Desitjaria no ser jo/ estimada cosina 2

Estimada cosina, no sé si te'n recordes que ja et vaig escriure una altre entrada dedicada només per tu, però sense que ho sabéssis.
No sé per què jo segueixo com una estúpida a escriura't.
No sé com em veus tu a mi.
No sé si sóc jo o ets tu.
No m'estimes o si més no, com jo voldria... i per què? Per què merda tinc la merda caràcter que tinc. Que no parlo amb ningú perquè no sé què dir.
De veritat, ojalà que sabés què dir, que fos simpàtica, que a la gent li caigués bé.
Perquè sé que si dins meu hi hagués algú altre segur que seria més sociable.
Que no us ho podeu imaginar. No us podeu imaginar com és tot.
Cosina (no poso nom per si de cas) t'estimo mil però tu ja tens una prefe i no só jo.
Per què merda idealitzo les persones? I per què merda m'encantaria no sé jo? I per què no m'accepto???
Desitjaria no ser jo.