8M

Tot és una merda.
Avui ha passat una cosa al prelaboral.
Resulta que estàvem al pati, descans com vulguis dir-ho. Estàvem 3 noies. I han començat a parlar del seu trastorn, resulta que les dues tenen el mateix que jo, TLP (trastorn límit de la personalitat), i el cas és que parlaven de les seves fillxs, i les dues ho han passat malament i si us ho expliqués "fliparieu" i les dos les han tingut joves, i clar jo era la única que no tinc fillxs.
I m'he sentit malament per tot... doncs perquè penso que no m'he tallat suficient, no m'he tallat com elles. I suposo que per això m'he tornat a tallar, però no com abans, bé sí, com el principi que ho feia amb allò de les pastilles, simplement rascar-me, però ho vaig acabar fent amb cuchilles, amb maquinetes, la cuchilla que té la maquineta... però ara de moment ho torno a fer amb algo punxant però que no talla tant.
I després al prelaboral ens han posat un video de la dona, perquè avui és el dia feminisme i anàvem fent talls per a veure si ho enteníem i tal, i ens preguntaven coses, i jo m'he posat malament per tot el què comentaven, jo quasi no he dit res. Tret de que a casa meva només treballa me mare, que ja ho sé que no hauria de ser així!!!! Que jo hauria de fer més... però el meu pare i germà tampoc foten l'ou. I a mi no m'han ensenyat a endreçar ni res...
I jo em sento tonta per tot. I em sento inútil. I un cacau dins el meu cap que no entenc ni jo. NO. No l'entenc ni jo. I no sé explicar ni res. i sóc incapaç de pronunciar amb paraules... m'ofosco tant. i és que no puc...
És que m'agradaria tant (ja sé que el què diré és estrany i no hauria de ser així), però m'agradaria tant haver passat per algo més dur i poder explicar amb elles, però sento que al seu costat jo no sóc ningú. Mai he sigut feliç i mai he estat acabada, no? És a dir si que he estat acabada perquè com em sento molts dies, cada dia, o en el passat, pe`ro és que no ho puc expressar ni res. No puc, em costa molt.
I avui a l'arribar a casa he anat a menjar, lo primer que he fet. He intentat menjar saludable, però m'ha sortit com el cul. I he marxat de la cuina, he anat a l'estudi... però el cap d'una estona no he pogut evitar tornar a baixar i menjar altre cop. Encara queda tarda per endavant, així que encara és possible que torni a fer de les meves.. però us juro que si torno a menjar per berenar vomitaré. Ara molt és això. Tinc moltes ganes de menjar, i després vomitar-ho tot.
Ara estic pensant en beure acetona en ves de menjar... així potser pararia de menjar.. xD (però no ho faré).
Ojalà ojalà ojalà hagués estat com elles. Tinc 24 anys, però no sé.... (el dimarts en faré 25 :O ). En fi no sé no sé.Jo no crec que estigui fent progressions ni res.
per què merda no sóc feliç??