Tinc por

Sento que no sento.
Tot el dia a casa, dormint. Dormo molt.
Pujo les escales i em ve la imatge que caic sense voler.
A la nit tinc "por", quan fa anys que no tenia. És com una maleïda ansietat que no se'n va. Començo a imaginar coses, com per exemple que surt sang per tot arreu.
És un malson.
I el fàstic que sento tot sovint cap a mi.
Tinc gana, no en paro de tenir... diuen que no és gana... però no els crec. Crec que tinc alguna malaltia o un monstre dins meu, és broma un monstre no, però algo dins meu sí.