Sento que decepciono a tothom amb la meva manera de ser i fer. Em faig fàstic i no ho suporto.
He estat amb la coral. Els estimo d'alguna manera, però em fa vergonya. Per què demostrar amor costa més que l'odi? Sóc rara i ho sé. Sóc així. No parlo gaire. No sé si perquè no en sé més o perquè no tinc seguretat... o potser per una mica les dues coses. Si no ho demostro gaire no m'ho tingueu en compte. Pf, què dic? Si de jutjar-me ja ho faig jo, per una mica més no passarà res...
La vaig cagar. L'he cagat. No em vol. La quina admiro més... Ella és molt oberta amb tothom i em dono compte que em vaig aferrar a ella i ara potser vol que la deixi en pau, m'ha ajudat molt, perquè és bona persona, però no perquè em vulgui, crec. Però alguns dies ho va aconseguir em va fer sentir molt bé amb ella, però sé que ella no em vol tan com jo l'admiro. Però jo no deixaré de sentir-me bé amb ella i jo espero que no s'acabi continuar parlant amb ella.
La cago constantment. El que faig, el que dic i el que escric. El que canto. TOT ho faig malament.
Ho sento torno a dir. Ho sento...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada