Crits silenciosos

23 , Contradiccions. TLP.Ansietat.My"happy"life. Sfp

dissabte, 22 de desembre del 2018

Una història en fets reals

Una història en fets reals.

Ella estava corrent perquè els nens de la classe l'estaven acorralant. Però un dels nens li va agafar la seva motxilla i li va treure la motxilla. Es van començar a passar la motxilla entre ells. Ella n'estava farta... però el què més l'angustiava era que algú de les botigues del poble veigués allò. Ella es sentia agredida, i el què menys volia és que algú la veiés.
Mentre es passaven la motxilla es reien d'ella. I ella, com he dit abans, lo que més es preocupava és que la veigués algú conegut.
Ella tot això no ho parlava amb ningú. S'ho guardava tot per ella. Per això el menjar la feia tornar boja.
Quan aquestes coses els hi feien a classe es posava a plorar com una magdalena... i és que els seus comentaris la ferien. I li feien coses insuportables que no us podríeu imaginar.
Un dia dels què estava plorant va posar el cap sobre la taula cap per avall, perquè els profes no la veiguessin plorar. Quan va venir la profe va dir què em passava, i un dels líders li va dir que li feia mal de panxa a ella. I ella no va dir res, però al cap de bastants anys després pensa que hauria d'haver enfrontat i dir que estava plorant per lo què li feien, però igualment potser no valia la pena. La mestra no hagués fet res, perquè ho veien i no feien res.
Tornant per on he començat... ella va arribar a casa, va agafar un paquet de galetes i va anar a l'estudi. Passava els dies de la seva vida a l'estudi.
Un dia va decidir que volia perdre pes.
Va començar amb una dieta, però fallava. Després va continuar deixant el pa, les bolleries... anar reduïnt el menjar... però a vegades es descontrolava i menjava un milló de porcaries (bolleries).
Es penedia molt i un dia va decidir vomitar.
Al principi quan estava gorda menjava molta bolleria, quan els nens l'atacaven semblava que el menjar era el seu aliat. Però en el fons allò li feia més mal, doncs es penedia molt.
I quan va decidir vomitar i no menjar allò era tot un bucle.
Un dia dels què estava desesperada per el què li havien fet a la classe, va agafar una cuxilla i es va tallar. El primer cop que es va tallar. Després una mica més endavant va tenir l'idea d'agafar una maquineta i descargolar-la i tallar-se amb allò.

Una merda història basats en fets reals

Ho sento, no m'agrada gaire aquesta entrada perquè no l'he fet gens bé.

Si penseu lo contrari m'ho podeu fer saber amb un comentari d'aquesta entrada.

Gràcies!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada