M'agradaria ser millor escriptora, ser una bona escriptora, m'agradaria en ocasions tornar a fer les entrades que feia (estava més inspirada), m'agradaria ser bona cantant, tindre una veu preciosa, però no la tinc. M'agradaria que amb l'edat que ja tinc (23 anys), ja estès una mica millor (per mi no he millorat i em sento quasi igual, segueixo sense amics i amb la vergonya...).
M'agradaria no rallar-me per parides, perquè hi ha gent que en diu parides... però estar més prima, que ho desitjo, no és una parida, és una cosa que sento que vull. Que no hauria de deprendre d'aquestes coses, potser sí, però mira...
I ara sincerament no sé per què escric, perquè és una merda d'entrada, ja dic sembla com si encara hagués empitjorat com a escriptora.
M'agradaria, encara que aquella entrada que vaig fer de "d'aquí 10 anys tindré el món a les meves mans.." doncs es complís, però cada cop ho veig més lluny, amb els 23 anys que tinc... i encara no he treballat, tret de 3 mesos en un forn i ni tinc una colla d'amics, ni he escrit un llibre, ni tinc parella...
Tenir 23 anys i encara estar a on estic, no ho esperava, esperava ser més feliç.
Beh, jo que sé que no sé ni perquè faig aquesta entrada... potser arriba el moment de deixar-lo definitivament el blog... o potser només escriure quan em fa falta de veritat.
Que sàpigues que, com sempre deia, no m he oblidat de tu. Ets una gran lluitadora, que sap treure forces d allà on molts altres no serien capaços. Uns altres que es creuen superiors per estar on estan, però en realitat, amiga meva, mai soportarien estar en una situació com la teva. Ni tan sols toleren certes coses que per a tu serien realment insignificants. Pensa així: al final, ningú és més que ningú. Uns consegueixen unes coses perquè en tenien resoltes d altres. Altres són molt popus perquè obliden les seves famílies i estan tot el dia fent no se que amb amics, o promocionant se. Els que tenen rècords és perquè s han dedicat tota la vida a tal disciplina.
ResponEliminaI, un cop et va bé una cosa, ja t ho prens tot amb més calma. Ja tens interioritzat que tal o qual cosa et surtirà bé. I és quan, amb voluntat i esforç, les bones coses et venen cap a tu. El fracaç és la lecció però no una opció.
Pensa que tu cada dia t esforces. I que ja per això tems que estar contenta amb tu mateixa. És frustrant no aconseguir resultats, i que en certs moments la ràbia sentida per les injustícies i fracassos que vius (i gens et mereixes patir ho) et porti als mals pensents.
Però no deixis de confiar. Si has resistit fins ara, podràs resistir tot el que vingui. I serà quan t adonguis de la duríssima vida que has viscut, de com superar la i ajudar a altres adolescents que estan en la teva situació. Que no per tenir mala sort ets pitjor. I al revés.
Estic segur que tens les teves tècniques per ser tan forta i valenta. I en desconriràs de noves. Les aprendràs a ben aplicar i algun dia les ensenyaràs. Recorda que res és etern.
jo, aquell Sergi que comemtava.
oi moltes gràcies!!!
Elimina