PENSANT

He d'admetre que tot i les temporades que em sento molt malament, feia anys que no portava tant temps sentint-me bé, més o menys plena... Crec que això és gràcies a una de les meves millors amigues que viu a casa meva. Cada dia em llevo i el menys tot el matí l'aprofitem. He de donar mil gràcies a ella de veritat, perquè no us podeu imaginar com era tot quan no hi era.
Estic segura que quan arribi l'estiu, que ja no hi serà, em tornarà a passar... no em sentiré plena. Tot el dia sense saber què fer, a casa sola, em poso a una habitació on no bé cap de la meva família, i passo gairebé tot el dia a l'ordinador...Discutint amb me família si els veig... Estar hores sense fer res, sabent que no aprofites res... per això ja fa temps que vaig a caminar cada dia, a part per fer exercici.

És que estic tan segura que un cop marxi ella, sentiré que no valc. Sabeu que és passar-se els estius així sense fer res, quedar molt de tan en tan amb la meva altre millor amiga, que ella ja té una colla, i per això no la veig tan. i sentir-se buida, sola i que no serveixes per a res... de fet des dels 16 estic intentant que això canviï!!! tot i que fins els 19 anys no van començar a canviar coses. He fet passos endavant i tres enrere, com aquell que diu i tornar avançar, etc. Però crec que el final potser m'anirà bé no? M'estic llegint molts llibres de psicologia!! Vaig a la psicòloga, vaig apuntar-me a la coral i m'encanta, faig natació, vaig a caminar cada dia, quan vaig al cole intento i m'esforço a parlar i a fer-me amb la gent, m'esforço i intento ser positiva! em dic a mi mateixa que tot són imaginacions i que la gent no pensa malament de mi... per tot això creieu-me que és un gran esforç per a mi..., per carnaval, vaig col·laborar amb el carnaval infantil, tot i que no va anar bé... ho vaig intentar..., estudio per treure bones notes, cosa que a la ESO treia 0 tot i que crec que m'esforçava, i ara trec molt bones notes..., no és una cosa gaire admirable, però he sortit de festa sola, per algú que em va aconsellar que surtis i fes noves amistats, no us ho aconsello la veritat, sobretot un cop que els 15 vaig sortir, la vaig tajar tope i entre altres coses, els de la meva classe que em van trobar, no oblidaré mai el que va passar... que em van començar a empentar i bueno etc. etc. me callo perquè no tinc ganes d'explicar res més.
Crec que per tot això, que estic intentant millorar el final me'n sortiré i m'anirà molt millor, espero, o això vull creure... perquè què penseu que podria fer perquè em vagin millor les coses? perquè tot lo que puc ho vull fer...
Si hagués de dir una cosa de la que estic orgullosa de mi, és tot el que faig per intentar canviar, i que estic intentant tirar endavant, perquè la vida de ningú és fàcil, però no ser si tothom faria lo mateix en el meu cas, ja que mireu que us diré, un cop als dotze anys, una de les meves millors amigues actual, em va dir que si fos jo no sap si suportaria viure. Els quatre anys de la eso podria dir que han sigut un dels pitjors de la meva vida, ojalà no passés res pitjor, però em jugaria algo que hi hauran coses pitjor, però és que això és la vida, i que penso seguir lluitant sabeu? que potser el final em canso, si d'aquí uns anys la cosa segueix igual, però que de moment no em rendiré i qui no li agradi que s'hi posi fulles, jo buscaré la meva felicitat i la trobaré!


En fi, de veritat gràcies a la meva amiga, que gràcies a ella em sento millor persona, sento que dia a dia val la pena lluitar, i gràcies a ella em sento plena durant un temps molt seguit que feia anys que no em sentia així!!!

pd: si algú es sent identificada/at amb els meus sentiments, o algú vol compartir la seva situació comenteu que no menjo :P
ah, i si algú veu això i pensa que sap qui sóc segur que no ho sóc

pensaments

L'altre dia van fer una exposició unes de la meva classe (que jo i el meu grup la tenim més endavant) i ho van fer tan bé, que crec que no em sortirà tan bé segur...Aquesta setmana havia començat bé, m'anava bastant bé, no m'estava rallant ni res, perquè intentava veure-ho tot positiu, i funciona, però el problema és que no em dura molt, no trigo gaire a veure coses negatives en mi, la veritat, qualsevol comentari, que em facin o coses així, doncs em senta malament, però és que malauradament sóc així joder.
Estic a classe més o menys bé, intentant veient tot positiu, però de cop i volta faig alguna cosa que començo a pensar que està malament, i està malament, i que ho he fet malament... o simplement si em fan algun, segons quin comentari em senta fatal.
O estem fent classe, i com faig educació infantil toquem moltes coses, que jo recordo i em fan sentir malament.
Lo pitjor de quan em passa això, és que m'aïllo, i jo no paro de pensar i pensar, i crec que tot és culpa meva, però quan se'm passa, veig que tot està al meu cap i realment la gent no pensa el que penso que pensen.
Els dies així és quan no dic res, i llavors si que la gent no em vol i tot és una cosa continuada....
També molts cops els què em passa és que pel carrer em dona la sensació que tothom em mira malament, per si tinc alguna cosa a la cara, o potser em veuen rara, penso que la gent ho veu que sóc així "rareta", i la gent que va amb mi si tinc confiança li pregunto sovint si tinc alguna cosa a la cara.., no entenc el motiu perquè em miren d'aquella manera..., però suposo que tot està en mi...
i bé... un altre cosa que em passa pel cap, sobretot em passa quan discuteixo amb els de casa, o quan m'he sentit molt malament amb mi mateixa, sento molta ràbia i tot, i bueno, aquest hivern vaig començar a fer-me talls, però una cosa petita, gairebé res, però se m'ha quedat marca, i crec que m'ho han vist i em posa molt nerviosa que se'm quedin mirant els braços, encara que vaig amb màniga llarga, ho he deixat de fer no perquè em faltin ganes, sinó, perquè a part que ser que no és lo correcte, doncs perquè bé el bon temps... Si algun dia no puc més... potser llavors ho faré...


Creieu normal que el meu germà m'obliga a saltar-me la última hora de classe, perquè vol que el vagi a mirar un concert que fa? És una de les setmanes que estic plena d'exàmens, i ell té 11 anys i no entén que no pugui saltar-me classe, bfff que pesat... i s'enfada si no hi vaig, em fa sentatge i tot, i segur que si el final li dic que no segurament em picarà.
 

grant cagada

La setmana passada em va passar volant (principi de setmana bé, però final malament), i el finde estudiant... un pal...,ara se m'acosten els exàmens i treballs, en tinc moltíssims, tenim no ser quants treballs començats!!! i bufff
i aviat començo les pràctiques pel matí!!!!! quins nervis espero que em vagin bé, començaré a fer les pràctiques a una guarderia! que guai, però estic nerviosa, em fa por fer-ho malament.

Aquesta setmana passada, la vaig ben pifiar... sabeu quan us penediu d'alguna cosa? doncs ho he fet molt malament... El fet és que vaig penjar unes fotos que sortíem amb una de les meves millors amigues, i ella em va dir que no volia que la pengés perquè no li agradava com va quedar, i al face no la vaig penjar, però sí al twitter... sóc un desastre, jo sabia que no es feia això, però jo vaig pensar que no havia quedat pas malament, havia quedat bé! i ho vaig fer sense pensar... i la vaig penjar, i ella no té twitter, però coses que passen ho va veure.
em vaig sentir molt malament, perquè ella es va decepcionar molt, i amb raó i jo estic que no ser què fer, perquè té raó, i no ser com demanar-li perdó perquè no té perdó el què he fet..., jo ja li vaig demanar perdó i les vaig eliminar, però ser que no se li oblidarà així com així... què en penseu?...

Deu de Veu

Boneeees!!!!!! com us vaig dir ahir, dia 23 d'abril, dia de Sant Jordi!!! Doncs vaig anar a veure Deu de veu d'OHD (programa d'oh happy day), dir-vos que si veu mirar el programa i us agradaven els deu de veu us recomano 100% que si teniu oportunitat els mireu!!! Em van ENCANTAR, increïble sense paraules!!! de fet el món de la música m'encanta...
Ho van fer molt bé!!!! El meu pròxim objectiu és Geriona!!!! i ja em vaig fer fotos amb alguns de DeudeVeu, un dels quals amb el director el Gerard!
La putada és que em vaig deixar el cd al cotxe i no m'ho van firmar! Em volia comprar la samarreta però valia 12€, i vaig pensar que millor no..
Ahir em va anar bastant bé el dia, suposo perquè estic intentant ser positiva aquests dies, però estic segura que durarà poc!
 Vaig arribar a casa a la 1 de la nit, em va costar molt d'adormir-me, com últimament des de fa més d'un any..., i a les 4 m'he despertat i no podia dormir, un dia ja us parlaré del meu INSOMNI......
I avui dijous, és un dia bastant actiu per mi, ja que el matí faig natació, acabo el cole a les 21:00 i vaig assajar a la coral i arribo allà a les 23:30 més o menys!!


pd: avui m'he discutit amb me mare... perquè la psicòloga em va recomanar un llibre, i no hi és per cap biblioteca, una molt lluny i per comprar-lo és car i no em deixa......
i ja l'hem tingut una mica liada...., però bueno això de les discussions és el pa de cada dia! No ser per quin motiu però estic tan incòmode amb la meva família... en fi... 

