Però ahir per alguna raó vaig tornar a caure a poc a poc en picat, tot i que intento no estar sota terra del tot, intento seguir els seus consells i no em vull ensorrar més, tot i que alguna cosa em fa estar trista.
Fa uns dies vaig anar a l'oculista perquè tenia el pressentiment que havia augmentat i va resultar que d'un ull tinc la pressió alta, però em va dir que res preocupant i ara mateix sento una mena de pressió als ulls i estic molt cansada, ja no sé si és el meu cap, si són sensacions o no té res a veure.
Aquesta entrada no és bona ho ser, i només faig que explicar la meva vida.
No volia fer cap entrada fins que tingués sentit l'entrada i fossin unes bones reflexions o alguna cosa així per l'estil.
Però com fa dos dies que no escric res al G+ (raro en mi) i no havia publicat res al blog des de dissabte, he decidit fer una entrada i escriure tot el què em venia al cap tot i que he acabat esborrant algunes coses.
Tinc la sensació que quan estic anant bé el meu cap diu algo de que té por a estar massa bé i és quan em començo a sentir trista. Ahir em vaig tornar a enfonsar, com ja he dit, sí, però tot i així he intentat no acabar més a sota, i que no se'm noti, intentar pensar que tot és als meus pensaments i intentar estar bé.
No sé si em podeu entendre i no sé si m'explico suficient.
No estic dient que estigui bé ara mateix, estic dient que no vull caure més avall, ara que havia estat bé durant un dia i mig.
PD: Tinc molta gana.
