Aquí estic.. passant la puta estona.. només vull fer alguna cosa útil.. i que passi el temps perquè "gràcies" a això (no tinc diners, em faig gran i tinc que treballar) doncs no puc estudiar.. suposo que no estudiar ni fer res em fa sentir més desgraciada.. per això la majoria de temps del dia estic dormint. Quan no m'avorreixo o faig objectius patètics que no serveixen de res. I quan acabo tenint una discussió interna em venen ganes de no sé què. En realitat si que ho sé.
Només vull el menys estudiar. Però per això s'ha de treballar.. i no sé per què tinc por o pànic a treballar.
També tinc una terrible gana.. que em fa pensar en el cos. Però a casa no tenim porcaries i encara així desespero perquè el meu cos o cap em demana porcaries, encara que sé que després es penadiria. Tot i així em passo en l'intent de dieta que faig.
Així és la vida.. amb 22 anys... i desaprofitant la vida. Alguns guanyen i altres perden. Els quins sempre han sigit inútils així seguiran. Només vull poder dir que he intentat i aconseguit el meu somni. Treure'm barreres per ser més forta.. poder fer més coses.. parlar més, socialitzar.. no pensar que tot és culpa meva... en fi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada