Intent d explicar a on "treballo"

Hola. Avui us vull parlar del prelaboral, el lloc on vaig a treballar jo.
És d'ampans. Ampans és un lloc molt gran on hi van persones amb discapacitat i altres, el prelaboral està dins d'ampans diguem. I el prelaboral és per persones amb trastorn mental, és on estic jo. És un lloc que treballes, et preparen per treballar, però NO et paguen RES.. aquesta és la putada.
És com una classe, però que fem feines com anar a l'hort, restauració de mobles, manipulats, aula oberta, orientació laboral... però a part d'això t'ajuden amb lo que ells creuen que et falta, com per exemple, en el meu cas, perdre la vergonya, però no sé si ho aconseguiré, perquè de veritat que jo no sé què dir.
La veritat és que jo pensava que no era per mi, que no m'hi adaptaria.. això abans de saber res d'allò i el primer dia.. La meva psicòloga em va dir que m'aniria bé.
El cap dels dies ja estava "adaptada" i m'hi sento molt bé i part d'ells, però per una part penso que és una merda perquè per exemple, no em paguen.. i jo necessito diners i més si vull estudiar psicologia.
Però crec que em va molt bé perquè et "fan espavilar" i a més si no fos pel prelaboral jo ni treballaria ni estudiaria pels diners. O sigui que estaria a casa sense fer res, i ja hi he estat altres cops i no em va bé pel trastorn mental ni per res. No fer res et fa portar més a la merda. I sense al prelaboral no hagués fet moltes coses, coses que estan bé, perquè a vegades anem al teatre (pagant, mínim però pagant), també fem coses amb nens i a méd jo tinc el grau superior d educació infantil.. tot i que no sé la feina no és de la meva vida..
I en resum tot això. No sé si penjar-ho perquè només faltaria que ho veigués algú que va amb mi al prelaboral. (Pq em faria vergonya). De fet crec que no he dit res dolent, només el què penso.
I no sé... ara mateix pos estic enrabiada pel meu putu germà que porta els seus amics a casa i trista també estic... i estic a la banyera per fer algo. Sí, estic a la banyera mentre escric això 😂 xd.
I estic trista perquè no aconsegueixo aprimar res, i pq no puc evitar fer un "afartament" per la tarda.. i pq no puc controlar la meva gana.. i bfff..
No sé si publicar-ho de veritat.. l'últim cop que vaig escriure no ho vaig publicar.
És que tio no em segueix ningú ja..(?)
Qui ho llegeixi que escrigui algo als comentaris encara q sigui amb anònim, gràcies.
També estic trista pq m agradaria ser psicòloga... i no sé si mai ho aconseguiré.. i pq vull parella pq d aquí un temps vull fills ja filles. Bueno encara sóc jove però... bff...
I per altres coses estic trista.. bff nse..jo vull ingressar i.. només vull que les coses vagin bé..
Bueno va... si ho veu algun profe meu d allà o algun company espero que no mal penseu de mi.. és des del meu punt de vista i no sé... (ai perdó, que no puc dir no ho sé. Res el meu profe que bueno en fi nah)
Merda merda merda. Encara estic pitjor ara.. m acaben de trucar per feina i jo els hi he dit que no q estic al prelaboral.. però que sóc tonta? Jo no vull feina? En el fons no... bff.... com els hi digui als meus pares em maten...
Ah, i a on treballo, això del prelaboral, segons ells és màxim 3 anys. És molt en realutat ja està allà 3 anys.. encara que sigui un bé per tu..

Ella...

Et trobo tan guapa.. m'agrades tant...
Jo ja no sé si el què sento per tu és amor o amistat.. però t'estimo tan que em fa mal...
Perquè quan no em parles em moro per dins..
M agrades tant, de veritat..
Em fa mal quan em contestes borde o quan no dius el què m'agradaria que diguéssis.
I no sé a què bé, però... em sento tan identificada en com et sents tu.. i potser jo també estic depre però com em costa tant.. jo sé de què parlo.
Estic sola. Estic a la meva habitació. Aniria a dormir sent les 21.00 de la nit, però és que és tan d'hora..
De veritat... m'agrades tant... quan veig la foto teva de perfil penso:"ais".

Pels què no sabeu.... m'agraden els tius i aquesta noia és l excepció que em va enamorar. Sóc una noia. I no em cosindero ni lesbiana, ni bisexual ni hetero. Em sento una persona (noia) que un cop em puc enamorar de una noia o d un noi. De moment penso això.. més endavant potser m'adono que sóc bisexual, no sé. I no tinc cap problema en dir que m agrada una noia sent que jo també sóc noia. O sigui que si em tornés a enamorar d una noia i ella em pertineixi (ho he dit bé?) Pos no tindria problema.. igual que si un noi m enamorés i li respongués, o sigui que ell també em volgués.
Ah i ja de pas us dic. Cap tiu en la vida li he agradat quan a mi m ha agradat, en canvi el contrari, que ell li agradés jo.. encara que a mi no m agradés passava algo entre nosaltres.. pq sóc així de tonta i em fa por que no trobi ningú que a mi m agradi que ell també li agradés... apff
És que sembla que hi vegi a venir..
Si hagués tingut que esperar a liar-me amb un que m agradés a mi i que jo també li hagués agradat crec que encara seria hora de liar-me amb algú... i como que no..
En fi no sé , què en penseu de tot això?
Jo em moro d'amor per ella.. la meva psico diu que no em fa bé que siguem amigues.. i jo ho sé.. però és que no vull deixar de ser amigues...