Jo no recordo l'última abraçada que em van fer de tant temps que ha passat... i de petons més de lo mateix...
Sabeu, crec que són important els petons i les abraçades, doncs jo no recordo l'última abraçada de la meva mare, de fet no ser si n'he tingut mai d'ella, potser fins als 5 anys alguna en vaig tindre..., i el meu pare lo mateix.De les meves dues úniques amigues de veritat de tota la vida, si n'he tingut 5 d'elles gràcies...
Què vull dir amb això? doncs que crec que em sento amb falta d'amor... en fi que sigueu feliços!!!!, no estic inspirada...
FELIÇ DIA DE SANT JORDI :)
Hola Ina! Abans de tot dir que Google m'ha jugat una mala passada i aquest cop és el tercer que redacto aquest comentari. Cada cop que li dono a "Publica" me l'esborra!!
ResponEliminaBé a veure, intentaré fer memòria:
Estic segura que el bloc és un mitjà pel qual descarregues amb gust totes les teves preocupacions, inquietuds, dubtes o il·lusions, alegries i esperances. És un bon mètode, sempre et pots mantenir en l'anonimat i a més a més pots crear una petita comunitat!
En concret m'he decidit a comentar primer aquesta entrada de les que m'he llegit perquè estic totalment d'acord amb el que dius. Vivim en societat i la gent necessita estimar i sentir-se estimat per estar bé amb si mateixa. L'afecte és un gran al·licient i un gran promulgador, tot i que a vegades quedi ens segon pla. I encara és més important en un dia tant distingit, especial, elegant i estimat per tots els catalans com és el dia de Sant Jordi! Crec quasi quasi que és el meu dia preferit de l'any.
Seguiré trastejant pel teu bloc i t'animo a continuar fent exactament el que ja fas!
Una abraçada i fins aviat,
Núria