Sempre igual.

Avui quan he arribat a casa m'he trobat als meus pares discutint...........
La meva mare feia aquella cara, com si anés a explotar plorant o algo així.
Li he preguntat al meu pare que què havia fet? Ell ja m'ha contestat cridant, i m'ha dit que no havia fet res, que estava al sofà dormint, o algo així.
Però per què estaria de la manera  que estava me mare, si no li havia fet res el meu pare? Jo crec que sí, que el meu pare li havia fet algo. Total que me mare ha marxat de casa i no sé on ha anat, ara crec que ja ha arribat, perquè he sentit soroll.
Jo estic farta del meu pare, sobretot ell. I me mare tio, que no fa res al respecte, es podrien separar i ale, però no tio. Ella sembla que li agradi que la maxaquin, no canvia ni res de la seva vida.
No, potser ni el meu pare ni la deixaria que marxés, però jo si fos ella, o una de dos, o em suïcido o intento canviar coses.
És que el meu pare des que té whats s'ha tornat pitjor. A veure de fet a mi em cridava molt. i em matxacava contínuament, però ara és me mare. No sé si ho passo pitjor ara, o quan m'insultava a mi cridant....
De fet estic fent igual que me mare... jo tb diria o em suïcido o canvio, i pensaments suïcides ja en tinc ja.. i canviar no sé si puc.. de fet no puc canviar.. jo intento, però a veure si no tinc amics no tinc amics...molts cops tinc ganes de fotre'm pastis i ja està. És que no sóc feliç sabeu?

hi havia una vegada...

Hi havia una vegada una nena que ja de nena no era molt feliç. Sempre havia estat una mica rexonxeta i fea per ella mateixa, SEMPRE, no recordo dia que no ho pensés, potser alguna vegada quan tenia 3 anys encara no ho havia pensat.
Ella no tenia cap germà ni germana i era lo que més desitjava en aquest món. A la infantesa tenia amics, bueno, més aviat amigues. Però molt sovint aquestes nenes deixaven de banda a ella, la protagonistes i per dins seu no anava bé, ja que molt sovint els nens són dolents.
Als 6 anys esperaven un germanet per ella, però no va anar bé i la seva mare va haver d'avortar. Finalment als 8 anys va tenir un germanet. Ella estava molt il·lusionada, per fi se li havia fet el somni realitat.
Jo ja no recordo dia que aquesta nena fos feliç. Mai ho ha estat.
Quan va néixer el seu germanet totes les mirades i tot anava cap al seu germà. La mare de la nena va obligar-la anar del cole a casa i de casa al cole a peu, sola, quan tots els seus companys els anaven a buscar amb cotxe.
Jo crec que li va afectar molt que la seva iaia estava molt pel seu germanet.
Tot i així sembla que a simple vista tampoc fos tan desastrosa la seva vida... però creieu-me per ella ho era.
Quan tenia 8 anys feia veure que en tenia 6 i sinó s'imaginava el seu futur. Mai li agradava ser com era, no volia ser qui era.
Als 12 anys va passar de fer primària a fer secundària, com tot nen/a ha de fer per força.
Des del primer dia de 1r de la ESO no deia res, i des del primer dia li van fer bulliyng. Potser el primer dia no era bulliyng, però la tractaven malament.
Potser el fet que no tingués res a dir el primer dia de classe de primer d'eso, o els 4 anys venia ja de la infantesa, perquè sempre he pensat... Per què era culpa aquell maleït dia no vaig dir res? O per què encara sóc com sóc.... no dic res i bla bla bla?
Potser perquè a la infantesa ja em van fer masses coses, NO HO SÉ.
Creieu-me quan us dic que no volia ser jo, quan em preguntava perquè no deia res.....
Quan vaig acabar la ESO vaig començar 1r d'estètica, NO HO VOLIA FER, però era per fer alguna cosa mentre no tenia l'edat per fer el curs pont. Vaig fer els 2 putus anys d'aquella merda. Potser deia alguna cosa més, però poca més. Estava sola, com sempre.
Vaig fer el curs pont, d'un any, i també molt sola. Vaig fer el grau superior d'educació infantil, i en el fons també sola, però ja deia algo més que a la ESO.
I ara estic en el prelaboral d'ampans. Un lloc on persones amb trastorn mental podem anar per preparar-nos per treballar. Tampoc és que estigui amb moltes amistats, però allà em sento acollida, però en el fons també sola. Potser és un problema que tinc jo, no, potser no. Ho és.
M'he saltat moltes coses que han passat, però que si heu anat seguint el meu blog segur que sabreu.
Estic en un mar de dubtes. Les profes del prelaboral, bueno les monitores em fan moltes preguntes... i jo no les ser respondre...
Sabeu? Tinc 23 anys a punt de fer 24 i no havia tingut mai novio, ni un liu que durés més de una nit. Tenia lius de una nit de borratxera. Allà al prelaboral vaig conèixer a un que ens vam liar, i vam estar de finals de desembre fins ara el febrer... però en amagat, ell no volia que se sabés... i aquest dilluns passat em va deixar per una altre noia, i endevineu... amb aquesta no li ha faltat temps, ja ho saben tots els del prelaboral. Però sabeu què? Que jo sortia amb ell, però en el fons no sé si m'agradava. Era una cosa molt rara... i tot i així em sento trista.
I ara mateix tinc ganes de vomitar tot el què he menjat, perquè m'he passat i no em vull engordar sabeu?

bfff vull posar més coses però no sé com fer-ho perquè quedi bé, és que ho vull posar tot però bueno en fi.
A la merda, que és una merda entrada. WTF?