Bueno piro que tinc que estudiaar!!!!! que aquest matí encara no he fet res de deures :S

Amor

Quantes abraçades, o petons rebeu el dia? no per part del novio/a o lio o que tingueu, sinó per part de la vostre família, amics i per part de tots...
Jo no recordo l'última abraçada que em van fer de tant temps que ha passat... i de petons més de lo mateix...
Sabeu, crec que són important els petons i les abraçades, doncs jo no recordo l'última abraçada de la meva mare, de fet no ser si n'he tingut mai d'ella, potser fins als 5 anys alguna en vaig tindre..., i el meu pare lo mateix.
De les meves dues úniques amigues de veritat de tota la vida, si n'he tingut 5 d'elles gràcies...
Què vull dir amb això? doncs que crec que em sento amb falta d'amor... en fi que sigueu feliços!!!!, no estic inspirada...

FELIÇ DIA DE SANT JORDI :)

El meu germà...

Abans d'explicar el què em va passar ahir....dir que ja  he tornat del cole i que avui he plegat una hora abans perquè l' última hora la tinc convalidada. Ha anat normal, bé..., el menys no estava negativa negativa i no ha anat malament :)

Lo que he dit que explicaria que em va passar ahir:

Sabeu què em va fer el meu germà ahir? el dilluns... Em va picar amb un pal... vaig arribar a casa dels meus avis, hi havia me mare, el meu pare, avi i ell... em demana el mòbil meu i jo li dic que no, com és per suposat. Com li vaig dir que no li deixava ell es va posar fet una fera, perquè no li deixava em va començar a amenaçar... em deia que si no li deixava no em deixaria la wii (que és dels 2), que m'amagaria els jocs i que es vendria els meus per comprar una play que per cert no em deixaria... com que no li feia gaire cabal em va començar a amenaçar dient-me que posaria contrasenya a l'ordinador gran, que és l'únic que tinc, perquè jo no tinc portàtil, cosa que ell sí i mai me'l deixa... i no li diuen res.., llavors si que li vaig fer cas, però ell continuava tenint molta ràbia, m'empentava i em tirava patades bastant fortes, jo d'alguna manera m'hi vaig tornar ja que no m'estaria sense fer res..., tota la família que he dit abans que hi era no hi feien res, només li deien que parés..., com que ell tenia tanta ràbia em deia que m'anés i em tractava més aviat com un gos maltractat, em feia empentes, tirava pedres, i finalment com no marxava em va amenaçar amb un bastó. Com que no em pensava que no s'atrevís jo continuava allà, perquè no em donava la gana de fer el que ell volia... creieu que se n'ha de sortir amb la seva? NO. Doncs finalment es va atrevir a picar-me amb el bastó... llavors me mare ja no hi era perquè no ens volia sentir, i el meu avi i el meu pare lo únic que feien dir que parés i que jo marxés, que no veia lo que em feia..., en ves de castigar-lo o algo...
Finalment vaig marxar plena de ràbia, impotència i plorant, sense que em veiessin.

DEMÀ aniré a veure un concert de deudeveu :D ueeee, una coral que va anar al programa d' OHD (oh happy day), per qui no ho sàpiga.

Rutina

Bueno i ja som dimarts, dia de tornar a la rutina.

A vosaltres us ha passat ràpid la setmana? A mi no gaire, tot i que no tinc ganes de tornar a la rutina, però per mala sort "la meva vida és tan interessant" que cada dia d'aquesta setmana l'he aprofitat molt... en realitat no. No l'he aprofitat... lo únic que he fet de bo són les caramelles.

Els altres dies ho he passat malament, cada dia em passava moolt lent, sabeu aquella setmana que us penseu que és dimecres, o dimarts i total som dilluns!! doncs a mi m'ha passat aquesta setmana, però no perquè no m'agradi tenir vacances, sinó perquè no tinc res a fer aquí, en canvi els dies de cada dia normal de seguida m'ha passat el dia, tot i que a vegades no... però al cicle formatiu de grau superior ens ho passem bé...

 Un motiu perquè em deu passar ràpid la setmana els dies de cada dia, deu ser perquè una de les meves millors amigues, viu a casa meva el menys aquest curs, de moment perquè fa un superior al meu insti també i és de molt lluny, ah i som família! Té la meva edat.

i això  avui a la tarda ja sant tornem-hi al cole, vaig de tardes de 16:00 a 21:00! a veure com anirà avui... jeje

pd: més tard publicaré una cosa que em va passar ahir! 

Caramelles

Avui que han sigut caramelles explicaré com m'han anat.

No ser per on començar... Les caramelles d'on vaig jo m'encanten, sóc especials, és una tradició que m'agrada molt moltíssim, potser si anés a un altre llocs no, però al lloc on vaig jo m'encanten!!! Sempre que les acabem em quedo "trista" depressió post caramelles!!! això que quan estoy en ello sembla que sigui la quina més malament m'ho estigui passant, perquè no em relaciono molt i no faig molt bona cara, però dins meu sento tot el contrari sento que estimo les caramelles i la gent... ells potser pensen que fa aquesta pringada que no diu res, en realitat la gent crec que vol que m'integri, però no ser per quin motiu em costa tant....

Aquestes caramelles es fan en un petit poble de cases de pagès, que pertany a un altre poble (al meu)! Si hi vaig és perquè hi tinc als meus avis d'una casa de pagès d'allà. S'hi va amb la família i som de totes edats! Som uns 80/90 depenent dels anys. Tothom que té cases d'aquests llocs, o els avis doncs ve!
Primer de tot cantem, cada any canviem les cançons, després ballem el ball dels cascavells... i en acabar cada casa ens dóna menjar!!! cada casa té típic donar una cosa diferent, per exemple a una casa xocolata desfeta, però a part moltes més coses!!!! a cada casa podríem quedant-se sense dinar perfectament... dimarts s'haurà de tornar a perdre tot el que hem guanyat aquests dos dies....
M'entres mengem hi ha mistela en un porró i aquells que volen (jo algun cop ho he fet), canten una cançó m'entres tens que beure del porró.
I anem de casa en casa de pagès i amb els cotxes  alguns "sonats" fan bogeries també i total que ens divertim molt.
Ens ho passem molt bé molt, i jo és un sentiment que no puc descriure perquè s'ha de viure, com la patum per alguns (que jo també m'incloc), o qualsevol cosa que ho sentiu amb força doncs a mi em passa amb les caramelles d'aquí... i em sento molt malament, perquè tot i que m'ho passo tant bé no ho demostro.... Aquesta gent em coneixen des de que vaig néixer, com tots els altres, jo segueixo a la meva cosina de 3 anys menys (la quina vaig mencionar l'altre dia), té 16 anys farà els 17 aquest any, i sembla que m'hauria d'estimar molt..., crec que durant l'infantesa ho va fer, però ara s'ha acabat... i és culpa meva perquè no sóc sociable... perquè no molo... i no faig res bé....
Ella, me cosina té una altre cosina per l'altre part (per tant a mi no és res), i ella té 17 anys farà 18 aquest any, i ella si que mola, és sociable i amable..., i me cosina l'adora... jo em sento tan mal per no agradar a me cosina... sabeu lo que és sentir que estimes la teva cosina com a cosina molt moltíssim, que havieu passat moltes coses, i ella fins i tot s'aprofita de mi, quan estem la família sola molt bé, però llavors bé amb mi no?.... és molt frustant veure que els teus cosins passen de tu com una merda... 
jo no vull ser així creieu-me, i estic intentant canviar, i he millorat, i el grau superior que estic fent ho estic demostrant, però ara em falta fer el pas a altres llocs..., per començar els llocs que ja em coneixen no?
També aquí hi tinc el meu cosí de 4 anys que passa totalment de mi, i estic estudiant educació infantil el grau superior.. té gràcia oi?... m'encanten els nens... però si hi ha gent gran em fa vergonya dil-si  coses.. sóc tan desastre... i ell mateix em diu que no m'estima...., però això és un altre tema...
També hi tinc l'altre cosí meu de 13 cap a 14, germà de la de 16, que se'n fot de mi amb el meu germà d'11 cap a 12... 

Aquest any les caramelles han estat genials com cada any, però em falta una cosa... i aquesta cosa és el canvi en mi.... si haig de ser així tota la vida ja puc plegar... com ho he de fer? no ho ser...

