No tinc temps. El meu germà vol l'ordinador, i per un cop que surto del llit i el vull jo, l'ordinador, ell també el vol. Com sempre. Ve, de fet crec que vaig deixar d'anar a l'ordinador perquè era absurd discutir amb un nen així.
Doncs porto molt temps, bastant de fa bastant, estant-me només al llit. I això desespera.
No sé si ho vaig dir a l'entrada anterior, però el dia 12 de març vaig fer 23 anys.
Uau que "vella". Ens fem grans hostiiiee.
Cada cop em queden menys paraules per expressar-me, cada cop puc menys amb exercici o/i anar a caminar. És increïble com tan sols el fet d'estar-se tot el dia al llit i quasi tot el dia dormint, quan vols fer alguna cosa no pots... Suposo que les pastilles (del psiquiatre) també ajudaran.
No sento res, sabeu?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada