Avui faig 21 anys!

"Tothom té el dret a sentir-se bé", vaig sentir a dir algun cop. Però realment és així? Sí, tothom hauria de tenir el dret, però segons la meva experiència no és així. Crec que hi ha qui està destinat a ser un desgraciat, però si miro el passat i miro ara, penso en quan he millorat la situació i espero encara millorar més, en un futur, a poder ser, no gaire llunyà.
Miro ara i cada dia no és perfecte, de fet, encara la majoria de dies són foscos... però hòstia, ara em sento una mica més persona, perquè el menys sento que alguns dies existeixo. Val, encara no visc com jo desitjava que fos la meva vida, però joder , feia temps, anys que no sabia què era existir o ser feliç algun dia (tot i que la majoria de dies no ho sóc i costa).
Evidentment que encara queda i falta molt per fer. Perquè la gent encara no l'importo i encara em falta tenir personalitat o més ben dit per coneixe'm... perquè bàsicament, crec que això és el que em passa... que no sé ni com sóc jo. O no em mostro i la gent no pot saber com sóc...
Encara noto que el meu voltant viu i jo no... encara em sento invisible molts cops... o el contrari i molt observada desagradablement, però us juro que me'n sortiré ho juro...
Espero que es faci justícia en aquest món per tothom per qui es sent com jo o tothom que ho passa malament o qui simplement necessita ajuda. Perquè mai s'ha de rendir.

Espero que allò que diuen: "tothom té el que es mereix" sigui veritat, però és que potser jo ja tinc el que em mereixo, i potser em mereixo ser tant merda com sóc.

Aquesta sóc jo. Sí. I sabeu què us dic? que he d'aprendre que aquesta sóc jo i qui no li agradi no miri... I que la meva personalitat és com és... però és difícil dir això quan el teu pitjor enemic és un mateix.

Suposo que a la vida s'ha de prendre que cadascú necessita el temps que necessita... que no cal anar amb pressa... que si cal tot es farà, que a poc a poc i amb esforç tot s'aconsegueix, només que alguns necessitem més temps.
I heu de pensar que anar més a poc a poc no ens fa més inútils o tontos, sinó més savis per haver vist que ho podíem fer, o per intentar-ho. Tot i que per un altre camí i més a poc a poc.


Aquesta entrada ja l'havia fet, ahir estava fatal és poc... avui.. bé avui ja s'acabarà de veure!

Never give up♥

Em faig gran... >.<

Per molts anys a mi mateixa!♥:)