Que quan et veig no aprofito l'estona, perquè ni et dic la meitat pel què em passa pel cap, perquè tot se'm fa difícil, però a més no tenim temps.
Només et veig un cop al mes i a vegades passa més, segons tu perquè tens moltes visites.
No sé com dir-te que necessito ajuda de veritat... que no puc més i que no és suficient veure't cada tant temps i tanta poca estona. No puc més... de veritat... que jo no puc més.
A casa meva tot són crits, tots estan contra meva. Ningú m'entén o així em sento jo. Em sento i estic molt sola. Cap any a la meva vida ha estat genial o sinó ni el recordo.
Tot està tan borrós.
Ni un segon més amb vida.
T'estic demanant ajuda a crits. A que m'ajudis a estar millor perquè n'estic farta i ho vull estar, de millor.
