No sabia si acabaria la feina a temps ni si seria lo suficientment bona, tenia ganes de fer moltes coses, però alhora pensava que potser era una molèstia i li feia por no acabar la feina a temps, suspendre, no treure's el títol.
El final ja deia coses sense sentit, tota ella era un desordre mental. El final ja no sabia ni què pensava.
Tenia ganes d'estar amb la persona que tant admira i que fos allà sempre. Algo egoista, potser sí (no em jutgeu si us plau, només necessitava algú)...La trobava a faltar i no suportava més estar a casa seva.
Sabia que la seva família era la coral.
i plorava per pensar així (no perquè pensés que la seva família era la coral, sinó perquè potser era molt egoista, jo ja m'entenc) (també tenia por que la coral ho veiés i la jutgés) i no acabava de saber el perquè de les seves llàgrimes, però les llàgrimes no li paraven de caure i caure fins que va decidir agafar un grapat de pastilles i anar-se'n d'un món on ningú la volia, on ella mateixa s'odiava per ser com era.
El títol és aquest i punto, tan me fa que penseu que no s'hi adiu, no sé què. em venia de gust aquest títol i punto.
ResponEliminaNingú té perquè jutjar-te, Ina. Explica'm, què tal va anar a València amb els de la coral? Què vau fer? Me'n alegro de que hagis estat bé durant els 3 dies.
ResponEliminaPer cert, el títol d'aquesta entrada m'agrada.
Doncs mira vam visitar València i Xàtiva (el lloc on vam cantar el dissabte a la tarda) va ser molt "guai" em vaig sentir estimada. Durant el concert estava molt nerviosa, crec que se'm va notar, però crec que va anar bé, jo no ho sé com ho vaig fer, però amb el grup ho vam fer bé. El dissabte ho vaig passar fatal perquè vaig estar malalta, de les 5:30 i no va ser fins a la tarda que estava bastant millor, i a la nit ja casi 100% (bueno suposo que no volies saber com em sentia jo, sinó que vam fer).
EliminaEl diumenge tenia 3 opcions a triar i vaig anar a la platja i després a les 4 de la tarda, em sembla que era vam començar el viatge cap a casa, que vam arribar a les 21:00 llargues o fins i tot més tard diria.
I l'entrada t'agrada? o sóc una egoista de merda?... (ja ser que diràs que no, però potser algú ho pensa)
Però ha sigut arribar a casa i tot ha canviat.
Avui tot el dia he estat fent treballs,discussions fortes a casa i ara estudiant.
i els trobo a faltar.
i no sé perquè acabo explicant la meva vida...suposo que necessito explicar-ho....
Clar que m'importa com et vas sentir, Ina.
ResponEliminaDoncs no, no m'agrada l'entrada. T'estàs malferint i no m'agrada. No et defineix. Tu ets més del que penses.
Va Ina, no saps ni qui t'està parlant i li expliques la teva vida amb bastant detall. Aleshores et conec més que tu a mi, i més o menys sé com ets. I per fi tens a un que et sigui sincer i et digui com ets cap als altres. Ets bastant tímida i has tingut la mala sort de que els teus pares et maltractin, i això t'ha afectat durant tota la teva vida, juntament amb el bullying que et van fer a l'ESO. Però el segon ja ha passat, ara tens a la coral i als companys de classe que, per molt tímida que siguis, petits detalls d'ells s'agraeixen. El teu problema principal són els teus pares i el teu germà. La resta no va tant malament. En les teves entrades mai t'has queixat contra els de la teva classe o coral tant durament. També és veritat que els estudis no et van molt bé, però hi ha molta gent com tu així, i estic segur que podràs desenvolupar la teva vida professional. Tens tota una vida per davant i haurà un dia on per fi podràs gaudir com un mereix de la vida.
I et recordo que, per fi que algú t'ho diu clarament, dintre de les seves possibilitats, com ets.
De les de la classe no en parlo mai, però no vol dir que no ho passi malament a classe a vegades.
EliminaEm sento sola molts cops, això per començar, molts moments penso que jo faig nosa.
i a la meva classe hi ha mals rotllos som tot noies, critiquen molt, i molts cops estic malament a part de casa, que és on hi ha el principal problema, a més per la classe.
Entre elles a davant es porten molt bé i després per darrere totes han criticat algun moment, això em fa pensar què diuen quan jo no hi sóc. A més és que elles no em volen no els hi caic bé, però és culpa meva. El treball de projecte de fi de curs, que dura 3 setmanes l'hauré de fer sola, les altres totes van amb algú.
I no només és això també em sento sola i ho estic.
a vegades no faig entrades parlant de les de la classe perquè em fa por que em jutgin si ho veuen i que pensin que el que dic no és veritat, però molts cops em sento malament per aquests mals rotllos.
I què et diuen elles?
ResponEliminaNo ho sé qur em diuen a les esquenes tot i que ho puc imaginar, però no em puc queixar pq nolts cops hi estic còmode amb elles. I a vegades em fan riure. Però dius només com si fos poc, i no tens ni idea, pq ara mateix no, po molts cops no saps les ratllades que arribo a tenir i lo sola que em sento saps? I això per poc que sembli és molt
Elimina