pensaments

L'altre dia van fer una exposició unes de la meva classe (que jo i el meu grup la tenim més endavant) i ho van fer tan bé, que crec que no em sortirà tan bé segur...Aquesta setmana havia començat bé, m'anava bastant bé, no m'estava rallant ni res, perquè intentava veure-ho tot positiu, i funciona, però el problema és que no em dura molt, no trigo gaire a veure coses negatives en mi, la veritat, qualsevol comentari, que em facin o coses així, doncs em senta malament, però és que malauradament sóc així joder.
Estic a classe més o menys bé, intentant veient tot positiu, però de cop i volta faig alguna cosa que començo a pensar que està malament, i està malament, i que ho he fet malament... o simplement si em fan algun, segons quin comentari em senta fatal.
O estem fent classe, i com faig educació infantil toquem moltes coses, que jo recordo i em fan sentir malament.
Lo pitjor de quan em passa això, és que m'aïllo, i jo no paro de pensar i pensar, i crec que tot és culpa meva, però quan se'm passa, veig que tot està al meu cap i realment la gent no pensa el que penso que pensen.
Els dies així és quan no dic res, i llavors si que la gent no em vol i tot és una cosa continuada....
També molts cops els què em passa és que pel carrer em dona la sensació que tothom em mira malament, per si tinc alguna cosa a la cara, o potser em veuen rara, penso que la gent ho veu que sóc així "rareta", i la gent que va amb mi si tinc confiança li pregunto sovint si tinc alguna cosa a la cara.., no entenc el motiu perquè em miren d'aquella manera..., però suposo que tot està en mi...
i bé... un altre cosa que em passa pel cap, sobretot em passa quan discuteixo amb els de casa, o quan m'he sentit molt malament amb mi mateixa, sento molta ràbia i tot, i bueno, aquest hivern vaig començar a fer-me talls, però una cosa petita, gairebé res, però se m'ha quedat marca, i crec que m'ho han vist i em posa molt nerviosa que se'm quedin mirant els braços, encara que vaig amb màniga llarga, ho he deixat de fer no perquè em faltin ganes, sinó, perquè a part que ser que no és lo correcte, doncs perquè bé el bon temps... Si algun dia no puc més... potser llavors ho faré...


Creieu normal que el meu germà m'obliga a saltar-me la última hora de classe, perquè vol que el vagi a mirar un concert que fa? És una de les setmanes que estic plena d'exàmens, i ell té 11 anys i no entén que no pugui saltar-me classe, bfff que pesat... i s'enfada si no hi vaig, em fa sentatge i tot, i segur que si el final li dic que no segurament em picarà.