La vida és una merda o una meravella?

La vida és una merda. O pot ser meravellosa. Depèn de les persones. Hi han persones que estàn destinades a ser unes fracassades i estar depresiva.
Tinc un cacao de vida. I mai he sigut feliç. No ser el què vull o més aviat... no sé, no sé res.
Em pregunto si sóc bisexual o fins i tot asexual. És anar d'un extrem a l'altre, ho sé. Encara no ho he dit a molta gent que en un moment de la meva vida em va agradar una noia. És que no trobo la necessitat de dir-ho si jo no sé ni el què vull.
També em rallo molt pel putu menjar i pel meu cos.. quasi ningú sap lo que em ratlla això, perquè a la psicòloga ja estic farta de rallar-la amb això i passo de que es pensi que ho faig per cridar l'atenció.
I la meva família és una merda. El meu pare és un maltractador psicològic.
Fa uns anys que jo estava molt aïllada de la meva família, -de fet de família i d'amics... estava sola... no tenia a ningú. Només una suposada millor amiga que només estava amb mi quan no hi havia gent... o l'altre amiga que em feia delir de sortir i després a última hora em treia totes les il.lusions.
El meu pare em maltractava a mi, psicològicament. I ara de cop i volta ha girat la cosa. A partir de que el meu pare i meva mare van tenir whats up va passar una cosa molt rara.
El meu pare es va començar a obsessionar amb la meva mare i no la deixa sortir, ha de saber en tot moment amb qui parla, la controla.. i en fi moltes coses més, que per molt que expliqui escrivint pos no entendreu.
I al prelaboral està bé, però és un lloc temporal i estic protegida allà... i jo vull estudiar psicologia.. i si mai trobo feina mai podré avançar.
Ah, i trobo a faltar una amiga que vaig fer quan vaig ingressar... que ella ja fa 3 anys que hi és ingressada...
I de veritat quina puta merda el menjar i el cos... em vull aprimar😢
I bueno en fi no sé... moltes altres més coses...

Què sento? Rallada

Em sentoo... què sento? Tristesa? Rallada?
Estic molt rallada per una petita parida, parida per lo que estic veient... però que a mi no és parida.. és una súper rallada.
Com puc ser jo?
Per lo que estic rallada no ho diré, dins d'això tinc altres problemes que també em fan ratllar.
Per què la gent de la meva edat queda, surt, fa coses... i jo no surto, no quedo, no faig coses. No tinc res a fer, no tinc amb qui quedar i no em volen... no em sé mostrar tal com sóc. I quan em diuen de quedar dic que no. Aquí ve la meva super hiper mega ansietat que havia dit que no diria però he acaabat dient... Doncs que mai surto perquè no puc sortir sola, però després quan em diuen de quedar em quedo paral.litzada.. i no vull quedar.. però com en el fons vull quedar em rallo molt.
Estic molt trista, molt rallada...