M'agrades tant.

Hauria d'haver-li dit que no marxés... o quan ens hem fet els dos petons hauria d'haver-los fet més aprop seu. Tot i que ja eren molt aprop. Ara hi penso i ... què hagués passat? si ho hagués trobat massa aprop ja s'hagués apartat, no? és que ja han sigut aprop... i de fet ... no sé potser són imaginacions meves..., jo pensava... és que si no m'aparto jo ens donem un pico... és a dir... sóc tonta... no? Això vol dir... que sóc jo la tonta que he deixat perdre la oportunitat? Li hauria d'haver dit abans que sortís del meu cotxe: no marxis?.... Què hagués dit?
Preguntes que passen pel meu cap. Què haurà pensat? És que joder... Que sóc tonta... pensarà...
bfbfbfbfbfbfbf.
Sí. Efectivament. Avui he quedat amb ella. Ha sigut un caos. Ara estic pensant tot el que no hauria d'haver fet o dit. Que sóc tonta tio, que sempre la pifio. Per què arribo mitja hora abans i li havia de dir? O per què em trobo a la meva estimada M de la coral i li dic que estic amb la C, i després l'ha acabat de pifiar quan li ha dit el nom davant d'ella!!!! No ho ha fet pas amb mala intenció, ja ho sé, però jo he quedat molt malament....
Se m'ha fet tan curta l'estona amb ella... però tan curta... tinc tantes ganes de tornar estar amb ella.... bff.
Hem menjat com unes gordis.... Estem tan rallades pel pes... però hem menjat... bf. bf bf.
M'agrades tant.

Pes de merda

Ho veieu? Estava mirant fotos a l'Instagram de persones i tot era felicitat, i jo estava al meu escriptori, al meu estudi i tot m'estava donant voltes, em sentia marejada, avui havia vomitat, no havia dinat i havia fet no sé quants afartaments, no era bulímica o sí, no ho sé, tenia un trastorn de la conducta alimentaria, tinc. Només sé que portava tot el dia sentint-me una puta merda amb el puto físic i pensant en el menjar tot el maleït dia. Per què m'havia recomanat aquell llibre si encara em feia sentir més malament? Jo només era una gorda que només menjava i menjava, i no era res. Ahhhh.. per què no aguantaré sense menjar ni un dia? Deixeu-me, no penseu... ho sigui no  no no no.. no entendríeu la mentalitat d'una persona que no sap ni ella el què li passa.. o sigui apff. deixeu-me.
Sobretot si la noia porta des de la tarda no veient el meu whats... que no entenc perquè no es connecta joder.
I porto dies rallada amb el meu pes... molt.... molt i molt... i no és poca cosa.. que ja sé que no és cap novetat, però que segons quina temporada encara molt més que molt més.
I per les xarxes socials veus que no ets l'única sola, però a la vida real veus que sí.. que estàs sola, no veus que la gent estigui com tu, però llavors de tan en tan potser t'adones que sí, però, no és lo mateix, bé... quina merda d'entrada, no?...

Bones festes

Sense ella no puc...

Per què? Per què tendeixo a enamorar-me o a fixar-me o a agradar-me les persones que tenen parella o / i que no els agrado? Per què? Per què mai he enamorat qui jo he volgut? M'agrada moltíssim. M'he tallat per ella, he plorat per ella, la miro i parlo amb ella, hem parlat tota la tarda, parlem quan ens avorrim i també quan no, parlem i parlem hores i quan ho fem som-ric com una tonta i m'encanta... Per què em diu que em troba a faltar o que té ganes de veure'm i després em diu que ha quedat amb la seva novia? Això és una putíssima ultra putada... no aguanto més... no sé si simplement m'agrada o és més... però m'agrada molt. Molt és molt. Tenim tant en comú hòstia. Em fa sentir tant malament quan em parla de la seva parella.
No puc més.
No havia trobat mai ningú així, no esperava trobar-me amb algú així, la vida m'ha fet un regal increïble: el seu somriure és increïble, ella és increïble, només puc pensar en ella, però alhora m'ho ha destrossat amb la seva novia. Pensareu que sóc egoista, però joder, per què la vida no em pot fer un regal bonic de veritat?
Em sona raro, estrany dir això, perquè no entrava en els meus plans enamorar-me o agradar-me una persona del mateix sexe, tot i que sé que en qualsevol moment em pot agradar un altre cop un noi, però.. és que jo... ara la vull a ella, només a ella... m'agrada molt moltíssim i jo no puc viure sense ella.. joder... i em fa molt mal viure sense ella....em sento destrossada, acabada.
I pensar... que mentre jo estic aquí no fent res... ella està amb ella, la seva novia... S'havia arreglat tan guapa, tan preciosa, tot per ella... bf. No puc, no puc.

Putu menjar de merda.

Sabia que no podia dir en cap moment: Deixo de fer afartaments, perquè era mentir-me a mi mateixa.
No sé ben bé per quin motiu, però no podia parar de menjar. Això és una putíssima merda.
Després bé la culpabilitat.
Venen les estones al lavabo.
Saps que no està bé, res. RES del que fas està bé. Ni l'afartament ni vomitar. Sents que no ho pots controlar.
Fa mal.
Fa mal psicològicament i et fas un mal al coll, a l'esòfag, a la panxa, tota tu et destrosses. Et sents una puta merda si no vomites i si vomites fa mal. Se te'n va de les mans... i quan la psicòloga et diu que vomites massa sovint llavors ja és una bomba que encara t'afecte més i et preguntes com has arribat aquí.
Tot va començar un dia i et pensaves, et vas dir que només seria un cop. Hm, quina mentida. Un cop que es va convertir en anys i cada cop més sovint.
La gent quan pensa en trastorn de la conducta alimentària directament pensa en anorèxia o bulímia, no pensa en altres trastorns, suposo perquè són els més xungos, però la gent no té ni idea de com ho passa la persona. Es pensen que és senzill i es pensen que es pot veure a simple vista, però no és així. Una persona amb un trastorn de la conducta alimentària no té perquè estar excessivament prima, i no té perquè deixar de menjar per complet, una persona amb trastorn de la conducta alimentària pot semblar que no tingui problemes amb l'alimentació a simple vista i per dins estar-se morint de culpabilitat per menjar-se una cosa que no hauria, segons ella, com per exemple un dolç... i ho passa fatal.. i tu no adonar-te... una persona amb un problema així pot matar-se amb l'esport o pensar en fer esport per cremar kl i tu ni adonar-te'n... És més complicat del què podeu pensar. Podeu pensar que està feliç aparentment i per dins no ser així.

No us ho calleu, que el món sàpiga què sentiu!

No us ha passat mai que us penseu que mai us arribarà l'hora que sentireu el sentiment? Que trobeu pesada la gent que no para de penjar fotos d'enamorats o d'imatges penoses sentimentals de merda que només fan que tocar temes penosos sobre l'amor, o escrits només dedicats a l'amor... Que pesat ho trobava...
De fet... Què coi, a veure, no ens passem. És pesat si ens passem, està bé en un cert límit. Si et trenquen el cor doncs què vols que et digui, no vagis pujant imatges de "cors trencats" o similars perquè agovies un munt, a més les persones que l'importen una merda i que no estem enamorades ni hem tingut mai novio ni res. Jo només he tingut lius de nit, de borratxera. Sí, ui, que liante, que no sé què, dieu el què voleu.
No sé què sento ara mateix. Sé que no és amor. Però m'agrada moltíssim... i és una putíssima merda... perquè té parella. Mai m'havia passat això, de que m'agradés tan algú. De fet si algú m'havia agradat mai, no parlava tan amb la persona, aquest cop ha anat diferent... primer he conegut la persona i després m'ha agradat.
És una puta merda quan em parla de la seva parella a mi... em sento fatal, sabeu?

Sí és això. Mai m'havia passat. No m'agraden les noies, o això crec. Només m'agrada ella. O això crec. M'agrada molt. Em sento molt bé amb ella. Només tinc ganes d'estar amb ella, és un sentiment nou i em sento bé amb ella. I sí, és la noia de teràpia. Ho sé. Putada. Perquè no ens deixen fer amistats a teràpia :( si ens pillen estem mortes :( Amb ella em sento viva... però amb que ella té novia em sento morta. Contradiccions. Amb el meu trastorn límit de la personalitat ja passa això de tenir dificultats per no saber què t'agrada... En fi... ja ho sabeu... el meu secret... ho saben molt poques persones.. així que si ets algú que em coneix... shh..

Ja està... ja li he dit.. M'he tret un pes de sobre. M'ha dit que la nostra relació no canviarà, que seguiríem sent amigues..., que ja sabia que ella tenia novia..., m'ha dit que ella no s'ho esperava... Ha sigut molt comprensiva... però jo m'he sentit fatal... em sento fatal. M'agrada molt... i em vull fer mal, he tingut ganes de fer mal.. i crec que no ho puc suportar... crec que no aguantaré les ganes de fer-me mal... m'agrada massa. Vull deixar de menjar per complet. Sí. Em sento una puta merda. Ella m'ha dit tope maca que no em faci mal i que mengi... però... jo no puc més... no ho suporto més.

Ara ja sabeu... m'agrada una noia. i? el meu problema és que ella té novia... :( No m'agraden les noies. M'agraden les persones, ara m'agrada ella i punto.
I m'agrada molt.

Que em trobo fatal!

Em sento marejada, avui porto tot el dia així. Els medicaments em fan més mal que bé, però ja sé que el mareig no és d'això. Podria fer un vídeo de com prendre medicaments i no morir en l'intent, no. És broma (crec que això és de polseres vermelles i un tema més serio, però m'ha sortit de dins). Però no aguanto de mal de panxa. I ara mateix no aguanto de mareig.
Quin fàstic. Quin putu fàstic. Ua, què m'està passant? Sembla que m'estigui morint... Això és insuportable. Porto uns dies sentint-me una merda. Tot és per culpa de la conversació aquella, per la x, no per ella, sinó pel què em va dir... per la visita, per la teràpia individual, pel què vam parlar. Perquè han passat moltes coses. Coses que pensava que no podia sentir jo. I tot el què penso... i per què no em contesta? i bf masses coses.
Encara no diré el meu secret, encara no. No ho diré fins que estigui segura que ningú del qui jo no vull mira el meu blog, ni fins que estigui segura del què....
Estic confusa.
Em sento fatal per moltes coses.
En serio, estic molt marejada.
De veritat. Us ho dic de veritat. Crec que cauré. Em trobo fatal. Lo de dalt ho he dit en plan, fatal psicològicament... però ara ho estic dient en plan caure al terra literalment...
Lluita de merda al lavabo. Afartament de merda.
Gorda de merda.
Em trobo fatal... no sé tinc ganes de vomitar i em sento molt marejada.
Això sembla la meva fi.

Emocions

https://www.youtube.com/watch?v=L-iWuseJIcw
Que bé que em sento quan em sento bé! Tot va ser gràcies a ella! TOT. Vaig tenir un dia de merda, començant que em van dir que no em renovaven, per tant em quedava sense feina. Per mi no era gaire problema... ja que no tenia gaires ganes de tornar... però sincerament estava bé treballant en aquell lloc perquè el menys em donaven diners... i jo NECESSITO els diners... després tot el dia el meu pare em va estar matxacant, fent bronca, etc.
La meva sorpresa, però va ser el missatge del facebook de la noia de teràpia passant-me el seu whats. (Per cert, després del vídeo que he penjat avui penjaré un que he fet avui, el que passa que va molt lent carregant-se on explico tot això).
Gràcies a parlar amb ella ahir, tan sols per whats, tota la tarda, d'una tarda de no fer res, es va convertir en una tarda que em va animar. I que avui gràcies això encara som-ric.
Emocions. Tot són emocions. Nosaltres tenim les emocions més desenvolupades que els altres, les notem molt més, les sentim més amb més intensitat. Em sento molt bé amb ells.
Ens passem les normes de no mantenir relacions pel forro, perquè a part d'ella i jo, n'hi han altres que s'han passat el whats. Ella i jo ja hem quedat un dia.
Que bé, ara penso, per fi... que no sóc la única amb aquesta manera de pensar... perquè m'he donat compte que amb ells sóc més semblant del què pensava. Tenim moltes coses en comú. I crec que resulta que no sóc l'única que em sento malament per la setmana que ve no tenir sessió... i que no sóc l'única que no para de pensar... i que no sóc l'única que pensa si ho fa bé, i com això moltes altres coses.
Que bé, penso jo.
Casualitat o destí?
Diuen que tot passa per algo... i potser si a nosaltres ens ha passat tot el què ens ha passat i el destí ens ha convertit en el què tenim i qui som potser era per alguna cosa que ens espera molt millor...
Potser penseu: QUÈ DIU AQUESTA SONADA?
Potser em critiqueu per això... potser m'he fet un liu i potser quan ho torno a llegir dic: Però quina bestiesa he dit... POTSER NO.

https://www.youtube.com/watch?v=RUsOtEV4zAs

No ho sé. Sento tantes emocions dins meu. Avui tinc ganes de dir que us estimo.