Avui ho he tornat a fer. M'he tornat a pesar. Se'm fa difícil no fer-ho. M'ha vingut una "baixó " quan he vist el resultat.
No és que hagi engreixat, és que últimament sempre hi ha aquesta quantitat. És
molt indignant perquè havia estat a menys, no gaire menys. A vegades com més obsessionada estic
més engreixo. i de fet el meu pes no para de variar. Amunt i avall, avall i
amunt. Tret d'aquest cop que més o menys és el mateix. Com ho he de fer per no
passar gana i aprimar i no fer coses rares?
Ho havia aconseguit. Havia aconseguit aprimar 10 kg de forma
saludable i després 5kg més. 10kg en un any. Els altres 5 ja no sé com els vaig
aprimar. Després d'aquest 5 he anat perdent més o engreixant. Últimament a
vegades passo aquests 5 o a vegades torno a menys.
Tornaré a menjar saludable, però això no funciona. Passo
gana. Per què? Potser perquè vaig reduint més quantitat perquè penso que és
massa i que vull que funcioni. Torno a pesar i no funciona. M'indigno. Em miro
el mirall. Això és una merda. Gorda. Foca. GORDA GORDA GORDA GORDA penso.
MERDA. Tinc gana. tinc gana, ets una gorda de merda. Però
arriba..., arriba el moment en que no pots aguantar més. Normalment és a la nit
i ve una gana tremenda. Dius no em mouré del llit: nononono. Baixes a baix i
comences a olorar el menjar. Vas a dalt a intentar dormir un altre cop. Però la
gana es fa insuportable. Saps que si vas a la cuina la pifiaràs. Hi vas, no
podies aguantar més. Comences a devorar com una autèntica "porca". I
no en tens prou amb una cosa, i no menges precisament pomes. En aquell moment
el teu "amic" és la xocolata i tantes porcaries.... Després no
continuo el que ve. És com que no m'atreveixo dir-ho aquí.
Tot i que és lògic, no? Tot el que penses, la gana, veure't, això es fa insuportable.
Tot i que és lògic, no? Tot el que penses, la gana, veure't, això es fa insuportable.
Què tal estàs, Ina?
ResponEliminaMira. Jo no entenc perquè vols aprimar-te tant si el teu problema no és el pes. En realitat, tu ets una noia més en aquest món i ningú et té mania ni els hi fas gràcia simplement per caminar pel carrer. Això és el que et sembla, que et miren perquè estàs gorda, però en realitat són al lusinacions teves, provocades per lo malament que ho has passat en certs moments. I pensesque et miren com a gorda, mala persona, tonta, etc. quan en realitat ni et coneixen. Em refereixo a la gent del carrer.
Per mi ets preciosa, Ina. I tu no saps qui t'ho està dient. Només et dic que jo tinc envidia de mi mateix, de veritat. Si tu preguntes a algun company meu per mi, et dirà que potser en algun futur seré ric intel ligent envidiable de molts etc. i no ho diuen en broma. I el que més m'espanta és que abans fa uns 8 anys era un cas perdut.
En fi, que vagi bé.
Hola Sergi!
EliminaCom estic: Malament amb mi mateixa pel mal comportament amb els meus pares. No suporto cridar ni que em cridin, em porta mal rotllo, tot i el malestar que això em porta, així estem...
Me mare s'ha enterat (culpa meva) que faig el projecte sola, i no em para de rallar: així com és que ho fas sola? i què li importa ella. Ja ho sé és la meva mare. Però hi ha altres coses que estic pitjor i ni tan sols s'adona d'altres coses.. i millor només faltaria que s'adonés.
(és que em critica per tot: no fas res en tot el dia, estàs tot el dia a la teva habitació o a l'estudi, i què es pensa que faig? ser feliç dormint? doncs no, estic malament i si es pensa que estic bé sense fer res s'equivoca, també em posa de mal humor quan no em pare de mirar el braç, pensant que no m'adono que em mira el què em mira, mai li he dit el què és, i crec que es pensa que em punxo, i el meu pare no para de dir que no sap a qui he vingut, que sóc la desgràcia de la família, però només es preocupa per ell, tampoc vull que sàpiga res).
Estic preocupada pel projecte, em fa por no sortir-me'n... i em comença a preocupar l'estiu i l'any que ve, que ja s'acosta.
Sí que em miren, em miren pensant: mira com camina aquesta, fa la pena, anant amb els seus pares, qui és? (tot i que sóc del poble) i moltes altres coses, i jo penso: pareu-me de mirar, i també penso: que fort, quan estic a casa no sembla que la vida passa i sí: la vida passa mentre jo estic tancada aquí... hi ha vida aquí...
No, no sé qui m'ho està dient. i sembla que mai ho sabré oi?
i no et preocupis... que no anirà a pitjor això perquè porto anys sentint-me així i desgraciadament mai és suficient, mai estic lo suficient malament. mai acabo de caure en res. i això també em fa pensar que ningú em pot entendre: per què hi ha persones que o segueixen endavant i se'n surten o el contrari s'ensorren i cauen en lo més profund? jo sempre estic allà, aquí, sense millorar ni empitjorar.
No vull que pensin que sóc una creguda, però crec que sóc massa forta per caure en qualsevol merda, però massa dèbil per seguir endavant, no sé si m'explico.
A vegades penso quina tonteria lo del pes, però a vegades..
Potser en tot això m'equivoco no sé........
PD: acabo d'esmorzar i una part de mi té més ànsies de menjar més i l'altre li fa ràbia haver menjat i té ganes de cremar-ho tot.
Mira, jo només vull ser feliç com ho poden ser aquestes, per exemple:
Eliminahttps://instagram.com/marinarabassa/
https://instagram.com/12mireia/
Tenen amics i a les fotos estan rient, i tenen mils me gusta i mils comentaris, la gent els hi cau bé. Potser només tenen 10 amics contats de veritat o menys, però com tothom. Elles tenen problemes com tothom fijo, però són felices, perquè tenen amistats i es veu que s'estimen. Les seves fotos molen, i els seus riures són el que més envejo, es veuen de veritat, bueno i les amistats.. no sé, jo mai m'he sentit així. jo no sóc així, jo voldria sentir-me així..
i la majoria de gent és així, perquè la majoria tenen amics, riuen... però jo no.
Ina, no sóc la millor per dir-t'ho perquè no sóc la més adequada (pel tema pes, perquè qui no s'ha obsesionat ni que sigui una mica?Jo si) però et diré que el pes no és important, és un numero qualsevol, i que estas bé com estas!! que és el més important
ResponEliminaPrecisament una de les coses que em fa estar malament és la por a engreixar més, a part d'arribar a casa. només arribar ja es respira mal rotllo.
Eliminai joder la meva panxa. -.-