Em fa por morir, però cada cop tinc més ganes a empassar-me un grapat de pastilles. Cada dia que passa és pitjor i només serveix per pensar això.
Però llavors penso... i si la cago encara més? i si m'equivoco i la meva vida pot canviar? ... però després penso en el que m'han dit mil cops... allò que la felicitat no existeix... Després torno a pensar si la vida té sentit... i desitjo estar morta...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada