Caramelles

Avui que han sigut caramelles explicaré com m'han anat.

No ser per on començar... Les caramelles d'on vaig jo m'encanten, sóc especials, és una tradició que m'agrada molt moltíssim, potser si anés a un altre llocs no, però al lloc on vaig jo m'encanten!!! Sempre que les acabem em quedo "trista" depressió post caramelles!!! això que quan estoy en ello sembla que sigui la quina més malament m'ho estigui passant, perquè no em relaciono molt i no faig molt bona cara, però dins meu sento tot el contrari sento que estimo les caramelles i la gent... ells potser pensen que fa aquesta pringada que no diu res, en realitat la gent crec que vol que m'integri, però no ser per quin motiu em costa tant....

Aquestes caramelles es fan en un petit poble de cases de pagès, que pertany a un altre poble (al meu)! Si hi vaig és perquè hi tinc als meus avis d'una casa de pagès d'allà. S'hi va amb la família i som de totes edats! Som uns 80/90 depenent dels anys. Tothom que té cases d'aquests llocs, o els avis doncs ve!
Primer de tot cantem, cada any canviem les cançons, després ballem el ball dels cascavells... i en acabar cada casa ens dóna menjar!!! cada casa té típic donar una cosa diferent, per exemple a una casa xocolata desfeta, però a part moltes més coses!!!! a cada casa podríem quedant-se sense dinar perfectament... dimarts s'haurà de tornar a perdre tot el que hem guanyat aquests dos dies....
M'entres mengem hi ha mistela en un porró i aquells que volen (jo algun cop ho he fet), canten una cançó m'entres tens que beure del porró.
I anem de casa en casa de pagès i amb els cotxes  alguns "sonats" fan bogeries també i total que ens divertim molt.
Ens ho passem molt bé molt, i jo és un sentiment que no puc descriure perquè s'ha de viure, com la patum per alguns (que jo també m'incloc), o qualsevol cosa que ho sentiu amb força doncs a mi em passa amb les caramelles d'aquí... i em sento molt malament, perquè tot i que m'ho passo tant bé no ho demostro.... Aquesta gent em coneixen des de que vaig néixer, com tots els altres, jo segueixo a la meva cosina de 3 anys menys (la quina vaig mencionar l'altre dia), té 16 anys farà els 17 aquest any, i sembla que m'hauria d'estimar molt..., crec que durant l'infantesa ho va fer, però ara s'ha acabat... i és culpa meva perquè no sóc sociable... perquè no molo... i no faig res bé....
Ella, me cosina té una altre cosina per l'altre part (per tant a mi no és res), i ella té 17 anys farà 18 aquest any, i ella si que mola, és sociable i amable..., i me cosina l'adora... jo em sento tan mal per no agradar a me cosina... sabeu lo que és sentir que estimes la teva cosina com a cosina molt moltíssim, que havieu passat moltes coses, i ella fins i tot s'aprofita de mi, quan estem la família sola molt bé, però llavors bé amb mi no?.... és molt frustant veure que els teus cosins passen de tu com una merda... 
jo no vull ser així creieu-me, i estic intentant canviar, i he millorat, i el grau superior que estic fent ho estic demostrant, però ara em falta fer el pas a altres llocs..., per començar els llocs que ja em coneixen no?
També aquí hi tinc el meu cosí de 4 anys que passa totalment de mi, i estic estudiant educació infantil el grau superior.. té gràcia oi?... m'encanten els nens... però si hi ha gent gran em fa vergonya dil-si  coses.. sóc tan desastre... i ell mateix em diu que no m'estima...., però això és un altre tema...
També hi tinc l'altre cosí meu de 13 cap a 14, germà de la de 16, que se'n fot de mi amb el meu germà d'11 cap a 12... 

Aquest any les caramelles han estat genials com cada any, però em falta una cosa... i aquesta cosa és el canvi en mi.... si haig de ser així tota la vida ja puc plegar... com ho he de fer? no ho ser...

Una cosa que ha estat mooolt bé aquest any és que un poble del costat ens van convidar a fer el ball al seu poble! i ells són molt de caramelles i ho fan perfecte, i aquesta va ser una gran experiència pell de gallina en ocasions amb els seus balls! em va encantar!!!! i a ells creiem que els vam agradar! Vam ballar per un gran públic! Ahir vam començar a les 3 de la tarda i vam acabar a quarts d'una, i avui hem començat a les 9 del matí i hem acabat a les 3 més o menys!
No cal dir que aquests dies de menjar n'estem plens i, com ja he dit hauré de fer una dieta i exercici a tope!!
Ah i per acabar..... aquest poble del costat que són molt de caramelles, (per ells és com la seva festa major, crec que ho viuen més que la festa major) doncs fan concert..., i els caramellaires del meu poble hi van tan els joves adults com joves adolescents... etc etc... TOTS menys jo, i perquè doncs pel motiu de sempre.. com no em relaciono,,,...... i em frusto molt... i jo hi volia anar.. hi haurà la pegatina....
en fi,... com jo sóc així m'hauré de fotre... i a patir uns quants mesos depressió post caramelles TT


COMENTEU PLIS, no ser que falla que ningú comenta, no és interessant? és l'edat? o que és? parlem clar xD merci!