Una cosa que ha estat mooolt bé aquest any és que un poble del costat ens van convidar a fer el ball al seu poble! i ells són molt de caramelles i ho fan perfecte, i aquesta va ser una gran experiència pell de gallina en ocasions amb els seus balls! em va encantar!!!! i a ells creiem que els vam agradar! Vam ballar per un gran públic! Ahir vam començar a les 3 de la tarda i vam acabar a quarts d'una, i avui hem començat a les 9 del matí i hem acabat a les 3 més o menys!
No cal dir que aquests dies de menjar n'estem plens i, com ja he dit hauré de fer una dieta i exercici a tope!!
Ah i per acabar..... aquest poble del costat que són molt de caramelles, (per ells és com la seva festa major, crec que ho viuen més que la festa major) doncs fan concert..., i els caramellaires del meu poble hi van tan els joves adults com joves adolescents... etc etc... TOTS menys jo, i perquè doncs pel motiu de sempre.. com no em relaciono,,,...... i em frusto molt... i jo hi volia anar.. hi haurà la pegatina....
en fi,... com jo sóc així m'hauré de fotre... i a patir uns quants mesos depressió post caramelles TT


COMENTEU PLIS, no ser que falla que ningú comenta, no és interessant? és l'edat? o que és? parlem clar xD merci!

La meva petita història

La meva vida no és d'aquestes tan interessant, sinó més aviat el contrari... no sóc la típica popular i tampoc sóc la típica "freaki", podríem dir que estic una mica aïllada.
La meva infantesa va ser més aviat normal diria jo, amb dies millors, i com tothom dies pitjors...però tot va començar a complicar-se als 12 anys.
Jo vaig començar la ESO i no ser per quin motiu no em relacionava amb la gent, amb els de la classe, dic jo que seria per com em van educar, molta timidesa, falta d'amor i carinyo, faràs la pena, etc.
No van tardar gaire a fer-me bulling els de la classe. Però lo pitjor que no tenia a qui apoyar-me. La meva millor amiga de tooota la vida, a la classe no parlava amb mi, perquè jo no deia res, era com si només ens coneguéssim fora de l'institut, no només em passava això a l'institut, també em passava a la família, tinc una cosina, tres anys menys que jo, que quan estem amb la família molt bé, però quan estem amb molta més gent passa de mi completament, i jo em sento marginada i estúpida, però clar això no és culpa de ningú més que jo mateixa. Jo sola m'he fet tot lo que tinc, jo era la quina no parlava, jo sóc la "rara". La pregunta és perquè? quin era el motiu que jo no parlava? A veure sí que parlava, però vaig arribar a l'institut i amb els companys, etc. jo no deia res, i em vaig quedar sola.
A part de tota la classe, sobretot els nens que em feien la vida impossible, les amigues de la meva millor amiga em feien sentir malament perquè les seguia, perquè no volia quedar-me sola. M'havien insultat dient-me que era com un gos que seguia el seu amo, i moltes altres coses.
Mai m'ha agradat fer-me gran, però és llei de vida i ja tinc 20 anys, tot i que sóc molt jove...em sento frustrada quan penso amb l'adolescència, va ser com si no existís. No ser si és normal però quan veig adolescents els envejo i m'alegro per ells clar.
Sempre des dels 12 buscava ser feliç i sortir del forat negre, que va durar 4 anys, però no va ser fins als 16 que va canviar alguna cosa, vaig acabar l'institut i vaig fer un CFGM (grau mitjà), allà potser em vaig espavilar una mica, però lo que es diu amistats no vaig trobar allà. Als 19 per fi, semblava que les coses milloraven, i a poc a poc crec que m'acabaré sortint de la meva negativitat, però vaig fent passos enrere i uns quants endavant.



Què penseu gent?? comenteu!! :)

Qui sóc?

Hola!!! Em presento! Primer de tot dir-vos que sóc una noia de 20 anys d'un poble del Bages.

 Ahir, bé, aquesta matinada... estava tan convençuda de fer un blog, a les 3 de la nit, insomni, de cop i volta et llebes i allò que aquelles hores ho tenies tan clar, se'n va, i t'ho penses i repenses... i creus: és lo millor? Jo no ser si això rutllarà molt, però això de fer un blog realment em crida l'atenció, i tot i que no estic segura i sóc nova amb això he decidit fer-ne un. Perquè? Doncs  m'agrada escriure i sempre pot està bé per sentir-te millor escrivint el què et passa.

Només espero no cagar-la explicant masses coses de la meva vida... Doncs sí, això és el que faré... en cap moment diré el meu nom.

De moment ho deixo aquí, espero anar millorant i fer aquest blog interessant :)

Vosaltres què penseu? és arriscat escriure la teva vida en una xarxa social?...
Ah i per suposadament vull que em doneu opinió si ho faig bé, si ho podria fer millor, que segur que sí, i si em podeu donar consells a mida que vagi escrivint, sobre la vida i això!