Estàs Sola i ser que et fa mal.

Tots ballen. Tothom riu. S'ho passen bé. Tot té una explicació: Tenen amics. Veig com passen els anys i ho veig perquè ara nosaltres ja no som els més joves. Ja no tenim aquell descontrol. I em pregunto per què passa això? Ara són ells. Els de 16 anys són qui beuen "alocadament" . Potser ara, amb 20 anys ja no ens afecte igual.... deu ser lo que té començar a beure als 14. M'he acabat el primer cubata . Tinc ganes de beure'n més , evidentment no m'ha pujat gens. Penso que igualment amb la psico vam quedar que podia beure 2, per tant no passarà res... però oju! quans diners em queden? També hi ha festa el 25, 27 i 31... A més alguna cosa em diu que quan m'acabaria el 2n vindria el 3r i potser un 5è. Acabo optant per no beure més. Però què em passa? Que estic sola. Com sempre. Com per variar. Clar, anys enrere bevia per no ser conscient i poder ballar, encara que fos amb coneguts molt coneguts que mai parlava. Després la nit podia sortir bé o acabar fatal..., però el menys passava alguna cosa. Ara no. això em fa pensar més en acabar agafant el cubata. Penso, i penso en la millor decisió. Lo més dolent que pot passar és fer la pena... però és que ja l'estic fent, estant sola. Sóc com aquells altres 2 nois del poble, algo més grans que jo que sempre van sols i per dissimular es posen a ballar amb gent que no coneixen. Estan sols, com jo. Però hi ha una diferència molt gran. Jo sóc una noia i més jove que ells. No em vull convertir en ells. Em vull morir. No veig res més trist que estar sola en una nit així. Se m'acaba d'acudir una altre idea terrible, que no és la correcta. Puc atreure l'atenció de la gent si bec més, em descontrolo, puc ser jo, o simplement deixar-me anar més, d'aquesta manera no tindré tanta vergonya... em posaré a ballar com he fet altres cops sense importar-me el què digui l'altre gent... i després quan vegi que tothom em mira, perquè realment pensaran que fa: L"Ina" ballant sola, súper borratxa, sense ningú.... està boja... però després encara em veuran més boja. Se m'acudeix tallar-me davant d'ells. Què farien la gent? Estic fatal... Se me'n va... ho sé.
Decideixo no fer res. De 3 a 5 l'he passat amb la meva amiga. Però ella ballava amb més gent... jo només amb ella. De 3 a 5 he estat sola en un racó pensant tot això que us he descrit.
És insuportable. No puc més. Això és una merda. La gent et mira perquè estàs sola. Jo vull passar-m'ho bé com els altres. Per això surto. Altres anys em quedava a casa per no passar aquest mal "trangul", però llavors era l'adolescència i encara sortien més... era insuportable quedar-se a casa mentre els altres de la teva edat sortien, per això un dia vaig decidir sortir sola. Va ser la pitjor decisió de la meva vida... però el menys vaig fer algu al respecte. No me'n penedeixo, perquè sinó no hagués passat res a la meva vida. Al menys sabien que existia.
Així és com se sent una persona quan està sola, tothom s'ho passa bé menys ella. Tothom la mira i ells es vol morir perquè tots la coneixen... i aquí s'adonen de que està sola. Al menys és com em sento jo. Tothom et mira, però mai et diuen res. I sabeu què és això amb 15 anys? Penso, i penso perquè ara no passa res i suposo que la resposta és, que llavors era més jove i els hi devia fer més pena. Ara m'he fet gran i semblo desgraciadament aquells nois que foten fàstic.
Ja veuré què faré els propers dies....