dilluns, 25 de març del 2019
divendres, 8 de març del 2019
8M
Tot és una merda.
Avui ha passat una cosa al prelaboral.
Resulta que estàvem al pati, descans com vulguis dir-ho. Estàvem 3 noies. I han començat a parlar del seu trastorn, resulta que les dues tenen el mateix que jo, TLP (trastorn límit de la personalitat), i el cas és que parlaven de les seves fillxs, i les dues ho han passat malament i si us ho expliqués "fliparieu" i les dos les han tingut joves, i clar jo era la única que no tinc fillxs.
I m'he sentit malament per tot... doncs perquè penso que no m'he tallat suficient, no m'he tallat com elles. I suposo que per això m'he tornat a tallar, però no com abans, bé sí, com el principi que ho feia amb allò de les pastilles, simplement rascar-me, però ho vaig acabar fent amb cuchilles, amb maquinetes, la cuchilla que té la maquineta... però ara de moment ho torno a fer amb algo punxant però que no talla tant.
I després al prelaboral ens han posat un video de la dona, perquè avui és el dia feminisme i anàvem fent talls per a veure si ho enteníem i tal, i ens preguntaven coses, i jo m'he posat malament per tot el què comentaven, jo quasi no he dit res. Tret de que a casa meva només treballa me mare, que ja ho sé que no hauria de ser així!!!! Que jo hauria de fer més... però el meu pare i germà tampoc foten l'ou. I a mi no m'han ensenyat a endreçar ni res...
I jo em sento tonta per tot. I em sento inútil. I un cacau dins el meu cap que no entenc ni jo. NO. No l'entenc ni jo. I no sé explicar ni res. i sóc incapaç de pronunciar amb paraules... m'ofosco tant. i és que no puc...
És que m'agradaria tant (ja sé que el què diré és estrany i no hauria de ser així), però m'agradaria tant haver passat per algo més dur i poder explicar amb elles, però sento que al seu costat jo no sóc ningú. Mai he sigut feliç i mai he estat acabada, no? És a dir si que he estat acabada perquè com em sento molts dies, cada dia, o en el passat, pe`ro és que no ho puc expressar ni res. No puc, em costa molt.
I avui a l'arribar a casa he anat a menjar, lo primer que he fet. He intentat menjar saludable, però m'ha sortit com el cul. I he marxat de la cuina, he anat a l'estudi... però el cap d'una estona no he pogut evitar tornar a baixar i menjar altre cop. Encara queda tarda per endavant, així que encara és possible que torni a fer de les meves.. però us juro que si torno a menjar per berenar vomitaré. Ara molt és això. Tinc moltes ganes de menjar, i després vomitar-ho tot.
Ara estic pensant en beure acetona en ves de menjar... així potser pararia de menjar.. xD (però no ho faré).
Ojalà ojalà ojalà hagués estat com elles. Tinc 24 anys, però no sé.... (el dimarts en faré 25 :O ). En fi no sé no sé.Jo no crec que estigui fent progressions ni res.
per què merda no sóc feliç??
Avui ha passat una cosa al prelaboral.
Resulta que estàvem al pati, descans com vulguis dir-ho. Estàvem 3 noies. I han començat a parlar del seu trastorn, resulta que les dues tenen el mateix que jo, TLP (trastorn límit de la personalitat), i el cas és que parlaven de les seves fillxs, i les dues ho han passat malament i si us ho expliqués "fliparieu" i les dos les han tingut joves, i clar jo era la única que no tinc fillxs.
I m'he sentit malament per tot... doncs perquè penso que no m'he tallat suficient, no m'he tallat com elles. I suposo que per això m'he tornat a tallar, però no com abans, bé sí, com el principi que ho feia amb allò de les pastilles, simplement rascar-me, però ho vaig acabar fent amb cuchilles, amb maquinetes, la cuchilla que té la maquineta... però ara de moment ho torno a fer amb algo punxant però que no talla tant.
I després al prelaboral ens han posat un video de la dona, perquè avui és el dia feminisme i anàvem fent talls per a veure si ho enteníem i tal, i ens preguntaven coses, i jo m'he posat malament per tot el què comentaven, jo quasi no he dit res. Tret de que a casa meva només treballa me mare, que ja ho sé que no hauria de ser així!!!! Que jo hauria de fer més... però el meu pare i germà tampoc foten l'ou. I a mi no m'han ensenyat a endreçar ni res...
I jo em sento tonta per tot. I em sento inútil. I un cacau dins el meu cap que no entenc ni jo. NO. No l'entenc ni jo. I no sé explicar ni res. i sóc incapaç de pronunciar amb paraules... m'ofosco tant. i és que no puc...
És que m'agradaria tant (ja sé que el què diré és estrany i no hauria de ser així), però m'agradaria tant haver passat per algo més dur i poder explicar amb elles, però sento que al seu costat jo no sóc ningú. Mai he sigut feliç i mai he estat acabada, no? És a dir si que he estat acabada perquè com em sento molts dies, cada dia, o en el passat, pe`ro és que no ho puc expressar ni res. No puc, em costa molt.
I avui a l'arribar a casa he anat a menjar, lo primer que he fet. He intentat menjar saludable, però m'ha sortit com el cul. I he marxat de la cuina, he anat a l'estudi... però el cap d'una estona no he pogut evitar tornar a baixar i menjar altre cop. Encara queda tarda per endavant, així que encara és possible que torni a fer de les meves.. però us juro que si torno a menjar per berenar vomitaré. Ara molt és això. Tinc moltes ganes de menjar, i després vomitar-ho tot.
Ara estic pensant en beure acetona en ves de menjar... així potser pararia de menjar.. xD (però no ho faré).
Ojalà ojalà ojalà hagués estat com elles. Tinc 24 anys, però no sé.... (el dimarts en faré 25 :O ). En fi no sé no sé.Jo no crec que estigui fent progressions ni res.
per què merda no sóc feliç??
dilluns, 25 de febrer del 2019
Aviat...
Ben aviat serà el meu cumple. El 12 de març. Tio. 25 putus anyassos.
Estic ben trista.. . No pels anys eh, que també xd.. no però no. Pq em foto vella tio..
No, però ara en serio... estic trista i no sé per què... o si... tot té un nom...
Em vull tallar, em vull empastillar... vull menjar fins a rebentar... perquè a vegades ho necessito... menjar i no engordar ojalà... estic molt trista tio... i ningú m'entén ni res...
(El títol no té quasi res a veure amb el contingut però és per posar algo).... sé que quasi ningú ja mira el meu blog..però jo segueixo necessitant-lo així que...
Estic ben trista.. . No pels anys eh, que també xd.. no però no. Pq em foto vella tio..
No, però ara en serio... estic trista i no sé per què... o si... tot té un nom...
Em vull tallar, em vull empastillar... vull menjar fins a rebentar... perquè a vegades ho necessito... menjar i no engordar ojalà... estic molt trista tio... i ningú m'entén ni res...
(El títol no té quasi res a veure amb el contingut però és per posar algo).... sé que quasi ningú ja mira el meu blog..però jo segueixo necessitant-lo així que...
dijous, 14 de febrer del 2019
Cada dia caic
Cada dia dic que començaré de nou... però cada dia caic.
😯😭 (jo sé de què parlo....).
Perdoneu que escrigui tan poc, però en fi...
😯😭 (jo sé de què parlo....).
Perdoneu que escrigui tan poc, però en fi...
dilluns, 4 de febrer del 2019
Estava molt contenta i estic molt trista
Avui estava molt contenta perquè venia l'amiga meva que vaig fer quan vaig estar ingressada. De fet m'ha fet molta il·lusió veure-la. I li he dit que la trobava a faltar molt, i és veritat.
Però de seguida he vist que ella coneixia a molta gent perquè ella ha estat ingressada 3 anys. I he començat a pensar que potser amb ells es portaven millor que a mi. O sigui que ella estimava més els altres que a mi.
I he començat a pensar que joder... que per què no dic res? i sembla que no m'importi i no és així. Tinc moltes ganes de parlar amb ella, però no se m'acodeix res... Li tinc moltes coses a dir, fins i tot tinc ganes d'explicar-li lo que no li vaig explicar el prelaboral.
I també potser té raó la X, de nou... sí, perquè ella no em deixa ser amigues de les persones que no ho porten bé. He començat a pensar en què em vull tornar a fer mal, talls, i que vull deixar de menjar i no sé coses aixins...
Però jo l'estimo tant a ella com amiga. De fet ara m'estic imaginant que fem un trilió de coses juntes... però què? Tot es queda en un podríem fer i no en un hem fet.
Ojalà fem el "camino de Santiago" com vam dir a l'hospital.
També m'encantaria que vingués pel meu cumple, que falta "molt poc" (una mica més de un mes!!!). Junt amb les meves altres millors amigues (2) i junt de la noia que em va agradar un cop, que som amigues.
Ojalà que el meu cumple sigui inoblidable amb ella i la gent que vull.
Però de seguida he vist que ella coneixia a molta gent perquè ella ha estat ingressada 3 anys. I he començat a pensar que potser amb ells es portaven millor que a mi. O sigui que ella estimava més els altres que a mi.
I he començat a pensar que joder... que per què no dic res? i sembla que no m'importi i no és així. Tinc moltes ganes de parlar amb ella, però no se m'acodeix res... Li tinc moltes coses a dir, fins i tot tinc ganes d'explicar-li lo que no li vaig explicar el prelaboral.
I també potser té raó la X, de nou... sí, perquè ella no em deixa ser amigues de les persones que no ho porten bé. He començat a pensar en què em vull tornar a fer mal, talls, i que vull deixar de menjar i no sé coses aixins...
Però jo l'estimo tant a ella com amiga. De fet ara m'estic imaginant que fem un trilió de coses juntes... però què? Tot es queda en un podríem fer i no en un hem fet.
Ojalà fem el "camino de Santiago" com vam dir a l'hospital.
També m'encantaria que vingués pel meu cumple, que falta "molt poc" (una mica més de un mes!!!). Junt amb les meves altres millors amigues (2) i junt de la noia que em va agradar un cop, que som amigues.
Ojalà que el meu cumple sigui inoblidable amb ella i la gent que vull.
dimarts, 22 de gener del 2019
Holi
Estic trista per dins. Crec que pel simple fet de no haver anat a un lloc. És que sóc tonta... Ara que estic apuntada a un lloc on es fan coses doncs no hi vaig perquè em fa mandra...
Però avui per fora estic contenta.
He decidit que deixaré de menjar, per el moment nusé, és que després de menjar em sento tant malament que mira... de moment ja començo amb el berenar. Espero no sopar res.
Muaks petonets!
https://www.youtube.com/watch?v=1tDS324_sqE
"Todo bién, nada maal!!"
Estic enganxadissima a aquesta cançó!! ^^
Però avui per fora estic contenta.
He decidit que deixaré de menjar, per el moment nusé, és que després de menjar em sento tant malament que mira... de moment ja començo amb el berenar. Espero no sopar res.
Muaks petonets!
https://www.youtube.com/watch?v=1tDS324_sqE
"Todo bién, nada maal!!"
Estic enganxadissima a aquesta cançó!! ^^
dissabte, 5 de gener del 2019
Res tornarà com abans...
Com cada any per sant esteve feiem dinar familiar per part de me mare... però aquest any no va poder ser per salut. Però vam passar el dinar a avui. Però ha sigut un desastre total... la meva cosina, que jo l'estimo tant i ella a mi no m'estima. (No ha vingut...). Tampoc crec que estimi la família per part de mare, és a dir, tota la meva família.
El meu cosí gran, el més gran no ve els dinars familiars per el meu pare. La dona del meu altre cosí gran tampoc es porta bé amb la meva família.. i per tant ja no ha vingut ni ell ni els seus fills (del meu cosí)...
Total que me família és un desastre total
... i res tornarà a ser com era abans...
El meu cosí gran, el més gran no ve els dinars familiars per el meu pare. La dona del meu altre cosí gran tampoc es porta bé amb la meva família.. i per tant ja no ha vingut ni ell ni els seus fills (del meu cosí)...
Total que me família és un desastre total
... i res tornarà a ser com era abans...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)