https://www.youtube.com/watch?v=ocDlOD1Hw9k
No us passa que no podeu parar de pensar en les coses negatives, o en les coses positives que t'han passat? i el final sentir-te malament, si penso en les negatives, està clar, i si penso en les positives, doncs el final acabo pensant que ja ha passat i cada cop és més passat, i lo pitjor que les coses que et pensaves que eren positives potser no ho eren tan...
Ara no hi ha manera, no puc treure'm el pensament de la caminada, a part, que les coses les penso i penso i repenso, doncs no puc evitar pensar, i si em van veure les marques? què devia pensar la gent? no tenien perquè fixar-s'hi, però si algú ho va veure... potser pensaran que estic boja no? per això m'estic posant un sabó amb una cosa cicatritzant, no ser si funciona gaire, però bueno... no vull que pensin que estic boja, la veritat és que no queden gens bé les marques. Sóc dèbil? per haver-me fet això? se m'ha anat la pinça?... potser pensen que eren unes simples rascades, o que va ser un gat
Buah acabo de dinar i no suporto els meus pares, no els suporto, no puc amb ells..., abans sempre sempre menjava sola, i des de que hi ha la meva amiga mengem tots, que ja està bé, però que vols que et digui, ho faig per l'amiga jo no els suporto a ells...
i em van mirant,... i no hi ha manera..., i el meu pare sempre sempre acaba cridant, per una tonteria, per exemple, perquè no hi ha espai a la taula, es posa fet una fera... bf no els aguanto..., i quan s'emprenya amb mi comença a dir que no serveixo per a res, i que m'esclafaria el cap, i que no sap a qui he vingut, i crec que no ho diu així, però que tan de bo no hagués nascut i tal, ell no ho sap, però vaig gravar un cop quan estava com boig, cridant, i li surten els ulls, i se m'apropa i jo el contesto i és pitjor, no els suporto em fan un fàstic...
em sap greu dir això la veritat, perquè en realitat no s'ho mereixen, però em fan posar de molt mala llet, no m'agrada estar amb ells, em fan sentir incòmode, i em fan posar de mala llet, i a sobre passo la majoria de temps amb ells..., jo vull sortir i fer coses, però tot ho haig de fer amb ells, perquè no tinc ningú més..., i no ser per fer això amb ells, millor que em quedi a casa, perquè sempre que estic amb ells doncs em poso de mal humor, sempre acabem discutint..
PD: Avui començo dieta, ja vigilava, però tornaré a fer dieta, ja he començat a l'esmorzar..., però per dinar ha fet pasta... no sap fer res més? ...
un altre AVÍS x me mare: mama et torno a dir, que si ho llegeixes si que ja no tens res més a fer amb mi, t'odiaré tota la vida, ser que si ho has llegit no em diràs res, només em miraràs raro, com ja sempre fas, i ja ser que encara que vegis això ho continuaràs llegint... però que sàpigues que això no hi ha dret!
Tot i que he començat el dia no sent gaire positiva, intentaré ser-ho avui!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada