Joc maliciós

Ajuntar-se amb elles pot ser com el pacte amb el diable. És dolent, és diablós, pot ser l'infern. T'agafa al cor, t'estreny fort, te l'arranca i t'arranca els òrgans, te'ls fa malbé a poc a poc. Tots els òrgans possibles que conegueu del cos us el fa malbé. Heu caigut a les urpes del llop. Mai havia conegut res igual. No sè què és paranoic. No exagero. Em van enamorar d'alguna manera i ara estic dins els seu joc maliciós, no sé què és real i què ficció.
És el pitjor que podria haver fet?
Són manipuladores, traïdores, es lien entre elles, t'abandonen. Saben molt bé a què juguen. O això sembla.
Si m'equivoco, ojalà. Elles saben estimo. De fet no sé si saben però les estimo. Jo crec que no m'equivoco, però estimo igual i igual de jodida.
Que llegiu el meu blog? Digueu la veritat. No dir la veritat és de covards. Familiars de merdes xaferders lo mateix.

Pensaments

És millor estar fent que no estar fent, encara que això que és sigui avorrit, encara que això sigui amb la família, pregunto? O és millor estar casa, casa, casa, casa.
Pensaments, paranoies, pensaments.
Què és el correcte?
Ara ser que potser sóc jo que em costa riure verdader.
Penso en el passat, present, futur, tot es mescla, tot es paralitza en un món que no és el món. Buscant paraules com escriptora fracassada.
Sentiments que no surten.
Intentar no explicar massa o no pifiar-la. A vegades explico massa sense voler.
Vull ser elles. Alegro haver-les conegut.
Sento que no havia tingut un grup d'amigues i ara les tinc. Tinc els meus dubtes, però suposo que serà fruit de la meva inseguretat. Però segueixo sentint sola. Segueixo sent la fracassada de sempre. Segueixo sent la què sempre és rara, l'estranya, la boja.
Em sento utilitzada, i no estimada. O més ben dit tinc por a no està a la seva alçada. O les dues coses.
A vegades faig coses sense ganes, dic coses sense sentit. Sóc el kaos en persona. No m'entenc gens ni mica.
No sabeu el kaos que tinc dins meu i totes les coses que penso. I no sé per què us estic explicant tot això.
I sabeu què? No suporto que la meva família em miri amb cara de pena.
I ara el dilema ho publico o no?
Coses que he esborrat sinó la pifiava.
I coses que no dic.

https://www.youtube.com/watch?v=BiQIc7fG9pA

US MATO

PUTA CONFESSA QUI ET DIU QUE FACIS TOTES LES COSES QUE FAS???? NETEJAR LA NEVERA, LA CUINA, EL LAVABO et penses que no em dóno compte filla de puta????? Para de mirar el meu putu blog FILLA DE PUTA T ODIO😠😠😠😠😠😠
O SI ALGÚ LI XIVA ET MATO😠😠😠


QUI COLLONS ETS PER DIR-LI MAL PARIT/DA??????????????? PARA PARA PARA.
QUE NO VOMITO JO VALE.


QUE M M'ESTÀS DESTROSSANT LA VIDA. QHE M'HAVIA QUEDAT UNA ENTRADA MOLT BONICA I ARA HE TINGUT QUE FER UNA ALTRE PER AVISAR😠😠😠😠😠😠 QUE NO SÓC TONTA MAL PARIT. SEGURAMENT- DA. i seguramemt conseguda ja ho sé😠😠😠😠😠ET MATO👊😠🔪

Res a fer, avorriment.

No tinc res a fer.
Tot és un avorriment.
M'avorreixo molt. Molt molt molt i molt.
Crits del meu pare, crits i crits.
Sempre sóc tonta que faig el què no toca. Sempre la pifio. Dic el què no toca. Parlo massa o parlo de menys. Mai faig bé.
M'avorreixo. M'avorreixo infinit. No tinc res a fer.
Sento una espècie de buit, que arreglaria menjant alhora no, tallant, bevent, i alguna cosa més. És una mena de desesperació que no sabria dir.
I ser que l'estic pifiant explicant-vos tot això.

"Lágrimas en el espejo"

Afartaments, afartaments, afartaments...😢.... em pregunto per què hi va haver una temporada que vaig estar tant bé sense menjar i ni passava gana i com un dia per l'altre tornes a afartaments? És que no aconseguiré mai el pes?..
Creieu que quan algú té tantes ganes d'aprimar aconsegueix el què sigui o et controla?

Abandonada

Tot el dia a casa i ara no puc dormir.
Tot el dia plorant.
Tot el dia sentint-me una puta merda.
Res és el què sembla.
No enteneu res, res, res.
Només sabeu fer mal.
Tothom està en contra teva.
"No pengis fotos tan no sé què" puta xafardera de merda, és la meva vida, faré el què em doni la gana.
"Què has fet en tot el dia? Acabaràs molt malament" deixe'm en pau collons és el meu putu problema.
No entenen res. Res. Res. Res.
Agafar-los i arrancar-los la cara és el què em venen ganes.
No entenen la gent que vull ser una més???? Que vull que em tinguin en compte. ?! No entén l'altre meva amiga d'una vegada per totes que estic esperant quan em dirà per quedar?.

No sabeu com em sento

De veritat, què és el què he fet malament per tenir aquesta merda vida? Mereixo la vida que tinc? Tinc les amistats que mereixo? No les tinc? No tinc amistats.
Odio la gent que em mira amb cara de pena. Què collons tinc a la cara? Quina merda de cara tinc? Quina merda de personalitat? Mereixo la vida que tinc?
Han quedat sense mi.
Vol dir que no m'estimen, que no em volen. Em mereixo no ser estimada? 
Tot em va malament.
Es pensen que tinc baixa tolerància a les frustracions, però no és així, que sabrà la gent quan he aguantat, què aguanto.
Per què no em volen? Pel meu caràcter? Per la meva passivitat? Per què no aguanto res, per què no vaig amb elles? Per què?
No em volen ni elles, ni l'amiga de tota la vida, no em vol ningú. Estic sola.
No sé què collons es pensen.
Desesperació.

Sento sola sense amistats

Quan em faig fotos de la panxa només veig que xixa. Estic gorda. Em vull aprimar. Sí, ho estic, de gorda. Estic fent la pena penjant aquesta foto, l'estic fent. Sento picor per tot el cos.
Ningú em vol. M'han traït. M'han traït. Han quedat sense mi. Van acabar el grup sense jo, vaig desaparèixer, he desaparegut i ningú em vol. Per culpa dels sentiments que sentia cap a ella. Diuen que no tolero les frustracions, però què sabran ells, què he aguantat tants anys? Què sabran que cada dia aguanto de la meva família? i de quan va començar tot? No tinc amistats. No les tinc. I si les tinc m'han traït, i senyors no us podeu fiar de ningú, ningú. I no em deixen veure la psico D... quina puta ràbia. I ho han regirat tot... ja no venen els companys d'abans... allò ja no és el què era...  ja no saben els pensaments que em venen pel cap ni els penso dir. Això és una puta merda i si volen fer-me canviar s'estan equivocant perquè només m'estan fent sentir una puta desgraciada sola sense amistats. No sabeu què és sentir-se tant sola. I que t'ho fotin tot enlaire. I esperar tot un mes per anar a un lloc i quan hi vas trobar-te que no hi és la persona que esperaves ni cap dels companys.

I que les amistats que vas fer a un lloc ja no hi són s'han "desbanecido", i ja no et volen, fa molt mal. Això és per vosaltres. I és que he barrejat tot d'un potipoti. No ho sabeu.... no... no ho sabeu... I no sabeu com l'amiga de tota la vida que sempre has dubtat d'ella cada cop veus més clar que la gent tenia raó que s'aprofitava de tu, i fa molt mal que només et vulgui quan et vol ella i no entens res. T'adones que la vida no té sentit. Però això ja ho sabies.

No sé què vull

No sé què vull, no m'agrada res.
No us fieu de ningú, perquè tothom traeix.
Elles, fan bona parella, M'encanten.
Ella m'encanta el seu estil i el seu cabell, ojalà m'assemblés.També fan bona parella. M'encanta també el seu caràcter.
Ell, m'agrada ell. Potser és el meu estil, com la noia de dalt del monyo és el meu estil, si tinc estil de noia.
Odio el meu caràcter. Odio la vida. Odio la família. Odio els dies. Odio l'avorriment. Odio els dies que no passen.Odio quan no estic eufòrica.

Buit enorme

Entre aquesta setmana, l'altre i unes altres he passat d'estar depre molts dies, masses, a algun dia, quan va arribar la meva amiga de casa per fi, pujar el meu ànim totalment el contrari subidón. Avui sento un buit enorme. D'aquí una estona no ho sé.
Possiblement torni a estar depre amb buit. O encara pitjor.
Penso que bé que m'he aprimat segons la balança de casa una mica més de lo últimament, tot i que ho vull més, tot i que una part sap que no hauria, tot i que l'altre sap que tampoc tinc res, però que m'hauria de cuidar més, i que tot el què faig no és saludable, que potser hauria de donar el suficient menjar al meu cos que realment necessita per la meva salut. Però les ganes d'aprimar poden més, però que realment la gent que pensi el què vulgui que ja sé que es riurà de mi que pensarà que no tinc res.
I si sou els meus pares que us follin mals parits fills de puta.
Si mireu el meu blog deixaré de publicar (els meus pares) fills de puta i si només és la família o gent que em coneix o jo que sé...
Encara menjo massa...
No hauria d'haver fet aquesta entrada.. Sobretot si ho llegeix la meva família :@ US ODIO.

Perfect

Cada cop tinc més ganes d'aprimar. I cada cop si menjo em fa més fàstic i odio. Com ha posat una que la gent pensi el què vulgui.

Estic depre

Estic depre. No hi ha més a dir. No passen mai els dies. No tinc res a fer.
I t'odio filla de te putissima mare. T'odio filla de puta (mama).

Menjar a plorar...

És que ningú té ni idea de res.
Menjar a plorar.
Plorar a tallar.
Dormir fins passar la tarda.
Paraules sense sentit.
La gent no n'ha de fer res.
Amistats sense sentit.
Vida sense vida.
Gordesa pels descosits.
Quan ningú t'entén.
Quan estàs sola.
Avorrit, buit, gorda, gorda, gorda, res. Res. No tens RES. Perquè no tens res, estàs SOLA SOLA SOLA. Perquè continues IGUAL.
Estant igual.
Ets menys que els altres.
No caus en res.
No t'enfonses suficient.
Però realment tu saps que no estàs bé.
Què sabran ells?

Els dies passen lents

No hauria d'haver anat al sopar. Per què? Per no dir res? Per què em mirin? Per tot el què penso que penso a més.
A vegades la persona que menys penses resulta ser la traïdora, que cony treu de parlar amb els teus putus pares???. Perquè segur que ha parlat.
Per què merda vaig fer la puta entrada d'ahir???
Ja torna a ser cap de setmana. Merda.
Ja som estiu merda. Ja no ser que fer merda.
Aquest diumenge anem a la platja amb els meus pares, merda. Ja seran crits.
Odio la gent com jo. No vull ser com ells, merda.
Merda merda i merda.
Els dies passen, passen prou ràpids d'anys quan no te n'adones tens 22, però passen massa lents, només som dia 2.

AaA

Només jo sé el per què vaig fer el què vaig fer. Només jo. Només jo sé del què parlo, només jo.
Només jo puc saber el què em passa pel cap. Jo ser el què veig, el què sento i el mal. El que no hauria el què hauria, el què voldria el que no voldria.
Crec que la gent s'ha pensat coses de mi que no són.