Com una puta merda.

Per què quan surto de la psicòloga em sento tan malament???? i tinc ganes de tallar-me i de agggg no sé.
Demà tinc psiquiatre a veure com anirà............................................ :(
Com una puta merda em sento.
No vull donar pena i no és que no vulgui avançar... simplement potser és que no em va bé la teràpia, sabeu?..
Sempre que surto d'allà em sento fatal i només tinc ganes de tornar-hi.... i ara no em donen hora fins d'aquí dos mesos.
El final em tornaré a fer coses perjudicials per mi un altre cop...
bfff n'estic farta....
Què en penseu? de per què em sento tan malament quan surto de la psicòloga???

No és com esperava..

M'agradaria ser millor escriptora, ser una bona escriptora, m'agradaria en ocasions tornar a fer les entrades que feia (estava més inspirada), m'agradaria ser bona cantant, tindre una veu preciosa, però no la tinc. M'agradaria que amb l'edat que ja tinc (23 anys), ja estès una mica millor (per mi no he millorat i em sento quasi igual, segueixo sense amics i amb la vergonya...).
M'agradaria no rallar-me per parides, perquè hi ha gent que en diu parides... però estar més prima, que ho desitjo, no és una parida, és una cosa que sento que vull. Que no hauria de deprendre d'aquestes coses, potser sí, però mira...
I ara sincerament no sé per què escric, perquè és una merda d'entrada, ja dic sembla com si encara hagués empitjorat com a escriptora.
M'agradaria, encara que aquella entrada que vaig fer de "d'aquí 10 anys tindré el món a les meves mans.." doncs es complís, però cada cop ho veig més lluny, amb els 23 anys que tinc... i encara no he treballat, tret de 3 mesos en un forn i ni tinc una colla d'amics, ni he escrit un llibre, ni tinc parella...
Tenir 23 anys i encara estar a on estic, no ho esperava, esperava ser més feliç.
Beh, jo que sé que no sé ni perquè faig aquesta entrada... potser arriba el moment de deixar-lo definitivament el blog... o potser només escriure quan em fa falta de veritat.