Crec que prefereixo sufrir a no sentir res.

Per què deu ser que prefereixo estar en el més profund del tot de trobar-me malament,a no sentir res, o no estar bé?
La meva psicòloga diu, crec, que al principi serà així, però després anirà millorant i m'acabaré sentint bé. En realitat no sé si es referia a això per què jo no li vaig explicar bé què em passava.
Estic farta de sentir-me una merda, o pitjor encara: res.
Perquè em diu fer uns objectius i jo només vull que passin els dies. I "dormint és com millor passo".