em van recomanar que anés al metge i ho expliqués i que em fes anàlisis de sang, que potser tenia anèmia, però no se sap. És lo que vaig fer anar al metge, i ja tinc hora per l'anàlisi.
He d'admetre que fa temps vigilo bastant amb el menjar, podria ser això. Em peso els cereals, i miro les calories de tot. Menjo pavo en ves de pernil dolç, intento menjar molt saludable, etc. ja que em vull aprimar. Vaig a caminar cada dia, en part per lo mateix.
Quan es converteix en una obsessió això? tinc una amiga que està una mica preocupada. Em peso uns 3 cops al dia.
El meu físic, ha passat per tot, quan era petita vaig començar estant prima, als 8 anys potser una mica més "relleneta", però més o menys bé, després quant anava creixent m'anava aprimant, però potser més aviat havia estat més aviat "gordeta", però sent alta tampoc es veia molt exagerat. Què em va passar a l'adolescència? als 14 anys menjava moltíssim, suposo que el passar-ho malament també m'ajudava a tenir més gana, i menjava moltíssimes porqueries, aquella edat estava gordíssima, tot i que la meva millor amiga, la quina només érem amigues quan no estàvem a classe, em deia que no semblava que pesés tan, ja dic per l'alçada. A 3r d'eso vaig decidir fer dieta perquè em volia sentir bé amb mi i veure'm millor, amb un any em vaig aprimar 10 kg anant al metge, és a dir tooot controlat (una de les coses que estic orgullosa de mi). Ho vam deixar estar llavors, ja que em va dir que per la meva alçada era lo que em tocava, i que ho havia fet molt bé, etc. i que com a molt em podia aprimar 5 kg més, jo pel meu compte em vaig seguir aprimant 5kg amb el cap del temps, sense que fos la meva intenció, però volent, m'explico? i vaig estar fins fa poc mantenint-me així, per tan el meu pes era correcte, tot i que jo em volia aprimar més i vull, i com he dit fa un temps estic vigilant molt amb el menjar, bueno total que m'he aprimat una mica més, però vaig fent ara 1 kg + ara 1 -, potser si que una mica obsessionada estic, no és gaire normal pesar-se 3 cops al dia? i fer-se infusions que posa que és per aprimar i fins i tot demanar informació d'unes pastilles per passar la gana, i només penso en això!! En ocasions penso que + o - estic bé, però hi ha dies que vull aprimar. Tinc una gana excessiva, de veritat, no és normal!! Però no ser, els àpats per exemple, jo sóc d'aquelles de menjar molta quantitat, i clar fa temps que no en menjo molta, i potser per això em fa tenir més gana... En fi... penseu que és molta "obsessió"? Quins remeis recomaneu per no passar gana i aprimar-se? en realitat ser que no existeixen les "dietes milagro".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada