La vida és una merda o una meravella?

La vida és una merda. O pot ser meravellosa. Depèn de les persones. Hi han persones que estàn destinades a ser unes fracassades i estar depresiva.
Tinc un cacao de vida. I mai he sigut feliç. No ser el què vull o més aviat... no sé, no sé res.
Em pregunto si sóc bisexual o fins i tot asexual. És anar d'un extrem a l'altre, ho sé. Encara no ho he dit a molta gent que en un moment de la meva vida em va agradar una noia. És que no trobo la necessitat de dir-ho si jo no sé ni el què vull.
També em rallo molt pel putu menjar i pel meu cos.. quasi ningú sap lo que em ratlla això, perquè a la psicòloga ja estic farta de rallar-la amb això i passo de que es pensi que ho faig per cridar l'atenció.
I la meva família és una merda. El meu pare és un maltractador psicològic.
Fa uns anys que jo estava molt aïllada de la meva família, -de fet de família i d'amics... estava sola... no tenia a ningú. Només una suposada millor amiga que només estava amb mi quan no hi havia gent... o l'altre amiga que em feia delir de sortir i després a última hora em treia totes les il.lusions.
El meu pare em maltractava a mi, psicològicament. I ara de cop i volta ha girat la cosa. A partir de que el meu pare i meva mare van tenir whats up va passar una cosa molt rara.
El meu pare es va començar a obsessionar amb la meva mare i no la deixa sortir, ha de saber en tot moment amb qui parla, la controla.. i en fi moltes coses més, que per molt que expliqui escrivint pos no entendreu.
I al prelaboral està bé, però és un lloc temporal i estic protegida allà... i jo vull estudiar psicologia.. i si mai trobo feina mai podré avançar.
Ah, i trobo a faltar una amiga que vaig fer quan vaig ingressar... que ella ja fa 3 anys que hi és ingressada...
I de veritat quina puta merda el menjar i el cos... em vull aprimar😢
I bueno en fi no sé... moltes altres més coses...