Entrada sincera.

Crits, crits i més crits. Em recorda a l'estiu abans d'ingressar. Crec que les pastilles no em fan efecte. Odio la meva família. Els odio i cada cosa que fan només serveix perquè els odïi més.
Ni puc escriure tranquil.la per ells, perquè em miren el blog, o això crec. Potser tothom em mira el blog.
Totes les putes coses que em fan ganes de trencar ells... i per això em van ingressar per primer cop a la vida, per tirar coses, però després més endavant em van dir que eren per encara més coses, i tot sumava i ajudava a que m'ingressessin.
Llavors els meus pares van "canviar" per un curt temps ingressada. Però era mentida. Va durar poc, perquè després de tornar de l'hospital, potser van passar uns dies diferents, però a la llarga seguien sent els mateixos jilipolles de sempre. O potser simplement era jo. Jo que no tenia paciència ni res.
M'he engreixat des de l'hospital i és una merda.
Primer em vaig aprimar uns 5 kg, abans d'ingressar, tot i que volia aprimar més. Però diguem que no menjava com tocava..i no podia evitar fer afartaments, tot i que el principi sí que podia evitar-los.. llavors era una merda perquè m'engraixeria fent només afartaments.. i el cap de no molt vaig ingressar a l'hospital, per lo de tirar objectes.
Després de l'hospital em vaig engordar els 5kg que havia perdut, i a sobre n'havia guanyat. Quan vaig arribar a casa seguia fent afartaments, tot i que no de la mateixa manera perquè me mare estava advertida. Total que finalment m'he engreixat 10 kg, perquè no sé quan després de guanyar els 5kg perduts, vaig engordar els 5 kg més 5 més. I no vull tornar a pesar 80kg, com quan tenia 14 anys..
Allò que diuen efecte rebote, no? Vaig aprimar 5 kg ràpids però després vaig guanyar el doble.
Ojalà fos anorèxica.
I una part tinc ganes de tornar a l'hospital i l'altre no. Ens donàven molt menjar eh. I tot i així em falava bulleria.
A vegades, tot sovint tinc ganes de prendre pastilles per acabar amb tot. No faig res en tot el dia.