Crits silenciosos

23 , Contradiccions. TLP.Ansietat.My"happy"life. Sfp

dimarts, 6 de maig del 2014

bullyng


Bones gent!!! Com anem? jo estic plena i plena d'exàmens i treballs, i vaig molt estressada, i tot i que ja tinc insomni, crec que aquesta nit no dormiré res, per demà tinc molta cosa! Per tant estic perdent una mica el temps..., el que se sol fer abans de posar-se amb la feina!

https://www.youtube.com/watch?v=aNzCDt2eidg


Potser no hauria de parlar del passat pensareu, però crec que és un bon tema..Tinc ganes d'explicar com es passa de malament...
Jo no ser si puc dir que me'n van fer, però hi han coses que em van fer veure que podria dir que sí que és el que em van fer i he de dir que es passa molt malament, la veritat. I gent potser diu que troba horrible això i tal, però a l'hora de la veritat no fan res, tan sols el fet de preguntar com estàs, s'agraeix molt.
A mi els 12 anys em van fotre molt, els quatre anys de la eso en realitat...tot el que em van fer.. et veuen dèbil, sola i que no t'hi tornes, i això els encanta.
Em deien "pelo estropajo", em tiraven gomes al cabell i papers amb el boli, podeu dir, això tothom ho fa a tothom, però no, us asseguro que a mi m'ho feien molt més. M'insultaven, i em deien el meu nom desagradablement, en-fotent-se com si fos una retressada. Abans d'entrar a classe, a davant de l'insti em tiraven coses, i s'acostaven a mi i m'anaven enredant contínuament, i feien coses amb els braços com si fossin mongolos i em començaven a "tocar" els braços i enredar-me. Jo no sabia què fer, no sabia com reaccionar, a vegades no deia res, i si mi tornava era pitjor, molt pitjor... els encantava riure's del què feia quan intentava "protegir-me".
Es passaven la meva motxilla, i m'agafaven les coses de dins, i se les començaven a passar. I durant un tros de camí de casa a l'insti, passava per un lloc, on passaven la majoria dels nens de me classe, i allà era insuportable...., però jo no ho suportava sobretot, perquè la gent del carrer ho veien, i el noi que m'agradava sabeu què és això? i a primer d'eso no, però més gran 2n, 3r.... em veien, i jo em moria de vergonya... , jo no suportava allò, passar per allà... era una tortura..., tot el camí fent-me coses..., jo no volia passar per allà, però sabeu? passava la meva millor amiga, la que sempre seguia... i ella passava de mi com una merda, però jo la continuava seguint, només volia ser una noia normal sabeu? no em volia quedar sola, que el final és com em vaig quedar, tothom aquesta edat no es vol quedar sol, no?.... jo seguia a la meva millor amiga que anava amb unes altres, i aquelles altres no em suportaven a mi, i elles també m'ho feien passar malament. Em deien que era com un gos que seguia el seu amo, perquè les seguia i no deia res, i de tan en tan em fotien la bronca per seguir-les, i per no deixar-les en pau, i per voler anar amb la meva millor amiga, i em deien que jo era una egoista que només la volia per mi...
També, els nens de la meva classe un dia pel camí hi va haver un cop que va nevar, i em tiraven boles de neu amb molta força, i grans. Un altre cop em van començar a tirar alguna cosa, ara no recordo bé, com si fossin globus d'aigua, però crec que no era això, i em van gravar, ho van penjar al youtube, i quan em vaig enterar ho van eliminar, i em van dir que havia tingut molt èxit, i que tothom es va enfotre de mi.
També m'havien dit "xuxo" i bueno moltes altres coses...
La veritat és que em fa molta vergonya tot això, i em fa vergonya parlar-ne, i ara fent ed infantil, hem tocat aquest tema, i a mi em recorda molt..., i quan en vam parlar jo no era capaç de comentar res... tot i que en part tenia ganes d'explicar, però no em vaig atrevir, perquè em fa por que pensin que això no és res de l'altre món,i lo que puguin dir i tot...
però dir que fos lo que fos allò era cruel, i que no ho desitjo a ningú...  i que de veritat és molt dur.
Van passar moltes altres coses que ara mateix no tinc ni temps ni ganes de pensar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada