Un dia em van preguntar: i què sols fer per cap d'any? Surts amb els teus amics? Quins amics vaig pensar jo... Què representa que tinc que contestar? Si sóc sincera l'altre quedarà flipant i pensarà: què hi faig aquí amb ella? Per tant només em queda mentir o no ser sincera del tot:
-Sí... bueno amb els amics....
La resposta que jo pensava de veritat era:
-Suposo que li preguntaré a la meva amiga si puc anar amb la seva colla, com sempre, ja que sinó no pensa amb mi, i per no quedar-me sola.. i ella passarà de mi i estarà amb la seva colla i novio.
Jo em quedaré aïllada, sense dir ni piu bevent i mirant a tothom com sempre. En aquells moments és com si no existís. La meva vida havia estat així la majoria de temps.
En aquell moment sóc l'única noia que no riu. Sóc l'única que mira tothom d'allà i veu com tots excepte jo tenen amics. I penso què he fet per merèixer allò?...
El meu cap d'any serà així. Aquesta és la pura realitat.
Sopar amb els meus pares i germà (segur que tot serà crits).
Anar al pavelló sola o amb la colla de la meva amiga, que segons com ho passo pitjor. O bé quedar-me sola a casa. Aquest serà el meu súper cap d'any.
El que jo voldria: Sopar amb uns amics que no tinc. O l'altre opció que és impossible, els qui més o menys si que em volen fer un sopar amb ells.
A continuació sortir al pavelló o més igual, allà amb ells muntant la nostre festa.
Només vull sé feliç... i està amb gent que m'estimi...
Realment quan penso aquests penso en concrets uns. Però sé que allò és impossible, que ells tenen una vida i ............
En fi. Només amb tot això ja veieu que jo no faig res en aquesta vida.
Només nosa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada