Doncs mireu, primer de tot vaig començar la caminada amb el meu pare i el meu germà, que ell anava amb un amic seu, també venia amb nosaltres el pare de l'amic del meu germà..., al principi no deia res jo, ja que passo de me família ja que em fan avergonyir..., no va tardar gaire el meu pare anar al seu pas, i els nens van desaparèixer també. Al principi anava sola, però vaig girar-me i vaig començar a parlar amb el pare del nen, i vam començar a xerrar. Vam anar bastanta estona junts, era agradable, més que no pas anar sola. Ell va trobar a unes persones que coneixia i va anar tirant amb ells, i jo vaig anar quedant enrere... però quina sort vaig tenir!! Ah, i a mi em va saludar un cop una noia de la meva edat molt simpàtica, que havíem anat a la mateixa classe a primària, vam parlar una mica i ja està (+ aviat saludar). Quan em vaig quedar sola, vaig estar una estona sola! però vaig trobar la gent de la coral!!!! són una gent molt simpàtica i són molt bona gent! i em cauen de meravella, tot i que són de més o menys les edats dels meus pares!!! Va ser increïble anar amb ells, segur que ells no em veuen com els veig jo a ells, els admiro molt i els hi tinc cert apreci, crec que tot i que no estaven pendents de mi tota l'estona, de tant en tant s'interessaven per mi. Em va agradar molt, poder fer un bon tros de caminada amb ells, no tota l'estona vaig anar amb tots ells junts, de fet, amb tota la caminada, hi havien trossos que anàvem uns quants, altres tots, i altres jo sola... no em vaig sentir molt sola aquella tarda/nit/matinada.
La meva sorpresa va ser qui em vaig trobar a un control! em vaig quedar molt parada, el primer moment va ser com que no m'ho podia creure! Era la psicòloga, no m'ho esperava la veritat, jo crec que devia notar que vaig flipar, també em va agradar molt trobar-la, i vam estar parlant una estona.
Pel camí després del primer control, em feia molt mal els peus, vaig treure'm les bambes, i tenia sang als dits del peu, i tenia ja butllofes (els meus peus són molt delicats i raros...), ja us podeu imaginar com em van quedar els peus no? o sigui com els tinc de malament....
Al final de la caminada, ja he dit que és quan ho vaig passar més malament, vaig quedar-me sola, i el cap de molt bona estona d'anar sola em vaig trobar aquell vell raro, i era la matinada sabeu? i el mig del bosc, i per si no fos poc no hi havia ningú.... En fi, vaig arribar a l'últim control i ja va estar!!!!
EN RESUM M'HO VAIG PASSAR MOLT BÉ i em va encantar la veritat, però joder estic segura que arribo a pensar que quines ganes, m'anirà molt bé... etc. segur que va com el cul.. en canvi va anar perfecte!!!!!!!!!!!!!!!!!!! El destí va voler que m'anés bé o va ser casualitat? jo només tinc por, perquè aquestes coses només em passen cada 4 anys com aquell que diu..., estic molt animada per fer-la l'any que ve! però alhora tinc por que no vagi tant bé...
vaig arribar a casa bora les 2, estava rendida, i vaig pensar que dormiria molt bé... m'equivocava, vaig fer-me una dutxa, i aquesta nit no he dormit RES, em pensava que les pastilles de l'insomni em feien efecte, però aquesta nit he comprovat que no..., com podeu imaginar ESTIC MORTA literalment de cansada, ja que a les 8 hem anat a Girona! He caminat molt un altre cop, amb butllofes i les caderes destrossades i tinc una son que em moro, estic super super super cansada!!!!!!!!!!!!! Ah, i vaig coixa XD
Girona molt bonic i tot, però no ha anat molt bé, ja que he anat amb els meus pares i germà en fin :)
Demà dilluns -.- Ànims! jeje intentaré ser positiva :D
pd: 8 hores: 35 km, l'any que ve tota!
us deixo amb les geriona, ja que avui he estat a Girona! https://www.youtube.com/watch?v=1kuMl_KjXb0
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada