No sento res, sabeu?

No sé per on començar.
No tinc temps. El meu germà vol l'ordinador, i per un cop que surto del llit i el vull jo, l'ordinador, ell també el vol. Com sempre. Ve, de fet crec que vaig deixar d'anar a l'ordinador perquè era absurd discutir amb un nen així.
Doncs porto molt temps, bastant de fa bastant, estant-me només al llit. I això desespera.
No sé si ho vaig dir a l'entrada anterior, però el dia 12 de març vaig fer 23 anys.
Uau que "vella". Ens fem grans hostiiiee.
Cada cop em queden menys paraules per expressar-me, cada cop puc menys amb exercici o/i anar a caminar. És increïble com tan sols el fet d'estar-se tot el dia al llit i quasi tot el dia dormint, quan vols fer alguna cosa no pots... Suposo que les pastilles (del psiquiatre) també ajudaran.
No sento res, sabeu?

She

Avui estic trista i no sé per què. No he fet res en tot el dia, de fet quasi tot el dia he dormit. Quan m'he despertat, el cap de poca estona ja em sentia merda i no sé per què.
Ahir va ser el meu cumple i m'ho vaig passar molt bé, però només va durar un dia.
No sé per què us explico això, el meu blog ja ha acabat?
I ara falta uns vint minuts per les vuit i no sé què fer.
El títol de l'entrada no el poso per res en concret. No és amb anglès, o sí, com vulgueu.
Jo crec que estic trista perquè ahir vaig estar "massa bé".