A la merda la gent

No us mentiré. M'agrada tallar-me. Sóc rara, diferent... no sé.
Ningú ho sap. La gent vol ser feliç. Jo vull ser feliç des de que vaig néixer. També vull una altre cosa.
No sé si confessar-me o què.
Realment jo em sento que no sento. A vegades em sento molt depre, alguns cops molt poc estic eufòrica i altres no sento res.
Llavors jo em rallo. Perquè què representa, que si no sento res no pateixo? Doncs mentida. Pateixo. I em sento una merda.
Hi ha gent que no li agrada acabar tallant-se, però jo si. És una cosa que em costa molt confessar-vos.
Crec que tampoc.. bé que encara tinc molt les ganes de tallar-me i em supera.
Cadascú és com és. I sempre em comparo.
No m'agrado. Ni com a físic ni com a caràcter. Fins i tot em rallo amb les coses que és és no em surt.
Clar. M'he tornat a tallar. Que havia aconseguit un temps no tallar-me però mira.
No m'agrada aquesta entrada, perquè realment no us confesso què em passa, però és que jo no ho sé ni posar paraules a lo que sento. Només sé que sí que em rallo com els altres del curs.. i que que sé jo.
No tinc perquè donar tantes explicacions. Jo sé la meva veritat. I jo m'entenc,  a vegades no, però m'entenc.

Por 13 razones

Avui som dimecres, un dimecres que pensava que érem divendres. Un dimecres que crec que plou, o si més no així plovisquejant. Un dimecres de merda perquè és com em sento.
Ahir resulta que era el dia mundial contra el bullying o algo així. Pel qui no ho sàpiga vaig passar bullying.
Sabeu ara tinc 2 tius que em busquen però jo no els vull, són molt feos i uns pesats. Per què sempre em toca gent que no vull? Per què qui jo vull no em vol, o per què no trobo algú que m'agradi i ell o ella a mi? M'explico???
És un dimecres de merda. Per què merda visc d'aquesta manera? Per què ningú m'entén? Per què ningú em vol? Per què no... ja no sé què anava a dir. O si, però és massa complicat. Ningú m'entén. Què puc posar de títol que no sigui repetit?
Per cert mireu la serie "por 13 razones".