Que em trobo fatal!

Em sento marejada, avui porto tot el dia així. Els medicaments em fan més mal que bé, però ja sé que el mareig no és d'això. Podria fer un vídeo de com prendre medicaments i no morir en l'intent, no. És broma (crec que això és de polseres vermelles i un tema més serio, però m'ha sortit de dins). Però no aguanto de mal de panxa. I ara mateix no aguanto de mareig.
Quin fàstic. Quin putu fàstic. Ua, què m'està passant? Sembla que m'estigui morint... Això és insuportable. Porto uns dies sentint-me una merda. Tot és per culpa de la conversació aquella, per la x, no per ella, sinó pel què em va dir... per la visita, per la teràpia individual, pel què vam parlar. Perquè han passat moltes coses. Coses que pensava que no podia sentir jo. I tot el què penso... i per què no em contesta? i bf masses coses.
Encara no diré el meu secret, encara no. No ho diré fins que estigui segura que ningú del qui jo no vull mira el meu blog, ni fins que estigui segura del què....
Estic confusa.
Em sento fatal per moltes coses.
En serio, estic molt marejada.
De veritat. Us ho dic de veritat. Crec que cauré. Em trobo fatal. Lo de dalt ho he dit en plan, fatal psicològicament... però ara ho estic dient en plan caure al terra literalment...
Lluita de merda al lavabo. Afartament de merda.
Gorda de merda.
Em trobo fatal... no sé tinc ganes de vomitar i em sento molt marejada.
Això sembla la meva fi.