Tinc ganes de tornar a ingressar.
M'he enterat que el meu germà llegia al meu blog. L'ODIO. I li va dir a me mare totes les coses que hi posava... i això em FOT MOLT.
Ara estic... Com es diu allò, pensativa no,NOSTÀLGICA (ara m'ha sortit) o sí, però no era la paraula que buscava.
No puc parar de pensar en una molt bona amiga que vaig fer a l'hospital, ingressada a l'hospital psiquiàtric.
No m'ho puc creure però ella encara està ingressada, però estar a un altre hospital, perquè quan estàs tan de temps ingressat et porten en un lloc més gran. Porta uns 3 anys ingressada. I a mi no em vol com amiga... Ho sé per què l'he obert alguns cops per el facebook i amb els permisos es pot connectar, però a mi mai em contesta... i uns dies els va poder passar a casa seva i li vaig dir si voldria quedar i em va dir que ja em diria algo, no em va dir res.... :(
És molt trist perquè jo a l'hospital amb ella em vaig fer molt, per mi era com una germana. No entenc per què la vida és així de dura? I em pregunto què li deu passar per estar tant de temps allà...
I ara mateix a part d'aquestes coses penso en què estic gorda. En que havia pesat menys i en què m'agradaria tornar a pesar menys. I penso en el menjar. Tinc gana, molta. M'estic aguantant les ganes de putu menjar.
Estic trista. Vull tornar a ingressar, vull millorar, vull seguir, vull que tot vagi bé, vull ser amiga d'ella, no vull que s'oblidi de mi, tot el què vam passar a l'hospital, que poc podíem fer, passejar passadís a passadís i de les habitacions a tornar a passejar, i de passejar a esperar el menjar... i poca cosa més... els vespres jugar a cartes i de tan en tan fer petar la xarrada al terrat emballat. Estava més drogada jo allà. Moltes hores no em podia moure del llit de lo cansada que estava. I un dia em van donar una pastilla forta per dormir, a la matinada, a quarts de 3 i l'endemà si que anava drogada, i mai havia passat tanta son com aquell dia.
No vull oblidar mai l'estada a l'hospital, no vull que sigui el primer i últim cop que vaig estar ingressada allà. Sé que sona molt macabra o com sigui, però jo vull tornar a ingressar.
I vull que aquella amiga que vaig fer allà tampoc s'oblidi de lo què vam passar allà, i que no s'oblidi de mi. No ho vull.
Només espero que quan ella surti d'allà quedem i no sigui en un psiquiàtric. Però em temo que ella ja m'ha oblidat, i no sé el motiu...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada