Ningú em vol. M'han traït. M'han traït. Han quedat sense mi. Van acabar el grup sense jo, vaig desaparèixer, he desaparegut i ningú em vol. Per culpa dels sentiments que sentia cap a ella. Diuen que no tolero les frustracions, però què sabran ells, què he aguantat tants anys? Què sabran que cada dia aguanto de la meva família? i de quan va començar tot? No tinc amistats. No les tinc. I si les tinc m'han traït, i senyors no us podeu fiar de ningú, ningú. I no em deixen veure la psico D... quina puta ràbia. I ho han regirat tot... ja no venen els companys d'abans... allò ja no és el què era... ja no saben els pensaments que em venen pel cap ni els penso dir. Això és una puta merda i si volen fer-me canviar s'estan equivocant perquè només m'estan fent sentir una puta desgraciada sola sense amistats. No sabeu què és sentir-se tant sola. I que t'ho fotin tot enlaire. I esperar tot un mes per anar a un lloc i quan hi vas trobar-te que no hi és la persona que esperaves ni cap dels companys.
I que les amistats que vas fer a un lloc ja no hi són s'han "desbanecido", i ja no et volen, fa molt mal. Això és per vosaltres. I és que he barrejat tot d'un potipoti. No ho sabeu.... no... no ho sabeu... I no sabeu com l'amiga de tota la vida que sempre has dubtat d'ella cada cop veus més clar que la gent tenia raó que s'aprofitava de tu, i fa molt mal que només et vulgui quan et vol ella i no entens res. T'adones que la vida no té sentit. Però això ja ho sabies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada