Quan el teu blog no té visites

Fa dies que no escric. Fa no gaire se'm feia impossible deixar d'escriure al blog... i si no havia escrit un dia era molt raro, en canvi ara una setmana... de fet, ja penso que és molt una setmana, però se'm fa menys estrany de quan renovava cada dia. No sé si m'explico.
En realitat si no escric és perquè no tinc res per a escriure. I com els meus pares crec que d'alguna manera saben el què penjo, és per això que no escric tant diàriament.
Però no hauria de ser així. Hauria d'escriure tan com em dongui dels collons, que no en tinc.
Avui estava pensant en els dies de bullyng que en un passat havia tingut. Perquè un noi per whats em parla de lo seu. La veritat és que quasi ningú sap tot el què m'havien fet. Avui un noi ha sabut una mica més que ningú.
I la veritat és que ningú sap més que tu mateix sobre el sofriment que ha passat cadascú.
I per més que expliquis el què va passar seguirà sempre igual.
Només un mateix coneix la veritat.