Crits silenciosos

23 , Contradiccions. TLP.Ansietat.My"happy"life. Sfp

dissabte, 18 de febrer del 2017

Com odio la vida

Vale. S'ha acabat. Res tornarà a ser igual. És broma se me'n va la pinça... ja no sé què posar.
Ja m'he cansat del blog.
Però això no vol dir que el deixi, vol dir que no ho sé. No sé res.
Odio els meus pares, odio la gent falça, odio la gent que fingeix ser algú que no és, i potser jo sense adonar-me'n ho faig. Per què qui sóc?
Bé, sóc algú que no diu res, i que no té res a dir. Algú que no sap qui és. Això sóc.
Avui estic trista. Sincerament? Doncs perquè la noia que m'agrada, que pensava que ja no m'agradava, només com una amiga, doncs resulta que no crec que sigui així. Segueixo igual. Perquè he vist una cosa que m'ha posat trista.
També estic fastiguejada perquè me mare m'ha dit que era veritat que m'he engordat. Normal no? Tinc que fer el màxim per tornar a pesar com abans, el menys com abans.
Odio si hi ha algú que em coneix que estigui llegint això i després faci com si res.
Odio, odio, odio.



dijous, 2 de febrer del 2017

Un resum de me vida

És una merda, és una merda.
Em fa mal la cua del cap d avall que tenim tots. Un dia a 6è o 5è de primària vaig caure unes quantes escales, que em vaig fer molt mal i crec que des de llavors el tinc trencat. Intento totes les maneres que no em faci mal, però em fa molt mal.

La meva vida segueix igual que altres entrades.
Només estic al llit. Quasi tot el dia al llit dia rere dia.
Un no pot viure així..
He arribat a la conclusió que tinc fòbia social... perquè tinc pànic a segons quines coses, quan em diuen per què dic que no ho sé, perquè és la veritat, però anar pensant, etc. segurament que és fòbia social, com per exemple buscar feina. Sinó per què em fa tanta por buscar feina? Per tot. Haver de deixar cv amb persones que no conec, sortir de casa... i després si truquen quin pànic.

I quina gana cagum déu. He intentat fer àpats suposo que normals i segueixo tenint tanta gana. No sé què tinc que fer per no tenir gana.
Estic quasi segura que alguna cosa dins meu no va bé.

I els putus dies passen lents.. i un dia et despertes i tens 22 anys i vols tornar enrere (NO PEL QUÈ VA PASSAR LLAVORS) sinó perquè tens ganes de VIURE amb 16 anys.. però això no serà possible. 1r perquè no es pot tornar enrere al passat i 2n segurament em passaria lo mateix.. tenia tanta vergonya era tan introvertida, era tan fea.. diferent.. tots es van ficar amb mi.

Publicat del meu mòbil. Vagvgagavagavaga. Farta d estar al llit.

Penso en hospitals i baf m encanta.

Vull ser psicòloga.. 😍❤♡

Vale ja està tranquil.litzat ina ja t 'has deixat anar.