Pensaments, paranoies, pensaments.
Què és el correcte?
Ara ser que potser sóc jo que em costa riure verdader.
Penso en el passat, present, futur, tot es mescla, tot es paralitza en un món que no és el món. Buscant paraules com escriptora fracassada.
Sentiments que no surten.
Intentar no explicar massa o no pifiar-la. A vegades explico massa sense voler.
Vull ser elles. Alegro haver-les conegut.
Sento que no havia tingut un grup d'amigues i ara les tinc. Tinc els meus dubtes, però suposo que serà fruit de la meva inseguretat. Però segueixo sentint sola. Segueixo sent la fracassada de sempre. Segueixo sent la què sempre és rara, l'estranya, la boja.
Em sento utilitzada, i no estimada. O més ben dit tinc por a no està a la seva alçada. O les dues coses.
A vegades faig coses sense ganes, dic coses sense sentit. Sóc el kaos en persona. No m'entenc gens ni mica.
No sabeu el kaos que tinc dins meu i totes les coses que penso. I no sé per què us estic explicant tot això.
I sabeu què? No suporto que la meva família em miri amb cara de pena.
I ara el dilema ho publico o no?
Coses que he esborrat sinó la pifiava.
I coses que no dic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada