Avui és el meu sant. 26 de juliol. Ja acaba el mes de juliol. Aquest any m'ha passat "bastant" ràpid perquè he estat treballant al prelaboral. No per res més. Tot i que les tardes les he tingut desocupades i no sabia gens què fer.
Em fa por i no por, que a l'agost torni a passar com l'any passat. Que passarà, perquè cada any passa. De sola que estic, de no fer res... Ho veuen tan fàcil. Queda. Queda amb aquest ara amb l'altre. Però no és així. A part que no tinc gaire amb qui quedar, em fa cosa quedar. Potser no sé què dir... i no vull que l'altre persona no em vulgui per això, per no dir res...
Lo què deia... que em fa por que em tornin a ingressar. Per una part m'agradaria i l'altre no.
De veritat jo no sé què faré lo que queda d'agost. Amb lo bonic que seria cada dia tenir coses a fer...
Però no tinc a ningú...
A sobre a l'hospital encara tinc una amiga que la vaig conèixer l'any passat a l'hospital... o sigui que ella encara està allà. I havíem dit que ens veuríem, però si encara està allà... I és com una barreja de trobar-la a faltar i de què fa encara allà? Joder.
I això és tot el que tinc per dir.
No m'ha passat res interessant. Ni tinc novetats de com em sento. Perquè no em sento ni feliç ni trista.. no sento res, com molt per variar. I no. No és bo, ni significa res bo, no sentir res. NO. No m'agrada i és una de les pitjors coses que pot passar. No sentir res.
🙏 pliiis comenteu. Abans em comentava algú però ara mai ningú em comenta..
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada