Se m'escapa la vida

Aquí estic.. passant la puta estona.. només vull fer alguna cosa útil.. i que passi el temps perquè "gràcies" a això (no tinc diners, em faig gran i tinc que treballar) doncs no puc estudiar.. suposo que no estudiar ni fer res em fa sentir més desgraciada.. per això la majoria de temps del dia estic dormint. Quan no m'avorreixo o faig objectius patètics que no serveixen de res. I quan acabo tenint una discussió interna em venen ganes de no sé què. En realitat si que ho sé.
Només vull el menys estudiar. Però per això s'ha de treballar.. i no sé per què tinc por o pànic a treballar.
També tinc una terrible gana.. que em fa pensar en el cos. Però a casa no tenim porcaries i encara així  desespero perquè el meu cos o cap em demana porcaries, encara que sé que després es penadiria. Tot i així em passo en l'intent de dieta que faig.
Així és la vida.. amb 22 anys... i desaprofitant la vida. Alguns guanyen i altres perden. Els quins sempre han sigit inútils així seguiran. Només vull poder dir que he intentat i aconseguit el meu somni. Treure'm barreres per ser més forta.. poder fer més coses.. parlar més, socialitzar.. no pensar que tot és culpa meva... en fi.

El meu cap pensa que..

D'acord, anem a fer una entrada com deia la x. Jo penso que segurament tot passa. No sé si ja ho pensava abans o ara ho tinc tan marcat pel mindfulness i el curs de regulació emocional..
En el cas que tot passi, jo penso que estic desitjant que marxi, passi aquesta época de merda. Però és evident que si no faig res, possiblement no passarà una merda (res).
Tinc el pensament de que tinc gana i tot és una merda.
El meu cap pensa que mai tindré un somriure sincer? Tot i que algun cop n'he tingut.
Vale, he fet una entrada de merda, el meu cap ho pensa. Perquè ja era hora que fes una entrada. Tot i que tot hi ha un perquè. I jo sé el perquè de la meva entrada aquesta. Podria haver estat més temps sense fer-la.
No us penseu que estic sonada ni res... simplement es diu escriure descripció.. com ens van ensenyar al grup de regulació.
Tot i que el meu cap té el pensament que potser no ho he fet bé.

Crec que prefereixo sufrir a no sentir res.

Per què deu ser que prefereixo estar en el més profund del tot de trobar-me malament,a no sentir res, o no estar bé?
La meva psicòloga diu, crec, que al principi serà així, però després anirà millorant i m'acabaré sentint bé. En realitat no sé si es referia a això per què jo no li vaig explicar bé què em passava.
Estic farta de sentir-me una merda, o pitjor encara: res.
Perquè em diu fer uns objectius i jo només vull que passin els dies. I "dormint és com millor passo".

Crec que prefereixo sufrir a no sentir res.

Per què deu ser que prefereixo estar en el més profund del tot de trobar-me malament,a no sentir res, o no estar bé?
La meva psicòloga diu, crec, que al principi serà així, però després anirà millorant i m'acabaré sentint bé. En realitat no sé si es referia a això per què jo no li vaig explicar bé què em passava.
Estic farta de sentir-me una merda, o pitjor encara: res.
Perquè em diu fer uns objectius i jo només vull que passin els dies. I "dormint és com millor passo".

De mal a pitjor

Les coses de mal a pitjor.
No m'agrada la vida. No m'agrada. Si més no com l'estic vivint de moment.
I a sobre no us puc dir sincerament altres coses que em passen pel cap, per qui pugui llegir el blog.
Així em sento.😢😡

Passat😍😕..la foto.

.

No sé com em sento de veritat. Només volia renovar.

 

Penjo fotos de com em sento avui, ja que ni tinc ànim per escriure ni definir els meus sentiments o pensaments.

Tinc por

Sento que no sento.
Tot el dia a casa, dormint. Dormo molt.
Pujo les escales i em ve la imatge que caic sense voler.
A la nit tinc "por", quan fa anys que no tenia. És com una maleïda ansietat que no se'n va. Començo a imaginar coses, com per exemple que surt sang per tot arreu.
És un malson.
I el fàstic que sento tot sovint cap a mi.
Tinc gana, no en paro de tenir... diuen que no és gana... però no els crec. Crec que tinc alguna malaltia o un monstre dins meu, és broma un monstre no, però algo dins meu sí.

Estimada o odiosa vida

Estimada o odiosa vida.
Diguem quina en tens preperada per mi... i si us plau que passi algo ja.
M'estic cansant, bé no, mentiria perquè ja estava cansada de tot segueixi igual. Ni que millori ni avanci. Estancada. Si us plau diguem que podré estudiar i algunes coses més. Diguem què m'espera i porta'm algo bo.
Creus en el destí?

Respirant

Aprofitar la vida és això. Aprofitar cada cosa que facis. I us dic que per molt que no tinguis res a fer us busqueu algo a fer. No t'alegra com imagines, però estàs fent un primer pas. Quan t'adones la vida que perds estant a l'habitació del teu quarto és trist.
Per això, què puc fer.. si no tinc... Doncs veureu la meva amiga s' espavila i va a teatre sola.
Si tens o et poses límits malament. Per això hi ha cops que tot avorrit . No sé si estic millorant, però estic intentant fer petits objectius durant el dia. I el final del dia penses. Què estàs fent amb te vida? Que voldria fer res del què estic fent. Perquè per molt que faci objectius a curt termini no sóc feliç al moment.
Potser això és del què es tracta. Potser després de fer coses durant el dia, encara que et sentis buida, el cap de poc vas millorant a poc a poc i no n'ets conscient. O potser sempre em sentiré així. Llavors serà una merda.
Potser les psicòlogues es pensen que et sents bé i deixes d'anar allà, llavors encara més tot és una merda.