Crits silenciosos

23 , Contradiccions. TLP.Ansietat.My"happy"life. Sfp

dimarts, 22 d’abril del 2014

El meu germà...

Abans d'explicar el què em va passar ahir....dir que ja  he tornat del cole i que avui he plegat una hora abans perquè l' última hora la tinc convalidada. Ha anat normal, bé..., el menys no estava negativa negativa i no ha anat malament :)

Lo que he dit que explicaria que em va passar ahir:

Sabeu què em va fer el meu germà ahir? el dilluns... Em va picar amb un pal... vaig arribar a casa dels meus avis, hi havia me mare, el meu pare, avi i ell... em demana el mòbil meu i jo li dic que no, com és per suposat. Com li vaig dir que no li deixava ell es va posar fet una fera, perquè no li deixava em va començar a amenaçar... em deia que si no li deixava no em deixaria la wii (que és dels 2), que m'amagaria els jocs i que es vendria els meus per comprar una play que per cert no em deixaria... com que no li feia gaire cabal em va començar a amenaçar dient-me que posaria contrasenya a l'ordinador gran, que és l'únic que tinc, perquè jo no tinc portàtil, cosa que ell sí i mai me'l deixa... i no li diuen res.., llavors si que li vaig fer cas, però ell continuava tenint molta ràbia, m'empentava i em tirava patades bastant fortes, jo d'alguna manera m'hi vaig tornar ja que no m'estaria sense fer res..., tota la família que he dit abans que hi era no hi feien res, només li deien que parés..., com que ell tenia tanta ràbia em deia que m'anés i em tractava més aviat com un gos maltractat, em feia empentes, tirava pedres, i finalment com no marxava em va amenaçar amb un bastó. Com que no em pensava que no s'atrevís jo continuava allà, perquè no em donava la gana de fer el que ell volia... creieu que se n'ha de sortir amb la seva? NO. Doncs finalment es va atrevir a picar-me amb el bastó... llavors me mare ja no hi era perquè no ens volia sentir, i el meu avi i el meu pare lo únic que feien dir que parés i que jo marxés, que no veia lo que em feia..., en ves de castigar-lo o algo...
Finalment vaig marxar plena de ràbia, impotència i plorant, sense que em veiessin.

DEMÀ aniré a veure un concert de deudeveu :D ueeee, una coral que va anar al programa d' OHD (oh happy day), per qui no ho sàpiga.

2 comentaris:

  1. Carinyuu.... Aviam primer de tot un peto de part meva i anims...Dirte que es millor que et posis amb contacte amb algu perque t'ajudes en cas que arribes a mes. A mi em va passar una cosa semblant pero amb la classe del meu cole.No deia res per fer-me la forta pero vaig acavar a l'hospital.... Ara ja estic be pero no vull que li passi a ningu mes. Aixi que parla amb qui sigui i sulosionau sisplau. Petons i recuperat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. hola!!!! Mersi de veritat! bueno el meu germà sempre és així amb mi... i té 11 anys..
      em sap greu lo teu, però si ja estàs bé m'alegro :)

      Elimina