegades no em sento 100% còmode amb elles, estan criticant constantment, perquè s'han de ficar constantment amb els altres? Però jo vull quadrar amb elles, perquè a vegades també m'hi sento bé. Però a vegades em sento criticada, i que no m'hi volen. Potser són imaginacions meves, però si critiquen a tothom jo diria que també m'han criticat... M'adono tan que no m'empano del què passa al meu voltant...

odi.......

Us deixo una cançó que segur que coneixeu que m'agrada molt i el vídeo també:
https://www.youtube.com/watch?v=ocDlOD1Hw9k

No us passa que no podeu parar de pensar en les coses negatives, o en les coses positives que t'han passat? i el final sentir-te malament, si penso en les negatives, està clar, i si penso en les positives, doncs el final acabo pensant que ja ha passat i cada cop és més passat, i lo pitjor que les coses que et pensaves que eren positives potser no ho eren tan...
Ara no hi ha manera, no puc treure'm el pensament de la caminada, a part, que les coses les penso i penso i repenso, doncs no puc evitar pensar, i si em van veure les marques? què devia pensar la gent? no tenien perquè fixar-s'hi, però si algú ho va veure... potser pensaran que estic boja no? per això m'estic posant un sabó amb una cosa cicatritzant, no ser si funciona gaire, però bueno... no vull que pensin que estic boja, la veritat és que no queden gens bé les marques. Sóc dèbil? per haver-me fet això? se m'ha anat la pinça?... potser pensen que eren unes simples rascades, o que va ser un gat

Buah acabo de dinar i no suporto els meus pares, no els suporto, no puc amb ells..., abans sempre sempre menjava sola, i des de que hi ha la meva amiga mengem tots, que ja està bé, però que vols que et digui, ho faig per l'amiga jo no els suporto a ells...
i em van mirant,... i no hi ha manera..., i el meu pare sempre sempre acaba cridant, per una tonteria, per exemple, perquè no hi ha espai a la taula, es posa fet una fera... bf no els aguanto..., i quan s'emprenya amb mi comença a dir que no serveixo per a res, i que m'esclafaria el cap, i que no sap a qui he vingut, i crec que no ho diu així, però que tan de bo no hagués nascut i tal, ell no ho sap, però vaig gravar un cop quan estava com boig, cridant, i li surten els ulls, i se m'apropa i jo el contesto i és pitjor, no els suporto em fan un fàstic...
em sap greu dir això la veritat, perquè en realitat no s'ho mereixen, però em fan posar de molt mala llet, no m'agrada estar amb ells, em fan sentir incòmode, i em fan posar de mala llet, i a sobre passo la majoria de temps amb ells..., jo vull sortir i fer coses, però tot ho haig de fer amb ells, perquè no tinc ningú més..., i no ser per fer això amb ells, millor que em quedi a casa, perquè sempre que estic amb ells doncs em poso de mal humor, sempre acabem discutint..

PD: Avui començo dieta, ja vigilava, però tornaré a fer dieta, ja he començat a l'esmorzar..., però per dinar ha fet pasta... no sap fer res més? ...

un altre AVÍS x me mare: mama et torno a dir, que si ho llegeixes si que ja no tens res més a fer amb mi, t'odiaré tota la vida, ser que si ho has llegit no em diràs res, només em miraràs raro, com ja sempre fas, i ja ser que encara que vegis això ho continuaràs llegint... però que sàpigues que això no hi ha dret!

Tot i que he començat el dia no sent gaire positiva, intentaré ser-ho avui!

destí o casualitat?

CAMINADA (fota meva de la caminada)

Boneeees gent!!!!! Estic segura, que si hagués pensat que la caminada aniria perfecte hagués sigut totalment el contrari, el cas, és que tenia ganes de fer-la, la vaig fer, però m'esperava que fos una xusta, com últimament totes, amb el meu pare i el meu germà, aconseguint seguir el seu pas, o deixar-me enrere, i fer-la jo sola, però qui ho hauria de dir, que va ser genial!!!!!! feia mooooooooooolt temps que una caminada no m'ho passava tan bé! Potser perfecte perfecte no, però per mi està molt bé i per mi va ser perfecte, l'únic moment que puc dir que ho vaig passar malament, va ser cap el final que em vaig quedar sola i vaig acabar anant amb un vell mig sonat que m'explicava coses molt rares, i a sobre si em quedava enrere m'esperava i no hi havia rastre de ningú ni per davant ni per darrere!!! jo estava cagada!
Doncs mireu, primer de tot vaig començar la caminada amb el meu pare i el meu germà, que ell anava amb un amic seu, també venia amb nosaltres el pare de l'amic del meu germà..., al principi no deia res jo, ja que passo de me família ja que em fan avergonyir..., no va tardar gaire el meu pare anar al seu pas, i els nens van desaparèixer també. Al principi anava sola, però vaig girar-me i vaig començar a parlar amb el pare del nen, i vam començar a xerrar. Vam anar bastanta estona junts, era agradable, més que no pas anar sola. Ell va trobar a unes persones que coneixia i va anar tirant amb ells, i jo vaig anar quedant enrere... però quina sort vaig tenir!! Ah, i a mi em va saludar un cop una noia de la meva edat molt simpàtica, que havíem anat a la mateixa classe a primària, vam parlar una mica i ja està (+ aviat saludar). Quan em vaig quedar sola, vaig estar una estona sola! però vaig trobar la gent de la coral!!!! són una gent molt simpàtica i són molt bona gent! i em cauen de meravella, tot i que són de més o menys les edats dels meus pares!!! Va ser increïble anar amb ells, segur que ells no em veuen com els veig jo a ells, els admiro molt i els hi tinc cert apreci, crec que tot i que no estaven pendents de mi tota l'estona, de tant en tant s'interessaven per mi. Em va agradar molt, poder fer un bon tros de caminada amb ells, no tota l'estona vaig anar amb tots ells junts, de fet, amb tota la caminada, hi havien trossos que anàvem uns quants, altres tots, i altres jo sola... no em vaig sentir molt sola aquella tarda/nit/matinada.
La meva sorpresa va ser qui em vaig trobar a un control! em vaig quedar molt parada, el primer moment va ser com que no m'ho podia creure! Era la psicòloga, no m'ho esperava la veritat, jo crec que devia notar que vaig flipar, també em va agradar molt trobar-la, i vam estar parlant una estona.
Pel camí després del primer control, em feia molt mal els peus, vaig treure'm les bambes, i tenia sang als dits del peu, i tenia ja butllofes (els meus peus són molt delicats i raros...), ja us podeu imaginar com em van quedar els peus no? o sigui com els tinc de malament....
Al final de la caminada, ja he dit que és quan ho vaig passar més malament, vaig quedar-me sola, i el cap de molt bona estona d'anar sola em vaig trobar aquell vell raro, i era la matinada sabeu? i el mig del bosc, i per si no fos poc no hi havia ningú.... En fi, vaig arribar a l'últim control i ja va estar!!!!
EN RESUM M'HO VAIG PASSAR MOLT BÉ i em va encantar la veritat, però joder estic segura que arribo a pensar que quines ganes, m'anirà molt bé... etc. segur que va com el cul.. en canvi va anar perfecte!!!!!!!!!!!!!!!!!!! El destí va voler que m'anés bé o va ser casualitat? jo només tinc por, perquè aquestes coses només em passen cada 4 anys com aquell que diu..., estic molt animada per fer-la l'any que ve! però alhora tinc por que no vagi tant bé...
vaig arribar a casa bora les 2, estava rendida, i vaig pensar que dormiria molt bé... m'equivocava, vaig fer-me una dutxa, i aquesta nit no he dormit RES, em pensava que les pastilles de l'insomni em feien efecte, però aquesta nit he comprovat que no..., com podeu imaginar ESTIC MORTA literalment de cansada, ja que a les 8 hem anat a Girona! He caminat molt un altre cop, amb butllofes i les caderes destrossades i tinc una son que em moro, estic super super super cansada!!!!!!!!!!!!! Ah, i vaig coixa XD
Girona molt bonic i tot, però no ha anat molt bé, ja que he anat amb els meus pares i germà en fin :)
Demà dilluns -.- Ànims! jeje intentaré ser positiva :D


pd: 8 hores: 35 km, l'any que ve tota!

us deixo amb les geriona, ja que avui he estat a Girona! https://www.youtube.com/watch?v=1kuMl_KjXb0

IGNORÀNCIA

AVÍS PER ME MARE: Mama si has trobat això per casualitat... i llegeixes això no continuïs llegint, i que sàpigues que si ho fas és com si em traïcis, allà tu si ho fas, però si mai m'entero que ho llegeixes no et parlaré amb tota la vida...


Merda merda merda, sóc tonta, no puc parar de pensar això, i que tot és culpa meva... després m'explico...
Bé, primer de tot dir que: TOMA! Avui aniré a fer la romànica, una caminada molt i molt dura! no ser si aguantaré, només faré un tros que són uns 30 i pico km, tot i així molt dura..., i serà de 17:00 i a la nit ves a saber quan arribaré, a la matinada podria ser... he fet caminades, i vaig a caminar cada dia, però s'ha d'estar molt preparat i conscienciat i no ser com anirà...., això sí... per desgràcia ho faré amb el meu pare i el meu germà.. que triste... en fin...
ahhh!!! i demà aniré a Girona que potser sembla mentida, però no hi he estat mai!!!! En tinc moltes ganes d'anar-hi :)
uaa i ara tinc que dinar, i hi han espaguetis a la carbonara, que m'encanten... però no tinc gens de gana, i engreixa tope..., però és lo que hi ha...
Doncs explico lo del principi, vaig fer l'exposició i el principi no em va anar molt bé, una mica més i em ve un altre atac d'ansietat com a l'última exposició..., però el final em va sortir millor, tot i que ja la vaig cagar al principi, i ja no vaig poder evitar pensar que merda merda i merda..., i lo del principi, i no ser potser les de la meva classe ja estan fartes que sempre em passi a mi això de que em posi tan nerviosa, i potser es pensen que ho faig expressament, però no, i em sap mal perquè les altres potser es van emprenyar no ho ser.. i és culpa meva sabeu?
I un examen em va anar molt malament.. a veure que hauré tret, i l'altre millor... i tinc una nota d'examen, que només vaig fallar una pregu!
I com us vaig dir a l'altre publicació... aquesta setmana ha estat una veritable xusta, no he parlat gaire, i perquè em passa això?????.. JODER... per la fòbia?XD, i no paro de pensar en coses negatives en serio, i intento pensar coses positives, però és que no hi ha manera...
Sabeu què? No ser si és perquè el meu pare té una vinya i potser s'han fet rascades allà... però m'he donat compte, de que els meus pares tenen alguna rescada al braç, i no he pogut evitar pensar que ho han fet perquè han vist lo meu..., potser és casualitat i s'ho han fet a la vinya.. però i si no? estic farta de que em mirin el braç, es deuen pensar que no em dono compte de que em miren..., per això ja intento no fer-ho, però és que aquesta setmana...

i la gent de la meva classe se'n deuen haver adonat? no us penseu que és alguna cosa molt exagerada, però es veu una mica, i a vegades em don la sensació que algo han vist algú, però no n'estic segura... en tot cas, ho hagin vist o no, saben que estic malament, no? saben que em costa relacionar, i saben que estic intentant canviar, i si és així..., perquè no em demanen com estic, i perquè no ajuda la gent? ser que no tinc dret  a demanar-ho.., però a vegades et fa falta una ajuda, i parlar amb algú..., i per exemple, els mestres crec que ja saben que sóc negativa i tot, alguns em coneixen de la eso..., perquè no m'ajuden? ignorància.. això és el que fa tothom o gairebé tothom..., tema maltractament, gent de la meva classe diuen que si es trobessin algun cas doncs farien alguna cosa, perquè no podrien evitar no fer res veure que piquen algun nen o això, vale, la meva pregunta és si realment ho farien? Perquè encara que no sigui aquest el meu cas, és similar..., entre "", una persona que ho està passant malament, farien alguna cosa? potser la seva resposta és sí, però no s'adonen que no estan fent res..., per tan es contradiuen elles mateixes, però ho entenc, no hi ha ningú, millor que un mateix, que si no és per un mateix no te'n surts de res, m'explico? Els altres només et poden ajudar...
tot és culpa meva, és lo que no puc parar de pensar.

Bueno... no ser qui sou qui llegiu això, no tinc ni idea, i jo aquí us estic explicant la meva vida..., i m'agradaria saber alguna cosa d'algú, torno a dir que podeu COMENTAR!  que no entenc si és que no us agrada o què, de veritat digueu lo que penseu porfa...
Bueno gràcies igualment! Muaks, bon cap de setmana!!!!!

pd: la setmana que bé intentaré tornar a estar positiva! Vale? :) per mi!! i us asseguro que tard o d'hora em passaran coses millors ;) potser d'aquí 20 anys més ves a saber.. (espero que no)

fòbia social?

Holii! Aquesta setmana no està sent la meva... i m'ha passat molt lenta, encara queda demà.
Avui tinc l'exposició a les 20:00 del vespre, espero que em vagi bé... l'última exposició que vaig fer em va venir com un atac d'ansietat.. en fi....
Avui tornaré a arribar a les 11, quarts de 12 de la nit, vaig a la coral!!!!

Ah, i feia temps que no ho feia però ahir em vaig tallar una mica, estava farta la veritat, farta de tot...

Sabeu què? crec que ja ser que tinc jo: (definició de la wikipèdia): fòbia social, o Trastorn d'ansietat social, és un trastorn Psicològic de l'espectre dels trastorns d'ansietat
caracterizado por un miedo intenso en situaciones sociales que causa una considerable angustia y deterioro en la capacidad de funcionamiento en distintas áreas de la vida diaria. miedo intenso, persistente y crónico (grave para considerarse fobia) a ser juzgado, avergonzado, humillado o hacer el ridículo, que se pone de manifiesto en varios tipos de situaciones El sentimiento de miedo es tan intenso, que en este tipo de situaciones la persona se pone nerviosa tan sólo con pensar en ello (ansiedad anticipatoria), e intenta esforzarse para controlar o suprimir la ansiedad. Estas situaciones y otra serie de sucesos hacen que el que la padezca se sienta inseguro, acechado, incómodo, con sensaciones intensas y desagradables acerca de lo que pueden estar hablando, pensando o juzgando de él (cierta paranoia), y síntomas evidentes de ansiedad. Si bien el miedo a la interacción social puede ser reconocido por la persona como excesivo o irracional, su superación puede ser bastante difícil. Los síntomas físicos que acompañan a menudo el trastorno de ansiedad social incluyen rubor, sudoración profusa (hiperhidrosis), temblores, palpitaciones, náuseas, tartamudez, a menudo acompañada de un discurso acelerado. Pueden ocurrir ataques de pánico en virtud del intenso miedo y malestar. Un diagnóstico precoz puede ayudar a minimizar los síntomas y el desarrollo de problemas adicionales, como la depresión.Quienes padecen de fobia social experimentan un temor exagerado a ser objeto de juicios negativos por parte de otros. Es por ello que evitan de modo constante un gran número de actividades de orden social ya que cuando se exponen a las mismas sufren una gran tensión y síntomas ansiosos.

Podria ser que ho tingui no creieu?
M'hi sento identificada

insomni

Et diuen que passa amb el temps, però veus que passa el temps, ha passat ja un any i algo, i continuo tenint insomni...
No ser perquè, no entenc res, amb 20 anys no m'hauria de passar, no? doncs em passa, intento dormir i passa una hora, una altre i una altre, són les 5 del matí i encara no he dormit res..., tinc gana, però intento no menjar, perquè no vull engreixar, i per anar a dormir és lo pitjor, acabo menjant o bebent un got de llet... Ho he provat tot, valerianes, flors de bach, esport, llegir, tot lo que us podeu imaginar, doncs natural no em fa efecte RES...............
Em desespera, ho passo fatal. dono voltes i veig que no puc dormir, em bé taquicàrdia i ganes de plorar de la son que tinc i no poder fer res per no poder dormir... Em fan mal les parpelles i els ulls, potser de tanta son no ho ser... i en el cas d'aquesta nit em feia mal la panxa, les costelles, no ho ser... (a simple vista no es veu, només si em toques la panxa, però de naixement tinc una part de costelles xafades, perdó crec que és la vertebre, fa poc m'ho van descobrir amb una radiografia) i aquesta matinada no podent dormir m'he començat a emparanoiar que era per això...., ja em pensava que em moria avui o algo..., però he begut un got de llet i m'ha passat... potser era això....
Avui he anat a la farmàcia a provar unes noves pastilles.... segons ells naturals...., de moment no vull coses que no siguin naturals.... joder que tinc 20 anys......... estic farta, no és normal no poder dormir...
no ser a què és causa...., em poso nerviosa, molt, i no paro de pensar coses, potser és perquè ja estic farta de la vida no ho ser....
i a més avui tinc un examen oleeeee i tinc una exposició per demà toma que toma....., i no m'aguanto de son..., i no ser si són imaginacions meves.. però amb un treball de grup, no em van deixar implicar-me, i ara a última hora m'han donat un collo de feina per fer..., jo intentava posar la meva i no em feien cas, havia de fer una cosa i el final ho feien elles, com que no em deixaven, o això em donava la sensació..., i jo els hi demanava una cosa que ja vam quedar que ho faria jo..., i fins a última hora no m'ho han donat.. i ara no ser si em donarà temps a fer-ho NO TINC TEMPS DE TOT..., i m'han fet imprimir una cosa i ha costat 26€, 26 putos € per un treball que ningú li importarà allò...., i és demà l'expo..., i a més avui arribo a les 11 i algo de la nit, perquè vaig assajar a la coral, perquè aviat anirem a frança a fer un concert....
no ho trobeu injust tot això?........................................

Vaig a estudiar i a fer el treball.. no ser si tindré temps............................

bullyng

Bones gent!!! Com anem? jo estic plena i plena d'exàmens i treballs, i vaig molt estressada, i tot i que ja tinc insomni, crec que aquesta nit no dormiré res, per demà tinc molta cosa! Per tant estic perdent una mica el temps..., el que se sol fer abans de posar-se amb la feina!

https://www.youtube.com/watch?v=aNzCDt2eidg


Potser no hauria de parlar del passat pensareu, però crec que és un bon tema..Tinc ganes d'explicar com es passa de malament...
Jo no ser si puc dir que me'n van fer, però hi han coses que em van fer veure que podria dir que sí que és el que em van fer i he de dir que es passa molt malament, la veritat. I gent potser diu que troba horrible això i tal, però a l'hora de la veritat no fan res, tan sols el fet de preguntar com estàs, s'agraeix molt.
A mi els 12 anys em van fotre molt, els quatre anys de la eso en realitat...tot el que em van fer.. et veuen dèbil, sola i que no t'hi tornes, i això els encanta.
Em deien "pelo estropajo", em tiraven gomes al cabell i papers amb el boli, podeu dir, això tothom ho fa a tothom, però no, us asseguro que a mi m'ho feien molt més. M'insultaven, i em deien el meu nom desagradablement, en-fotent-se com si fos una retressada. Abans d'entrar a classe, a davant de l'insti em tiraven coses, i s'acostaven a mi i m'anaven enredant contínuament, i feien coses amb els braços com si fossin mongolos i em començaven a "tocar" els braços i enredar-me. Jo no sabia què fer, no sabia com reaccionar, a vegades no deia res, i si mi tornava era pitjor, molt pitjor... els encantava riure's del què feia quan intentava "protegir-me".
Es passaven la meva motxilla, i m'agafaven les coses de dins, i se les començaven a passar. I durant un tros de camí de casa a l'insti, passava per un lloc, on passaven la majoria dels nens de me classe, i allà era insuportable...., però jo no ho suportava sobretot, perquè la gent del carrer ho veien, i el noi que m'agradava sabeu què és això? i a primer d'eso no, però més gran 2n, 3r.... em veien, i jo em moria de vergonya... , jo no suportava allò, passar per allà... era una tortura..., tot el camí fent-me coses..., jo no volia passar per allà, però sabeu? passava la meva millor amiga, la que sempre seguia... i ella passava de mi com una merda, però jo la continuava seguint, només volia ser una noia normal sabeu? no em volia quedar sola, que el final és com em vaig quedar, tothom aquesta edat no es vol quedar sol, no?.... jo seguia a la meva millor amiga que anava amb unes altres, i aquelles altres no em suportaven a mi, i elles també m'ho feien passar malament. Em deien que era com un gos que seguia el seu amo, perquè les seguia i no deia res, i de tan en tan em fotien la bronca per seguir-les, i per no deixar-les en pau, i per voler anar amb la meva millor amiga, i em deien que jo era una egoista que només la volia per mi...
També, els nens de la meva classe un dia pel camí hi va haver un cop que va nevar, i em tiraven boles de neu amb molta força, i grans. Un altre cop em van començar a tirar alguna cosa, ara no recordo bé, com si fossin globus d'aigua, però crec que no era això, i em van gravar, ho van penjar al youtube, i quan em vaig enterar ho van eliminar, i em van dir que havia tingut molt èxit, i que tothom es va enfotre de mi.
També m'havien dit "xuxo" i bueno moltes altres coses...
La veritat és que em fa molta vergonya tot això, i em fa vergonya parlar-ne, i ara fent ed infantil, hem tocat aquest tema, i a mi em recorda molt..., i quan en vam parlar jo no era capaç de comentar res... tot i que en part tenia ganes d'explicar, però no em vaig atrevir, perquè em fa por que pensin que això no és res de l'altre món,i lo que puguin dir i tot...
però dir que fos lo que fos allò era cruel, i que no ho desitjo a ningú...  i que de veritat és molt dur.
Van passar moltes altres coses que ara mateix no tinc ni temps ni ganes de pensar.

sóc un DESASTRE

Com us ha anat aquest pont? a mi sincerament no gaire bé, tot i que no he parat de fer coses, entre treballs i dinars, ja que aquest cap de setmana ha sigut la fira del meu poble...  i bé no ha anat molt bé....aquest any ha sigut diferent, de fet sempre és diferent. Però no ha anat gaire bé la veritat! perquè sóc un desastre....
 DESASTRE, desastre és per definir lo que sóc, tot lo que em toca a mi, tot lo que bé a mi tot acaba en desastre.... no hi puc fer res, no serveixo per res. És que no hi ha res que se'm dongui bé, de veritat, intento fer un blog i és una puta xusta, ni té èxit ni és interessant ni res, en resum una MERDA. Vaig a cantar en una coral i no em surt bé, resumint una altre merda. Estic estudiant ed. infantil, i el meu cosí m'odia, una merda. TOT UNA MERDA
només faig que nosa, només faig que fer portar de cul a tothom, tot és culpa meva.
Sabeu que em va passar assajant a la coral? Doncs que ens vam posar a cantar amb rotllana i drets, i ens van fer barrejar, i a mi em posen sempre al costat d'una perquè no fa molt que estic a la coral i així poder-la seguir a ella, i bé el cas és que uns van dir en conya i vosaltres que no us barregeu? i ho vam fer però juntes, i després un cop el director va dir una cançó que havíem de pronunciar més una lletra, i quan vam cantar, jo que no m'atreveixo a cantar molt fort, crec que en aquell moment em va sortir més alt, i una de la coral es va posar a riure, i no ser si és, perquè quan ens va dir lo de la lletra ja els hi va fer gràcia... o no ser si és perquè em va sortir fatal :S.... i he arribat a la conclusió de que allò que em posen al costat d'una sempre, perquè ho faig tan malament que per això ho fan,.... penseu que és així? o són imaginacions meves?... no valc per res segur que canto fatal i se'n fotien de mi...


Ah, em van acceptar als camps de treball!!!!! però mireu un altre motiu perquè sóc desastre, se'm va encallar mentre feia el pagament, i ara no ser si ho he pagat o si no, i no puc fer-hi res, perquè intento de fer-lo de nou i em posa:

Error

El seu pagament no s'ha realitzat correctament Detall: No es pot efectuar el pagament per que ja s'ha realitzat.

ARA QUÈ?¿ sóc gafe eh....


Vaig a estudiar... passeu un bon dia!